RE – PENJAT

INDEFINIT

‘L’art públic s’imposa al públic en major mesura que l’art presentat en institucions publiques. Mentre que els visitants dels museus entren voluntàriament en la institució – seduïts, això sí, per la promesa de bellesa i millora – els espectadors de l’art públic son uns espectadors captius. En la mesura en que els espais on es situen les obres s’han d’utilitzar, el seu públic no pot escollir si es relaciona amb elles.’

Andrea Fraser

De la crítica institucional a la institución de la crítica

(extret del volum publicat amb motiu de l’exposició Andrea Fraser, l’1% cést moi realitzada al MACBA el 2016)

NEO BOYS

 

 

Una de les primeres all-female band de l’escena punk de Portland de finals dels 70 i primers dels 80, formada amb KT Kincaid, la seva germana Kim Kincaid i Jennifer Lobianco, les tres de Formica & The Bitches, a qui es va unir Pat Baum a la bateria. Amb aquesta formació graven el primer EP Give Me The Message. L’any 82, marxa Lobianco i entra Meg Hentges amb qui enregistren el segon, Crumbling Myths.

 

  

 

Aquest octubre, K Records ha tret Sooner Or Later, una molt completa col·lecció de tot el seu imprescindible material. 

 

 

 

 

 

SOCIAL CLIMBERS – SOCIAL CLIMBERS /1980 (HOBOKEN RECORDS)

Dels centenars de milers de discos que giren pel món, n’hi ha uns quants, d’aquests milers, que amb els anys,  es converteixen en treballs tan representatius d’una època com imprescindibles. Aquest exemplar... ehem, n’és un. 

 

Domestic, un primer tall que deixa les coses clares amb una esgarrifosa i punxant sonoritat, que ens acompanyarà gairebé tot el disc amb un contundent baix i caixa de ritmes. Talls ballables i enganxosos com Chicken 80, amb una producció de llibre sagrat, la frenética Ernie K o Taipei, sobresortint una angelical veu femenina entre mig d’una tonada que t’afluixa els cordons.

 

Alguns els engloben en l’escena més no-wave i altres en la post-punk, ambdues situades a l’epicentre de Nova York. Però anem a pams. Mark Bingham, el cantant i guitarrista, a mitjans de la dècada dels setanta, es desplaça de Bloomington, una petita ciutat d’Indiana a Nova York i allà coneix a Glenn Branca, tocant amb ell en diversos projectes. Mentre, coneix al baixista Jean Seton Shaw i al pianista Don Connette (A. Leroy), posant-se ràpidament d’acord i formant la banda. Això era el 1979. 

 

Social Climbers van formar part del grup dels proscrits, dels que a la foto, sempre surten moguts, però afortunadament, el que compte és la seva música, una música que va deixar prou marca com per ser reconeguda pel seu brillo, especialment en uns anys en que els lluentons es van tornar a posar de moda. L’any 1982, vist el panorama, ho van deixar córrer.

 

Aquest és el seu únic treball, cosa que potser el converteix en una peça encara més preuada. Primer va sortir en un triple 7” per Goulcher i després en 12” per Hoboken. Fa un parell d’anys, Drag City el va reeditar en format posa-vasos amb dos bonus-tracks.

 

 

 

 

 

ROY HARPER

... ha anunciat que traurà nou àlbum. El músic anglès, de 72 anys, ho ha fet saber després de no editar res des del 2000. Es dirà Man And Myth i veurà la llum el 23 de setembre de la mà de Bella Union. Els temes han sigut enregistrats entre l’estudi que el músic Jonathan Wilson te a Laurel Canyon i la ciutat irlandesa de Cork a Irlanda, on viu Harper.

 

Com a curiositat, en un dels temes, exactament en Cloud Cuckooland la guitarra pertany a Pete Townshend.