RE - ROSA

INDEFINIT

Saucie Sedgwick   -   Edie sempre s’havia vestit d’acord amb els gustos de la meva mare – faldilles de Peck & Peck amb jerseis blaus – però un dia, a Nova York, de sobte la veig amb una armilla de guineu vermella, amb un barret a joc i unes anelles enormes, una bossa estranyíssima, mitges negres i botes de taló alt. Res de tot això estava de moda en aquella època. Jo estava molt sorpresa. Li vaig dir: “Penses anar vestida així?”. Ella va contestar: “És divertit”.

Jean Stein

Edie, an american biography

editat originalment en anglès el 1982

(fragment traduït de l’edició espanyola – 1988)

MICK JAGGER ESTÀ EMPIOCAT

INDEFINIT

Amb aquesta cara m’he quedat – com la que posava la Faithfull a Lucifer Rising – quan llegeixo que els Stones han hagut de suspendre la gira per Amèrica del Nord degut a que Mick Jagger no es troba bé. 

Els metges li han recomanat que es cuidi i que no surti de gira en aquests moments ni en el seu estat, tot i que esperen que es recuperi totalment per així poder atendre els seus compromisos. Jagger, dirigit als seus seguidors, ha penjat a twitter: ‘Odio decepcionar-vos d’aquesta manera’. Esperem que només sigui un cop d’aire, encara que a certes edats, 75, ja se sap que un simple refredat te mal arreglo.

RE – VISCUT

INDEFINIT

Al meu pare li divertia la nostra connivència, encara que alguna que altra vegada donava ocasió que ens riguéssim d’ell. Un dia, Tamar i jo estàvem parlant d’Spanky And Our Gang i ell va voler ficar-hi cullerada. Devia ser alguna cosa com ‘la colla’, imaginava. Tamar i jo ens vam mirar.

-       És una banda – va dir ella –. Ja saps, aquesta música de rock and roll que els hi agrada als joves.

Emma Cline

The Girls

(fragment traduït de l’espanyol) – de l’edició original en angles del 2016

(de la portada de la primera edició original – fot. Neil Krug)

RE – VOLUCIÓ

INDEFINIT

Les “coses” que l’ ”acaparador” reté, tanmateix, podrien arribar a explicar una historia capaç de refutar o desafiar d’alguna manera la seva visió dels esdeveniments. La seva col·lecció de discos, revistes o diaris podria revelar algun indici relatiu a cert moviment social, moda, tendència o sensibilitat que suposi un repte al seu estúpid control total de tota la consciencia. Una pista sobre un possible sortida. Una senyal de que la vida en realitat no depèn d’una connexió d’alta velocitat a Internet.

No hi ha ni un sol dormitori en una residencia d’estudiants ni cap casa d’una persona jove que estigui lliure del minimalisme conservador dels productes Ikea en els que col·locar el iPod, iPad, iPhone, etcètera. “iKea” fabrica articles que paradoxalment s’ajusten a la doctrina “anti-coses” del iMon: mobiliari i utensilis instantanis creats per esclaus i que es desintegren o exploten al moure’ls.

Ian Svenonius

Te están robando el alma

Contra Ikea, Apple, Wikipedia, el Rock corporativo i la depilación púbica (2017)

(fragments traduïts de l’espanyol) – de l’edició original en anglès del 2015

Diu Svenonius, ‘tot el que aquesta persona necessita està en el Núvol’. Magnífic, distret i divertit llibre sobre les nostres misèries quotidianes. Escrit pel músic i actvista Ian Svenonius (The Nation Of Ulyses, The Make-Up, Chain And The Gang) – Chicago,1968 – ens anima a desobeir.  

ENS VOLEN A TOTES IGUALS

RE - VIVINT

1968 – 2018

INDEFINIT

“Cours camarade, le vieux monde est derrière toi”

Crisi social i política, però, sobre tot, gran explosió d’ira, de còlera continguda i reprimida, de rebel·lió contra el ‘vieux monde’ que fastigueja, que avorreix, que condemna a l’estupidesa de per vida... en el maig del 68 es van alliberar els més profunds sentiments i els anhels més inajornables de milers i milers de joves: VIURE sense condicions, sense repressió, sense reglaments, sense obscurantisme, sense consumisme, VIURE, gaudir la vida i, a través d’ella, subvertir l’ordre social que li impedeix, que la condiciona, que la converteix en una carrera sense objectiu.

La societat burgesa va aixafar i pocs han sabut o pogut reaccionar posteriorment. Els hereus de maig van canviar de terreny i, d’una forma o altra, van ser integrats al sistema. Malgrat això, maig va existir, encara que no ho sembli, i pot tornar a renéixer, avui, demà, en qualsevol moment, perquè les causes que el van fer possible segueixen continuen allà, aguditzades i més profundes.

José Ma. Vidal Villa

(fragments) Mayo’68 – Paris fue una fiesta (1978)

Aquella frase escrita al Théâtre de l’Odéon de París, avui sarcàsticament convertit en oficina de Turisme, la podríem concloure amb un ‘corre company, el nou món va darrera teu’. I és que, no ens enganyem, els dolents han guanyat. Això sí, els hi podem continuar traient la llengua.

RE – PASSANT

INDEFINIT

>A la Proba de l’Àcid jo la definiria com una superba posada en escena. Tot estava disposat i calculat amb molta cura per a produir l’ “efecte LSD”, de manera que no en tinc ni idea d’on acabava la posada en escena i on començava el meu propi cap.

Tom Wolfe

The Electric Kool-Aid Acid Test (1968)

RE – PENJAT

INDEFINIT

‘L’art públic s’imposa al públic en major mesura que l’art presentat en institucions publiques. Mentre que els visitants dels museus entren voluntàriament en la institució – seduïts, això sí, per la promesa de bellesa i millora – els espectadors de l’art públic son uns espectadors captius. En la mesura en que els espais on es situen les obres s’han d’utilitzar, el seu públic no pot escollir si es relaciona amb elles.’

Andrea Fraser

De la crítica institucional a la institución de la crítica

(extret del volum publicat amb motiu de l’exposició Andrea Fraser, l’1% cést moi realitzada al MACBA el 2016)