NOU REGISTRE
... perquè tot arriba. Parlar de PJ Harvey no és cosa fàcil. La personalitat amb la que es mou per aquest mon, és, no cal dir-ho, per treure’s el barret
Després de gairebé set anys,
moltes coses han passat. A ella i a la resta de mortals. No entrarem en detalls. Amb el darrer disc que
va llançar, The Hope Six Demolition Project
(Island Records – 2016), a
continuació va venir una crisi personal. Es sentia desconnectada de la música, ‘Estic bastant perduda’ llegíem aquells
dies.
Refugiada en la poesia, que
li va donar tot l’aire que va necessitar, l’any passat va acabar editant Orlam, el poemari que ja coneixem totes.
Ara acaba d’editar el disc que complementa el llibre, I Inside The Old Year Dying, via Partisan Records. A través dels sons que va
compartint mitjançant els 12 temes que componen l’àlbum, ens dona un passeig
pel mon d’Underwhelem. Van desfilant casi totes les formes de relacionar-nos
amb el nostre pas per aquí, la vida, la mort, la luxúria, alguna cosa semblant
a l’amor.
Amb el seu col·laborador
habitual John Parish i el productor Flood, van començar la feina en un
estudi preparat per enregistrar-lo en viu. La improvisació va estar molt
present. Explica Harvey que si veien
que la forma de cantar s’assemblava massa a la d’ella, la gravació es
descartava. Ens traiem el barret i deixem que l’agulla faci la resta.
.jpg)
