Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Tàpies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fundació Tàpies. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 de febrer del 2016

DOCUMENTS D'ACCIÓ

OBRES DE LES COL·LECCIONS DENNEY I CORDIER

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES – BARCELONA
 
ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 
 
Rodolphe Stadler: “Als museus, a la dècada de 1950, no hi passava res”. I a la del 2016 tampoc, almenys a la ciutat de Barcelona. Edificis mastodonts i megalítics aixecats i mantinguts amb tota la barra del mon, que van canviant de mans i servint a l’oligarquia de sempre. 
 
Què faríem sense la Fundació Tàpies?
 
 
 
 
 
Lucio Fontana – Concetto Spaziale – 1962

 
 
Aquesta exposició presenta una seixantena d’obres procedents de Les Abattoirs de Toulouse. El gruix de la tria es correspon amb el llegat de la Col·lecció Anthony Denney i es complementa amb dibuixos de la Col·lecció Daniel Cordier. Ambdues col·leccions són testimonis de l’emergència de l’art informel a finals de la dècada de 1940, així com de la seva ràpida comercialització i assimilació a una modernitat internacional.
 
L’articulació d’un sistema ensems teòric i mercantil per part del crític d’art francès Michel Tapié va ajudar a popularitzar una pintura abstracta i matèrica que s’alineava amb l’explosió de l’expressionisme abstracte als Estats Units i amb les recerques del grup Gutai al Japó.
 
La ràpida difusió de l’art autre, una encertada invenció del crític d’art Michel Tapié, va assolir una dimensió internacional a la dècada de 1950. Si bé l’art autre s’inspira en artistes com ara Fautrier, el primer a fer-lo cèlebre va ser Dubuffet. Tot seguit, aquella etiqueta va esdevenir inspiració per a l’art informel i altres formes d’abstracció. Artistes com ara Fontana o Burri a Itàlia i Falkenstein, Brown o Coetzee a Gran Bretanya van ser representants d’un art "dement" que va emblematitzar la crisi de l’humanisme durant el període de la postguerra a Europa. Tapié va organitzar la primera exposició de Pollock a París l’any 1952, i va introduir l’art de Gutai a Europa, un grup d’artistes japonesos que ell coneix des de 1957. Tot plegat articula un sistema teòric i mercantil que es recolzava en una xarxa de galeries com la Martha Jackson Gallery a Nova York, on Tàpies va exposar des de principis de la dècada de 1950, i la Galerie Stadler, la galeria que el representava a la ciutat de París.
 
Aquesta exposició proposa una relectura dels objectes artístics com a signes d’una acció passada que l’espectador no ha pogut observar. Tot el que li és donat a veure és una matèria endurida que conserva rastres d’un esdeveniment privat, i que sovint ha tingut lloc a l’estudi de l’artista, a excepció de les grans teles de George Mathieu que va realitzar a peu de carrer o de les accions del grup Gutai que es van acabar desenvolupant sobre un escenari. La possibilitat de llegir la pintura com una crònica de fets i no pas com a imatge o visió transforma l’obra d’art en quelcom semblant a un document de l’acció més o menys pretèrita. La imatge d’un Fontana practicant incisions sobre una tela o dels membres de Gutail esquinçant un bastidor s’eleven a la categoría de Zeitgeist, d’icones d’una època.
 
 
 

dilluns, 17 de novembre del 2014

INTERVAL – ACCIONS SONORES

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY
 
 
FUNDACIÓ TÀPIES – BARCELONA
 
 
... Es tracta d’escoltar amb els ulls oberts, mentre mires, mentre llegeixes, mentre et desplaces. Es tracta, inclús, d’escoltar pels ulls, quan allò que escoltes sembla no tenir sons, o de mirar a través de l’escolta (de manera que també pots tancar els ulls, si vols).
 
Interval proposa una experiència d’escolta impura i contínua. És contínua perquè quan els sons es mesclen amb la mirada, amb l’acció, amb el pensament, mai no podem estar segurs d’haver deixat d’escoltar-los, d’haver tancat les orelles del tot.  ...
 
 
Deixar enrere el carrer Aragó i endinsar-me en l’edifici de Domènech i Montaner on es troba la Tàpies és com si entrés en un refugi anti-nuclear. Sobtadament, soroll, presses, caos, desapareixen. A diferència d’altres com el MACBA o el MNAC, fins i tot la gent s’esfuma.
 
Amb el nom d’Intervals – Accions Sonores, fa uns dies es va inaugurar aquesta mostra que va comptar entre altres, amb la sempre atractiva presència d’un dels seus protagonistes, Brian Eno. La seva, The Ship, diu que es basa en la relació entre l’esclat de la Primera Guerra i l’enfonsament del Titànic, però el que és indubtable és l’expressió de recolliment que ofereix i que aconsegueix mitjançant un grapat d’altaveus – tots ells trobats dies abans per Barcelona en cases de segona mà o coneguts – situats a dos costats de la sala que emeten música i narració – 24 minuts amb una intro en català – que, envoltats d’espelmetes i en la consegüent foscor, et transporten a un interessant retir en ple centre la ciutat.   
 


 
 

La botiga, ha aprofitat l’ocasió per posar a la venda LUX, el darrer treball d’Eno editat en CD i que es pot adquirir independentment amb una sèrie limitada que conté la reproducció de la portada a mida òptima.
 
 

 
Per tot l’edifici, combregant amb l’obra permanent, es poden veure i sobretot escoltar les diferents instal·lacions, com la sorprenent obra d’ EVOL a l’escala de la Fundació. 
 
 
 
 

dimarts, 19 d’agost del 2014

ANDY WARHOL EN DIGITAL

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 
L’Andy Warhol Museum en col·laboració amb el MoMA han començat a digitalitzar l’obra cinematogràfica de Warhol, per posar-la a l’abast del públic. Segons diu Patrick Moore, el que se’n cuida, els treballs duraran una mica més d’un any, hi ha més de 600 peces entre tot el material, de tot tipus de durada, i l’objectiu és donar-lis una empenta per a fer més coneguda aquesta faceta de l’artista eclipsada per la pictòrica.
 
 
al Festival de Cannes del 1967
 
 
L’any 2000 la Fundació Tàpies de Barcelona va organitzar un fantàstic cicle de cinema amb el nom d’’Andy Warhol: cinema, video i TV’ per a sucar-hi pà. Es van agrupar per temàtiques en diferents programes i amb aquests diferents noms: Minimal, Narracions Experimentals, Retrats, Situacions Ronald Tavel, Edie Sedgwick, Performance Films, Exploding Plastic Inevitable, Multiprojecció, Sexplotació i ****(Four Stars).
Així hi vem poder veure entre altres Eat, Empire, Blow Job, Vinyl, Poor Little Rich Girl, Kitchen, The Velvet Underground and Nico o The Loves Of Ondine
 
Un luxe babilònic.
 
portada del programa de mà del cicle ofert a la Tàpies
 
 
Kitchen (1965)