MÚSICA al CINEMA
Per
sort, tenim les filmoteques i una part de la societat a la que li queda un
mínim de judici i amor pel setè art.
Entre la
introducció forçada de suposats professionals per part dels amos de la
industria i el lucratiu món de les desmoralitzadores series que funciona com una màquina de fer
xurros, no descobrirem res que no sapiguem totes: el cinema és mort. Per sort també,
per mort que estigui, ens queden les històries originals, que amb el temps, i amb
l’ajut del trist panorama actual, han adquirit un important valor afegit.
Aquestes
històries, com les reals, sempre tenen una música de fons. Això és un fet que a
vegades ens ha pogut portar a llegir
una cançó o un àlbum sencer, com la banda sonora pròpia d’algo que hem viscut o
ens hauria agradat viure. Heus aquí lo bo.
Lifespan és una història entretinguda, mig de ciència-ficció, mig de suspens, amb una sensacional banda sonora obra del músic nord-americà Terry Riley i que va editar Philips en format vinil el mateix any de l'estrena.
La partitura electrònica i minimalista que s’afegeix al paisatge d’una
Amsterdam dels anys 70, al binomi entre Hiram Keller i Klaus Kinski i a l’encant
sempre misteriós que aporta l’actriu californiana Tina Aumont, és perfecte per
arrodonir el film que va dirigir Sandy Whitelaw l’any 1976. Tot un exercici d'estil.
