EVOLUCIÓ

WURLD SERIES – “THE GIANT’S LAWN”

NOU REGISTRE

Evolucionar en l’obra creativa forma part del procés d’avançar. S’entén evolucionar enraonadament. No estúpidament.

Els neozelandesos Wurld Series sabrien de què estem parlant. Son en el seu quart disc, que li han posat The Giant’s Lawn. A partir del camí fet, a base de potents cops de guitarra atresorat de l’indie nord-americà, sense desfer-se’n del tot, fan un nou pas en la seva producció afegint pinzellades de folk-psicodèlic britànic que li aporten profunditat a la seva totalitat. Es pot revisar l’anterior disc i el missatge fet des de TotDePop, aquí.

Luke Towart ho sap i per això dorm tranquil, sabent de la feina ben feta. L’àlbum conté 17 peces d’orfebreria pop. Des de l’electrificada Lord Of Shelves, l’embriagadora World Of Perverts, la d’aires canterburians The Giant’s Lawn Part II, totes de poc més de 2 minuts, fins els interessants marrameus d’àcid folk d’A Private Life, conformen un entenedor compendi del que hauria de ser l’evolució d’una banda. Va sortir divendres passat via Meritorio Records i Melted Ice Cream.

WURLD SERIES, AMB GARANTIA DE DENOMINACIÓ D'ORIGEN

NOU REGISTRE

Aquest What’s Growing és el disc perfecte per surfejar damunt la cresta de la quarta onada i de qualsevol altra de les que ens tenen reservades

És el segon de Wurld Series, el quartet de la ciutat d’Otautahi (Christchurch és el curiós nom colonial), ciutat de Nova Zelanda que des de 1984 te una placa especificant que si des d’allà travesséssim el planeta, sortiríem més o menys a Vic.

Sí que és veritat que beuen directament de la banda de Stockton, però ho broden. Si Stephen Malkmus i companyia fossin morts, podrien ser ben bé la seva reencarnació. La banda la lidera Luke Towart (veu, guitarra) amb la seva mà dreta Brian Feary (bateria), i es fan acompanyar en algunes cançons per Emma i Adam Hattaway (baix i guitarra). Son quinze temes de rock pur i dur, amb guitarres afiladíssimes i bases rítmiques a la una que arrepleguen tots els esperits enrotllats dels noranta. Luke Towart arrossega la veu com si l’estigués esperant la gloria a la cantonada. La temàtica? Reflexions sobre el neguit surrealista del dia a dia. A les composicions li posen un punt agosarat i provocador. L’aporten amb les acceleracions i distorsions que posen de guarniment, l’elegància del fuzz omnipresent en casi tots els temes i el capritxos del baix d'Emma Hattaway. L’edició queda repartida entre l’australiana Osborne Again Records i Meritorio per Europa i els USA, a més de Melted Ice Cream, propietat de Brian Feary, des de casa.

Ja en tornem a tenir aquí una de recent. Una nova i flamant producció d’una de les millors marques amb denominació d’origen ‘pop’: Nova Zelanda.