NOISE i MELODIA BEN LLIGADES

NOUS REGISTRES

Un dels pocs músics actuals, capaç encara de cridar l’atenció, és Stephen Lawrie.

Ben instal·lat de fa uns quants anys en el seu campament psicotrònic, no deixa de treballar i experimentar per aconseguir autèntiques obres sorprenents. És l’únic membre que manté actiu The Telescopes, en marxa des de 1987. 

Fa tres mesos va treure Experimental Health, via l’enigmàtic segell Weisskalt Records. És un àlbum que demana introspecció. Realitzat per ell sol en una mena de refugi a West Yorkshire, sense guitarres, amb sintetitzadors barats, amb l’ajut de reproductors de 8 pistes, micròfons i altres objectes d’àudio fets malbé recollits del carrer, et provoca un estat de feliç atordiment, com si tot el que estem vivint no existís. 

 

Ara, fa tres setmanes, ha llançat un nou treball, el que fa quinze, aquest amb Tapete Records. Es diu Of Tomorrow i també ha estat realitzat sencer per Lawrie, en l’estudi que te a Shropshire. Aquest tan immediat nou àlbum, denota un major grau de sofisticació. 

Ritmes que t’empaiten en bucle i la veu del propi Lawrie que la utilitza ajustadament, a un ralentí impossible de copiar, reforçant cada un dels set temes que el componen. Dues obres que col·loquen al músic en un lloc destacat de l’experimentació més estimulant i suggestiva.

MIRROR’S SIGNAL MANOEUVRES FULL MOVIE

TOURS WITHOUT ENTOURAGE

DOCUMENTAL

Els concerts – i tota la pesca que comporta sortir de gira amb banda – que el 2010 Stephen Lawrie va donar per Europa amb One Unique Signal o Telescopes, van ser oportunament enregistrats pel cineasta i amic Dan DNA i muntats en un documental on es pot veure que no calen ni grans discogràfiques ni promotores per produir el miracle. Penjat des del desembre.

THE TELESCOPES + ONE UNIQUE SIGNAL

BEGOOD – BARCELONA

18 – 09 – 2013

Disparada, com amb una catapulta, és com vaig sortir cap a les 10 de la nit, aterrant un parell d’hores més tard, bressolada pel soroll que desprenien les guitarres i goles dels que eren dalt de l’escenari. Obrint, els nois d'One Unique Signal, una molt precisa banda que recull perfectament tot l’historial existent de psicodèlia, noise, shoegaze, space i experimental que es pot trobar a la Wikipedia dels pebrots. A la pausa m’assabento que la informació que vaig llegir a Time Out no era certa – lliçó apresa – que la formació que veuria a continuació no seria pas l’original. Els Telescopes venien amb el seu cap Stephen Lawrie al davant però qui l’acompanyaria en el set, serien els mateixos One Unique Signal que acabaven de deixar-me ja amb les orelles fregides. Així doncs, el que veuria seria uns Telescopes versió 2013 però ben capaços de fer-me oblidar, a la primera fuetajada de so, el fet de que Lawrie vingués tot sol sense els seus companys originals. El que en un primer moment pot semblar un caos, es transforma ràpidament en una brutal i reconfortant harmonia. L’esperit dels Telescopes del 1989 continua intacta invocat des del primer moment per un Stephen Lawrie fent de mestre de cerimònies. Només pel tema Suicide ja em deixo tornar a catapultar les vegades que calgui. 

 

BEYOND THE REALM OF NATURAL VISION

 

Ah!... i avui Moon Duo.

 

 

 

 

 

 

Stephen Lawrie

 

 

 

 

One Unique Signal

 

 

FAUST

SALA MUSIC HALL – BARCELONA

En pocs dies de diferència tenim les dues fires de llibres gairebé més importants a nivell de carrer, la Setmana del Llibre en Català i la d’Ocasió Antic i Modern al Passeig de Gràcia. També en pocs dies, set concretament, tenim dues de les fires internacionals de discos més importants del país, la de Perpinyà i la de Barcelona a l’estació del Nord. Avui, tenim dos concerts, quin d’ells més interessant. La visita d’una de les bandes puntals del shoegazing i la de una de les iniciadores del krautrock més visceral: The Telescopes i Faust. 

Hi estic obsessionada: es posen d’acord? I si és així: per què? O... és en Murphy i la seva llei que realment sempre està al lloro? Avui faria un disbarat per desdoblar-me i poder assistir als dos.

 

 

fotografia de Sigrid Rothe de la banda l’any 1971