NATURALESA CONSEQÜENT

OPEN HEAD – “WHAT IS SUCCESS”

NOU REGISTRE

Es comenta que l’estat d’ànim de la seva música, el caos, és un reflex del lloc on viuen.

Kingston, a la vall del Hudson, és una petita ciutat a hora i mitja de Nova York que, com tantes altres, va canviant constantment per satisfer els capritxos econòmics de la industria multimilionària d’èlit, fet que provoca algun que altre conflicte local. Sobre un fons desguitarrat i brogits al·lucinatoris, Open Head fan el seu post-punk amb arrels noise-rock experimental proper al no wave que practicaven col·legues seus com Liars en els seus primers àlbums.

Acaben de presentar el segon àlbum, What Is Succcess, que els hi llança Wharf Cat Records. Amb els sorolls de guitarra, sintetitzador, percussió, samplers i d’altres difícils de reconèixer, volen capturar aquest bon rotllo que existeix a la ciutat. Cada una de les 11 pistes és un exemple clar i aconseguit. L’acceleració en la que viatge House, amb l’explosió ajustada d’un cyborg torturat a la recerca desesperada d’una mica de pau, com es descriu a la lletra. Els cops amenaçadors de la bateria a Bullseye sobre el recitat no menys intimidatori en la veu de Jared Ashdown, que amb Brandon Minervini (guitarra, veu), Jon Carthy (baix) i Dan Schwartz (bateria) completen la formació.

D’aquest Friends Don’t Lose, explica la banda: ‘Funciona com una pel·lícula que segueix a una sola persona mentre lluita per convertir-se en el que més odia per sobreviure en el món. Està fortament inspirada en la cita de Frederick Nietzsche “El que lluita amb monstres ha de tenir cura de no convertir-se en un monstre. I si mires durant molt de temps a l’abisme, l’abisme també acabarà mirant-te a tu” ‘. I afegeixen: ‘Som en un cicle on el sistema reforça la mirada a l’abisme per produir un subministrament constant de “dimonis”.

            

HOLY MOTORS, OBSCURS i SEDUCTORS SONS DE L’EST

NOU REGISTRE

Finalment sí que Dylan tenia raó. Els temps estan canviant i de quina manera

Quina de nosaltres hauria dit fa uns poquets anys, que una de les sensacions musicals d’un any com aquest, vindria de la ciutat de Tallinn, ciutat d’una de les ex-repúbliques de la ex-Unió Soviètica, Estònia. Doncs allà van. Son els ja mítics Holy Motors i a aquestes alçades esta en boca de gairebé totes. Ara, es consoliden amb el seu segon disc, Horse, editat per la discogràfica independent amb seu a Brooklyn Wharf Cat Records. Lauri Raus va fundar la banda el 2013, passant a formar-ne part, al cap d’un any, una jove Eliann Tulve de 16 anys, com la seva mà dreta. Van debutar amb Slow Sundown el 2018. I a partir d’aquí van començar a passar coses, fins incloure a Anton Newcombe en les seves files dalt l’escenari en l’actuació al Nox Orae suís del 2019. ‘Cowboy Dream-Pop with a dark side’ diu que fan Interview Magazine. I no penso dir a qui s’assembla la veu d'ella.

Els temps estan canviant. La llàstima és que canviïn en altres coses molt menys interessants i enriquidores que aquesta.

P.E. SON DE IMPROVISACIÓ ACTIVA

REGISTRES AGITATS

Debuten amb aquest Person. Son de Nova York i es fan dir P.E.

Sorgeixen de l’escena art-punk i electrònica underground i es creen a partir de la desfeta de la inquieta banda de Brooklyn Pill (Veronica Torres + Jonathan Campolo + Benjamin Jaffe) i dels membres de Eaters (Robert Jones + Jonathan Schenke). Sirenes i brunzits que apareixen al darrere de  la veu de Torres i el saxo de Jaffe, son part de les coses afortunades que resulten de la improvisació. No en và ‘els primers concerts que van donar van ser del tot improvisats, el que va permetre al grup desenvolupar una química que ha provocat un procés de gravació igualment lliure’, expliquen des de Wharf Cat Records que els hi edita l’àlbum. Els hi agrada definir-ho com ‘a happy accident’. Dotze temes compactes, permeables als vestigis que Schenke, a la producció, va deixar passar per tancar el sortilegi.

Seria fals dir que la música de P.E. és de gota freda. Amb l’experimentació, han aconseguit el que no és gens habitual en aquest àmbit, que amb els seus patracols escalfin com l’estufa de butà que a aquestes alçades ja toca guardar. Excitant és dir poc d’aquesta estrena.