STEREOLAB ?

STEREOLAB – “INSTANT HOLOGRAMS ON METAL FILM”

A LA VISTA

A vegades el passat representa molt. Tant, que tot el que facis després, sempre sabrà a poc.

Això no és ni bo, ni dolent. Senzillament: és. Parlar d’Stereolab és com parlar d’una vaca sagrada d’aquelles que pasturen per la Índia. Durant la dècada dels 90, ningú podia viure sense ells, sense venerar-los i sense deixar de seguir-los. 

(fot Joe Dilworth)

Des de llavors que a la banda anglo-francesa, com a totes, ens han passat moltes coses. Des de morir-se, com és el cas de Mary Hansen, treballar amb altres projectes per no avorrir-se o preguntar-se quin sentit té el regueton. I tot per què?

Així ara, han fet saber que llançaran un nou àlbum. Tot ell, 13 temes, de material nou. L’esdeveniment serà a finals de maig via Duophonic UHF Disks / Warp Records, 15 anys després de Not Music, el seu darrer àlbum amb material nou fins ara. El 2019, van llançar re-edicions de set dels seus discos d’estudi i també es van re-activar per alguns directes per primera vegada en 9 anys. També va sortir, el 2021 i 2022, un parell de recopilatoris amb material inèdit.

Instant Holograms On Metal Film va ser escrit per Tim Gane i Laetitia Sadier, amb el suport d’Andy Ramsay, Xavi Muñoz i Joe Watson que amb ells en aquest moment, conformen el grup oficial pels directes. Per aquest àlbum tan comptat també amb la col·laboració de diferents musics, entre ells Cooper Crain i Rob Frye de Bitchin Bajas, Holger Zapf de Cavern Of Anti-Matter i del trompetista Ben LaMar Gay.

Abans de que donessin la noticia, van enviar en un format 7” als subscriptors 5 estrelles de Lab Report, la newsletter de la banda, la pista que ara han compartit, aquest Aerial Troubles, acompanyat d’un joc amb algunes pistes sobre aquest nou àlbum que s’apropa. I com dèiem, la pregunta és: Et pourquoi?... i no si val dir: Et pourquoi pas?

              

HA ARRIBAT L'HORA

SQUID – “COWARDS”

A LA VISTA

Squid, la banda de Brighton amb campament a Londres, és de les poques que ens mantenen atentes a com continuaran. I això és genial!

Han anunciat el que serà tercer àlbum de la seva sucosa discografia. Es diu Cowards i sortirà, fidels al respectat segell Warp Records, la primera setmana de febrer. Van debutar amb Bright Green Field (Warp Records – 2021), van continuar amb Monolith (Warp Records – 2023) i ara som davant de nou noves cançons que venen lligades per un nexe, cadascun dels quals presenta a personatges que s’enfronten a dilemes morals i a la profunda naturalesa del mal.

Per fer boca, han compartit aquest excitant primer tall, Crispy Skin, en el que sobre un ritme compulsiu on un piano va dibuixant un paisatge imaginari, Ollie Judge ataca amb una lletra distòpica inspirada en la novel·la Tender Is The Flesh (el fil és que els humans son venuts en supermercats) on furga sobre pràctiques caníbals. ‘Crec que quan la majoria de les persones llegeixen llibres com aquest, s’imaginen a sí mateixos com la típica persona que adoptaria la més forta posició moral. La cançó va ser escrita com si poguéssim disposar d'una brújula moral real en aquestes històries de desesperació. Seria extremadament difícil de fer servir’ amplia Judge.

El disc, ha estat produït per Marta Salogni, Grace Banks i l’habitual d’ells Dan Carey. El van enregistrar a Church Studios de Crouch End i hi han col·laborat Clarissa Connelly, Tony Njoku i Rosa Brook de la banda post-punk POZI. #Soc jo el dolent? / Si, si el soc/ No podria menjar un altra cosa#. S'han acabat les bromes. Ha arribat l'hora.

           

LA IMPORTÀNCIA DELS SÍMBOLS

CLARISSA CONNELLY – “WORLD OF WORK”

NOU REGISTRE

Si hem de parlar de l’actual música folk, ràpidament se’ns posaran a tremolar les cames. Hi ha massa folk paparra, simplificant-ho.

Però per sort, encara hi ha músics que recullen el llegat de compositors anteriors a ells. Aquells que s’inspiraven en tradicions i llegendes, amb els que viatjaven - i seguim viatjant - a través del temps. Un d’aquests músics és Clarissa Connelly. Va néixer a Fife, Escòcia, petita ciutat a sobre de la màgica Edimburg i que de més jove, es va mudar a Copenhaguen on va continuar empaitant pedres i campanes carregades d’història.

El 2018 amb l’EP Tech Duinn, nom d’una porta espiritual en el mite celta, va fer que tots ens fixéssim en ella. Amb The Voyager, el seu darrer disc, del 2021, se li va haver de posar la corona, seguida de genuflexió. Ara, via Warp Recods, treu World Of Work on continua endinsant-se en paisatges, però aquests, més filosòfics.

El títol de l’àlbum està agafat del llibre L’Erotisme, de l’escriptor i pensador francès Georges Bataille. ‘L’home ha arribat a conèixer el mon exterior (el treball), però continua ignorant la seva pròpia naturalesa’ comenta Connelly que senyala que els dos “personatges” principals del disc son el treball i el desig. El primer representa allò profà, el mundà i el segon, l’exaltació, l’art i l’èxtasi. Estats amb els que a través seu, seguirem viatjant.

            

FINS SEMPRE!

BROADCAST – “SPELL BLANKET – COLLECTED DEMOS 2006 – 2009”

BROADCAST – “DISTANT CALL – COLLECTED DEMOS 2000 – 2006”

A LA VISTA

Quan per causes de força major, la història d’una banda es veu de cop truncada, sovint la discogràfica o algun dels membres, amb bona intenció, va traient material inèdit en comptagotes.

És el cas dels anglesos Broadcast, que com tothom sap, la seva vocalista, Trish Keenan va traspassar el 2011 amb 42 anys a resultes d’una pneumònia mal curada i que presumptament, la classe mèdica no va saber resoldre.

El segell amb el que editaven, Warp Records, fa un parell d’anys ja va fer una triple entrega d’alguns tresors ocults del grup: Microtronics – Volumes 1 & 2, Mother Is The Milky Way i BBC Maida Vale Sessions.

Ara te preparats dos volums més: Spell Blanket - Collected Demos 2006​-​2009 i DistantCall - Collected Demos 2000​-​2006 , que sortiran el 3 de maig i el 28 de setembre respectivament. En un comunicat, el segell ha fet saber que ‘amb ells es tanca la porta de Broadcast’, o sigui que passen a ser els dos últims llançaments del grup. Si més no, oficials.

Spell Blanket inclou tot de material inèdit, part del qual havia de formar part del cinquè disc, en el que estaven treballant fins que Trish Keenan va haver de deixar-ho i que mai va arribar a veure la llum. Està extret de cintes de 4 pistes i MiniDiscs.

Distint Call presenta les demos de cançons dels àlbums Haha Sound (2003), Tender Buttons (2005), la compilació de rareses The Future Crayon (2006) i dos temes que James Cargill va trobar després de la mort de Keenan, Come Back To Me i Please Call To Book, totes dues cançons formaven part del projecte Let’s Write A Song de 2006 on la banda va demanar als fans que els hi enviessin lletres. Aquest és el que es llançarà el setembre, en el que hauria estat el 56 aniversari de la noia.

Warp Records ha compartit un tema de cada disc, Tears In The Typing Pool (Demo) i aquest Follow the Light que posa la pell de gallina.

   

NALA SINEPHRO, ENS APORTA UNS MOMENTS DE CALMA

NOU REGISTRE

Ens va preparar amb Live at Real World Studios With Edward Wakili-Hick & Dwayne Kilvington, el 12” que va treure un mes abans d’aquest debut oficial.

L’espectacular Space 1.8, que li ha editat Warp Records, el prestigiós segell dedicat a l’electrònica i experimental des de fa més de 25 anys, no fa més que confirmar el que estava a la vista. La incorporació d’una gran estratega musical al món del jazz còsmic. Amb base a la capital britànica, la músic i compositora belga-caribenya, Nala Sinephro, ens fa entrega d’un treball conceptual, basat en la capacitat que te el so per moure la matèria.

Sinephro, ha tocat l’arpa de pedal, la guitarra i el sintetitzador modular, ha produït, gravat, mesclat i dissenyat l’àlbum. L’han acompanyat grans noms de l’escena de la ciutat: James Mollison, Shirley Tetteh, Nubya García, Eddie Hick, Dwayne Kilvington, Jake Long, Lyle Barton, Rudi Creswick, Twm Dylan i Wayne Francis, enregistrant en una sola toma, entre àpats compartits i converses, però sempre tenint en compte les posicions dels planetes. També utilitzaven estímuls com els colors i l’olfacte, per obtenir en cada ocasió creativa, el seu entorn més inductor. Son vuit composicions numerades, des d’Space 1, fins a Space 8, on cadascuna d’elles està associada a aquestes premisses sensorials. Per exemple, Space 1, va identificada amb ‘els colors grocs i taronges, molt lligats al despertar i al caràcter sagrat d’un ritual matinal’ segons explica Sinephro. Els batecs abstractes de saxo i percussió d’Space 6, ens abandonen a la suite final de la numero 8, vellut groc i noves albades, amb disset minuts de desconnexió planetària. 

Live at Real World Studios With Edward Wakili-Hick & Dwayne Kilvington

Space 1.8

#NalaSinephro #Space1.8 #LiveatRealWorldStudiosWithEdwardWakili-Hick&DwayneKilvington #NovetatDiscogràfica #WarpRecords