LA MÀGIA DE BRIAN ENO

SIUSPLAU

La societat de consum funciona així. Ser ben imaginatiu creant alguna cosa que no la necessites perquè ja la tens, però que igualment te la trauran de les mans en un plis plas...

... i Brian Eno, si alguna cosa te, és imaginació. A partir de les seves conegudes capses de llum caleidoscòpiques, l’home, imagino que un dia en deuria posar una plana per embolicar-la i pensaria,... però si sembla un tocadiscos! ‘Un dels grans avenços en la teoria de l’evolució, és que pots començar amb alguna cosa senzilla i es converteix en complexa. Això és molt poc intuïtiu: és una d’aquestes coses que el cervell humà no és capaç de veure de immediat. No agafa sentit fins que ho veus... És una de les coses que m’agraden d’aquesta feina, que és una proba d’això mateix’ diu arrel del llançament del giradiscos que ha dissenyat i ha produït en col·laboració amb la Paul Stolper Gallery de Londres. Es tracta d’un tocadiscos transparent amb llum LED que va canviant de color. El que no sabem, és si la velocitat del canvi va lligat amb si el que sona és Celine Dion o ACDC.

Per explicar el germen de l’invent, Eno va dir: ‘La llum d’ell es podia copsar com si estigués atrapada en un núvol de vapor. Vam estar asseguts mirant durant segles, paralitzats per l’experiència totalment nova de la llum com una presencia física’. La sopa d’all. En va fer 50 unitats. No ens podem, ni volem, imaginar el que en demanaven. A la galeria no en queda ni un a la venda. Comença la re-venda.

KEVIN SHIELDS FA LA PAPALLONA

FENT TEMPS

La qüestió és que de Kevin Shields se’n va parlant. A l’anunci de nous concerts, noves reedicions i la fastuosa noticia del suposat nou disc que estan preparant – en el cas de MBV, una notícia així pot durà anys – ara rebem l’aparició d’un tema que ha enregistrat amb Brian Eno i que forma part del programa Adult Swim’s Singles Program – ni idea de l’assumpte. 

La cançó porta per nom Only Once Away My Son, i encara que no hem de jutjar si és que no volem ser jutjades, que cadascuna resolgui el que li sembli.   

DISSERTANT AL CCCB

D’ESQUITLLADA

‘Hem fet com els indis, que van regalar les seves terres a canvi de res.’ Ho va dir Evgeny Morozov ahir al CCCB referint-se al tema de la propietat de les dades personals i que hem entregat tan alegrament a les grans companyies com Google o Facebook. ‘Al principi semblava just. Nosaltres els hi donàvem les nostres dades i ells ens oferien un cercador i un correu electrònic. Va començar com una cosa divertida i ara ens trobem amb les conseqüències.’ I això no ha fet  només que començar.

Per la seva part, Brian Eno també va dir la seva ‘Si volem notícies, haurem de pagar per elles. Si son gratuïtes, no seran les notícies que vull llegir. Servei barat, notícies barates.’ I així tota l'estona.

Va ser ahir en una xerrada oferta al CCCB mentre esperem l’exposició “Per Atzar i Voluntat” que amb aquest nom se li dedicarà al músic anglès al Centre d’Art Santa Mònica a partir del juny.

imatge de l’acte d’ahir (La Vanguardia)

INTERVAL – ACCIONS SONORES

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

FUNDACIÓ TÀPIES – BARCELONA

 

 

... Es tracta d’escoltar amb els ulls oberts, mentre mires, mentre llegeixes, mentre et desplaces. Es tracta, inclús, d’escoltar pels ulls, quan allò que escoltes sembla no tenir sons, o de mirar a través de l’escolta (de manera que també pots tancar els ulls, si vols).

 

Interval proposa una experiència d’escolta impura i contínua. És contínua perquè quan els sons es mesclen amb la mirada, amb l’acció, amb el pensament, mai no podem estar segurs d’haver deixat d’escoltar-los, d’haver tancat les orelles del tot.  ...

 

 

Deixar enrere el carrer Aragó i endinsar-me en l’edifici de Domènech i Montaner on es troba la Tàpies és com si entrés en un refugi anti-nuclear. Sobtadament, soroll, presses, caos, desapareixen. A diferència d’altres com el MACBA o el MNAC, fins i tot la gent s’esfuma.

 

Amb el nom d’Intervals – Accions Sonores, fa uns dies es va inaugurar aquesta mostra que va comptar entre altres, amb la sempre atractiva presència d’un dels seus protagonistes, Brian Eno. La seva, The Ship, diu que es basa en la relació entre l’esclat de la Primera Guerra i l’enfonsament del Titànic, però el que és indubtable és l’expressió de recolliment que ofereix i que aconsegueix mitjançant un grapat d’altaveus – tots ells trobats dies abans per Barcelona en cases de segona mà o coneguts – situats a dos costats de la sala que emeten música i narració – 24 minuts amb una intro en català – que, envoltats d’espelmetes i en la consegüent foscor, et transporten a un interessant retir en ple centre la ciutat.   

 

 

 

La botiga, ha aprofitat l’ocasió per posar a la venda LUX, el darrer treball d’Eno editat en CD i que es pot adquirir independentment amb una sèrie limitada que conté la reproducció de la portada a mida òptima.

 

 

 

Per tot l’edifici, combregant amb l’obra permanent, es poden veure i sobretot escoltar les diferents instal·lacions, com la sorprenent obra d’ EVOL a l’escala de la Fundació. 

 

 

 

 

BRIAN ENO PARLA DELS PALESTINS DE GAZA

 

 

 

 

QÜESTIONS COL·LATERALS

 

 

 

El productor i músic Brian Eno en una carta publicada a la web de David Byrne, critica la política de suport dels EUA a Israel. Entre altres qüestions es pregunta perquè els Estats Units continuen negant-se a signar una investigació de l’ONU per investigar possibles crims de guerra comesos per Israel. Etiqueta a l’estat jueu de teocràcia furiosament racista, ataca les milícies de colons i la seva impunitat a l’empara d’un presumpta ‘dret al retorn’. Compara el suport financer dels nord-americans a Israel com l’enviament de diners al ‘Klan’ i finalitza dient que ‘ens agradi o no, per a la major part del món els EUA representen Occident i malgrat la nostra prepotència quan parlem de moralitat i democràcia, continuem recolzant una guerra que no en té cap de justificació moral’. 

 

Brian Eno

 

Al món continuen havent guerres, esclavatge, fam, feudalisme, oligarquies per molt que ho desitgem, ens indignem, signem, ens manifestem i ploriquegem. 

 

 

 

 

Eno pregunta: ‘On és la informació honesta sobre Gaza a la BBC?’ 

 

La resposta no està en la pròpia pregunta? Potser que comencem a dir les coses pel seu nom. No ens cal ni aixecar el cul de la cadira.