UN FINAL GENS SUPERSTICIÓS

SAINT ETIENNE – “INTERNATIONAL”

A LA VISTA

La banda pop de referencia Saint Etienne, es posa ella mateixa d’exemple de que totes les coses, tenen un final.

Ha estat la seva resposta a les inútils súpliques que han rebut: ‘All good things must come to an end’ han penjat en això que en diuen xarxes. També que en qualsevol cas ‘no se separaran, això sí, serà el darrer disc amb nou material’. Totes les decisions, encara que costin d’entendre, s’han de respectar. Amb aquest postulat, la banda de Londres ha anunciat el llançament del que serà el seu, en teoria, últim àlbum.

Es dirà International i sortirà via Heavenly Recordings a principis de setembre. No és que s’hagin barallat, ni res d’això. Trenta-cinc anys després d’encetar l’assumpte, segueixen sent molt bons amics, han explicat. L’any passat van llançar l’esplèndid The Night, un disc de pulsió ambient. Ara, amb aquest, re-enganxen la maquinaria amb el seu costat més pop, cosa de la que ens alegrem molt, a base de melodies a les que s’ha de parar especial atenció als vents, els cors i els samples amb els que els 90 van dinamitar els clubs de mig món.

Sarah Cracknell, Bob Stanley i Pete Wiggs, van decidir per a l’ocasió, convidar a uns quants amics a col·laborar en alguns dels 12 temes. Així podem trobar a Janet Planet (Confidence Man) fent un duet amb Cracknell a Brand New Me, a Vince Clarke (Depeche Mode, Erasure) a Two Lovers o a Paul Hartnoll (Orbital) a Take Me To The Pilot.

Han compartit una primera pista, aquesta Glad, que en la seva versió single, inclourà tres talls inèdits, Theme From Shapiro, Missing Pieces i Fire. La cançó, co-escrita i produïda per Tom Rowlands (Chemical Brothers), és una peça que recupera el brillo dels clàssics. En ella també trobem la guitarra de Jez Williams (Doves).

Sobre la cançó és Sarah Cracknell que comenta: ‘Li vam preguntar a Tom si estava treballant en alguna cançó que ens pugues encaixar i ens va enviar una pista d’acompanyament en la que havia estat treballant amb Jez de Doves. Ens va encantar a l’instant i la melodia principal i la lletra van sorgir amb molta naturalitat’ i Wiggs explica que ‘la cançó parla de gaudir de les coses quotidianes, com la natura i l’aire lliure quan la vida et deprimeix en excés’. Un elegant final on també, amb el seu disc número tretze, es posen d’exemple de que no s’ha de ser supersticiós.

S’haurà d’estar al tanto. Tenen planejat algunes dates en viu per a l’any que ve. Llàstima que, si és que passen per aquí a prop, no serà pas en una sala normal. S’admeten apostes.

                          

SAINT ETIENNE BY NIGHT

SAINT ETIENNE – “THE NIGHT”

A LA VISTA

‘Saint Etienne ens porta dolçament de la mà, per a submergir-nos profundament en les capes de la nit i treure les ments esgotades del llindar de la desesperació’.

Son les paraules de Benjamin Myers, el reconegut periodista i escriptor anglès, escrites en motiu de l'anunciada sortida de The Night, el nou àlbum del terceto de Londres i que serveixen molt bé per presentar-lo. 

Bob Stanley per exemple, explica: ‘Volíem que aquest fos un àlbum que calmés, càlid i serè, però al mateix temps també que fos alguna cosa atractiva i densa. Estàvem mirant de trobar l’estat que es viu entre estar despert i adormit, amb pensaments com flotant, fragments de diàlegs, de llocs, carrers en els que mai has estat’.

Per la seva banda, Pete Wiggs ho corrobora: ‘La intenció era continuar amb l’estat d’ànim tranquil del darrer disc. Però al final ha sortit un àlbum diferent, no es basa en samples. Les cançons i les peces recitades entren i surten mentre a fora, la pluja cau a bots i barrals. És el tipus de disc que m’agrada escoltar a les fosques o amb els ulls tancats’.

Sortirà a mitjans de desembre via Heavenly Recordings i és el disc d’estudi que fa dotze, continuació d’ I’ve Been Trying To Tell You (Heavenly / [PIAS] – 2021). La nova entrega busca proporcionar ‘un moment de calma a les ments estressades i un respir al ritme implacable de la vida moderna’ insisteix Wiggs. 

Half Light és el primer tall que presenten. Un relaxat tema de minut i cinquanta-tres segons que efectivament et porta a un estat entumit immediat. A qui li costi dormir, és ideal perquè et vingui la son. ‘Tracta sobre el tombant de la nit, els darrers raigs del sol parpellejant a través de les branques dels arbres en comunió amb la natura i veient les coses que podrien no ser allà’. Tal qual. 

            

SAINT ETIENNE A L’ATAC

8 de novembre

SALA RAZZMATAZZ – BARCELONA 

D'ESQUITLLADA

La banda – podríem dir-ne llegendària, no? – ens visitarà per fi novament en una sala com Déu mana. L’enyorada i genuïna elegància de Sarah Cracknell, amb Bob Stanley i Pete Wiggs al seu costat, tornarà a posar ballaruca a la nit de Barcelona, aquesta vegada a la sala del carrer Almogàvers del pobre barri del Poble Nou. Pobre, referint-me a dissortat.

Molt ha plogut des d’aquell Foxbase Alpha del1991 fins arribar a aquest Home Counties recent. Molt ha plogut, referint-me a que encara som vives.

Dir de passada que la sala sembla que, per uns breus moments però d’agrair, deixarà de costat les festes per a adolescents per fer alguna cosa seriosa. Djous per exemple, Micah P.Hinson en solitari – què li ha passat a la banda? – presentant The Holy Strangers i l’endemà divendres 3, passaran també pel Razz, la que un dia va ser una banda excitant, The Darkness dels germans Justin i Dan Hawkins amb el disc Pinewood Smile. Que duri.

FOXBASE ALPHA – 25 ANYS

CLÀSSICS

Les reedicions de discos que van fer història – dels originals o en formats de luxe – son una forma de penjar-los el títol d’obra clàssica de manera oficial. I aquestes reedicions surten una mica quan volen o en aniversaris com els 25 anys de la seva posada al carrer. Com en aquest cas.

Foxbase Alpha dels Saint Etienne, pot ser disc de capçalera. No tant pel seu contingut, que també, sinó per tot l’embolcall. SWINGING LONDON = SAINT ETIENNE. Va veure la llum el setembre de 1991 de la mà de Heavenly. 

I res va tornar a ser igual.