CYMBALS – EROSION

MUSIC IN THE AIR

 

 

INCENS I PALMERES

 

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

BOTH SIDES NOW- MOMENTS IN AMERICAN MUSIC

FROM THE CORBIS PHOTOGRAPHIC ARCHIVE 

HENRY DILTZ Q&A: THE STORY OF LAUREL CANYON AND LA FOLK

CHUCK PULIN – NEW YORK SCENE

 

NATIONAL THEATRE - LONDRES

 

De mitjans dels 60 a mitjans dels 70, va ser un moment en que algunes consciències van despertar, van entendre que la llibertat no és el que diuen que és. En aquells anys hi havia diferents zones on es produïa amb intensitat aquest procés. Una d’elles va ser Laurel Canyon. La coneguda barriada que hi ha dalt d’un turó a uns minuts de Los Angeles on Mark Volman, The Mama’s And The Papa’s, Stephen Stills, Joni Mitchell, Frank Zappa o Jackson Browne per citar-ne uns quants, van ser-ne residents. 

 

Canyon Of Dreams, editat el 2009, és un de tants llibres que rememora la vida d’aquells dies. Escrit per Harvey Kubernik, musicòleg expert i originari de Los Angeles, ho exposa en unes pàgines que a més van farcides de fotografies i que de tant en tant el reviso i ploro una mica.

 

 

 

 

 

 

Com avui, perquè des d’abans d'ahir i fins el 14 de juny, al National Theatre de Londres, Henry Diltz, un dels fotògrafs més importants haguts en l’escena musical i que va tenir la sort de poder estar en mig del sarau, exposa part del seu extens arxiu fotogràfic, producte d’aquells dies en tan bona companyia. 

 

 

 

Henry Diltz

 

 

KENNY RANKIN – FAMILY / 1970 (MERCURY)

DISCOS

 

A finals dels seixanta i primers setanta, algú va fer un encanteri a través del qual, molts cantants van desenvolupar un sisè sentit que els dotava de l’habilitat de crear grans obres vocals/musicals, mig standards, mig pop, que perduren en l’horitzó de la música. Aquesta n’és una.

 

A diferencia de Mind-Rusters del 1967, l’àlbum de debut de Kenny Rankin on hi signa alguns cançons, i el tercer, Like A Seed on ja eren solament temes d’ell, aquest, com que està al mig, pràcticament tot son versions. Però quines versions.

 

Up On The Roof de la parelleta King/Goffin, Mountains Of Marian de Gordon Lightfoot amb l’acústica en primer pla, vents en segon i orquestració en tercer, While My Guitar Gently Weeps de George Harrison amb un clavicordi portant la tonada o la balada House Of Gold de Hank Williams. Obre la segona cara un altre tema Beatles, Dear Prudence, seguit de Needle Of Death de Bert Jansch on fa gala del seu domini amb la guitarra, no en va figura amb aquest instrument en els crèdits del Bringing It All Back Home de Dylan o la increïble Sittin’ On The Dock Of The Bay d’Otis Redding. Un exemple de sensibilitat. 

 

 

 

Rankin va veure la llum el 1940 a Nova York. D’adolescent ja signa amb Decca. A mitjans dels seixanta, es deixar influir per Laura Nyro, que la va conèixer al Greenwich Village i de qui deia que era l’espectre de la passió. Fins l’any 1975, va editar cinc discos sota la influència de l’encanteri que parlava al començar a escriure aquests ja extens paràgraf i després d’una variada carrera, va morir el 2009 amb 69 anys, a Los Angeles.

 

Un paio d’aquests que passa de puntetes però que deixa un rastre dolç que dignifica la música. 

 

Les fotos del disc, de Richard Avedon.

 

 

 

 

 

PEACHES GELDOF?

NOTICIES (I ALTRES RUMORS)

 

 

 

 

Bob Geldof: ‘Peaches ha mort. No podem expressar el dolor. Era la més salvatge, divertida, intel·ligent, enginyosa i boja de tots nosaltres.’

 

 

la fotografia que hores abans va penjar a Twitter amb sa mare, Paula Yates,

traspassada per sobredosi l’any 2000

 

 

 

SHARON VAN ETTEN – ARE WE THERE

NOVETAT DISCOGRÀFICA

En una entrevista, ella mateixa defineix el seu quart disc com emocional, sincer i cru. A mi, el que ens ha anat entregant fins ara em sembla tan elegant com profund i dens, per tant, només que s’hi apropi una mica em donaré per més que satisfeta. Podrem veure-la i escoltar-la presentant aquest nou disc el proper maig, sí, novament al Fòrum, igual que ho vam fer fa dos anys amb Tramp, el seu anterior. Condemnada – i condemnats – a actuar i gaudir-la fora de context. El disc surt a finals del mateix mes via Jagjaguwar.

(fot.Dusdin Condren)

 

 

25 maig – Brussel·les, BE  Botanique Grand Salon

28 maig – Paris, FR  Café de la Danse

30 maig – Barcelona, CAT  Primavera Sound

1 juny – Koln, DE  Studio 672

2 juny – Berlin, DE  Privatclub

 

3 juny – Amsterdam, NL  Bitterzoet

 

5 juny – Londres, UK  KOKO

 

 

 

 

 

KURT COBAIN

DINÀMIQUES DE MASSES

Aquests dies, si no parles de Kurt Cobain, no ets ningú.

 

 

 

 

APOSTAR PER LA MÚSICA

MENCIONS APART

Mentre que a Espanya es reafirmen en la cultura més paleolítica, sense anar més lluny, desterrant la música al darrer esglaó de les assignatures educatives, en d’altres se la continua mimant. L’estudi Basalt Architecture s’ha encarregat de donar forma – sorprenentment diuen que de dins cap a fora, uns que ho han entès – al nou Conservatori Claude Debussy  parisenc. Era Plató que deia que la música és per formar l’ànima? 

 

Arquitectura al servei de la música, dansa i creativitat. El no va més.

 

 

 

(fot.Sergio Grazia)

 

 

VIDEO DE LA SETMANA

VIDEO

 

EVIL EYES – Keep Your Mind On Me

Dirigit per: Joe Lumbroso

 

 

 

BORDERLINES – 2013

evileyes.bandcamp.com/album/borderlines-2
 

 

LEO “BUD” WELCH – SABOUGLA VOICES

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

Va néixer el 1932 a Sabougla, un lloc tan petit de Mississippi que des de dalt del campanar deuen veure el campanar veí, com diu un de per aquí. 

 

Al llarg de les dècades dels seixanta i setanta encara podia viure de la música, eren anys en que el blues era del tot reivindicat com un dels puntals creatius a l’hora de composar. Però van venir els temps en que les reivindicacions musicals eren més, diguem-ne, del tipus xumpa-xumpa, i l’home, ajustant les seves composicions cap al gospel, va cercar a les esglésies el refugi no tan sols espiritual sinó també l’econòmic.

 

Ara, als 81 anys, veu editat el seu primer disc, Sabougla Voices per Big Legal Mess Records. I no precisament perquè es reivindiqui de nou el blues.

 

 

 

LOUD MUSIC FESTIVAL 2014

CONCERTS

Dijous 3 Abril Thursday 3th April Tickets: 17/20 euros MAYBESHEWILL (UK) EXXASENS (Barcelona) AUDIOLEPSIA (Barcelona)

Divendres 4 Abril Friday 4th April Tickets: 18/20 euros VESSELS (UK) THAT FUCKING TANK (UK) FURA (Palma de Mallorca) THE PHYSICS HOUSE BAND (UK) A SHELTER IN THE DESERT (México) IEPI (Banyoles)

Dissabte 5 Abril Saturday 5th April Tickets: 18/20 euros UNICORNIBOT (Galicia) JARDIN DE LA CROIX (Madrid) KOKOMO (Alemanya) MINOR EMPIRES (Madrid) UMBERTO (USA) EL PÁRAMO (Madrid)