LA MÚSICA COM A VEHICLE

GIFT – "ILLUMINATOR”

NOU REGISTRE

La revisió del documental belga Dreaming Walls sobre la destrucció de l’esperit bohemi de l’Hotel Chelsea en mans dels fons d’inversió sostenibles i de proximitat, ens serveix per introduir el segon àlbum de la banda de Nova York Gift.

Expliquen que és un potent recordatori de que 'el brillo en els ulls pot perdurar, inclús quan veus que tot s’esfondra', que és el que ve a dir el documental i que és amb el que ens hem de quedar. Tots els membres de la banda estan implicats en l’activitat cultural de la ciutat, especialment del seu baixista Kallan Campbell que s’ha posat al capdavant de la sala alternativa Alphaville de Bushwick a Brooklyn.

(fot Dana Trippe)

La resta son TJ Freda, veu i guitarra, els multi-instrumentistes Jessica Gurewitz i Justin Hrabovsky i el bateria Gabe Camarano. Es van formar l’any 0, i el 2022 van treure el seu debut, Momentary Presence. Ahir va sortir aquest Illuminator a través de Captured Tracks amb el que volen fer incidència sobre el pas del temps i els canvis que inevitablement suposa.

‘Un any passa en un obrir i tancar d’ulls. Tot va molt ràpid. Illuminator va de la llum que irradia aquest efecte, de que tot passa com a la velocitat de la llum. És un estat de l’ésser. L’àlbum és un reflex de qui som en aquest mateix moment’ comenta TJ Freda. El disc el componen 11 talls que a base de hipnòtiques melodies creen una àmplia panoràmica des de la que entendre que l’important no son les coses efímeres. Adéu Hotel Chelsea.

Sobre aquest Light Runner expliquen: ‘Celebra el triomf de sortir de la foscor, al mateix temps que es reconeix el poder transformador de superar-la’. Van tenir ocasió de fer aquest pas durant la gira europea que van fer l’any passat. ‘Després d’un show a Glasgow, els promotors ens van convidar a una festa underground de jungle/DnB on sonava música dels orígens de bandes com Primal Scream o Massive Attack, i encara ara estem flipant’. S’ha d’estar al tanto. 

           

AGRADABLE NO–EVOLUCIÓ

THE LEMON TWIGS – “A DREAM IS ALL WE KNOW”

NOU REGISTRE

Creiem que si poguessin actuarien al Festival d’Eurovisión. Bé, de fet ho faran al Primavera Poum que si fa no fa, s’hi assembla bastant.

No sabem si la imatge que donen els germans de Long Island Brian i Michael Addario, és o no és alguna cosa molt ben calculada. Segons els experts i estudis de la Universitat de Michigan, des de les cançons, fins a la seva estètica personal, s’assemblen excessivament a la de temps passats. Un altre estudi d’experts, aquest de la Universitat de Cervera, diu que el seu propòsit és fer-ne una parodia.

The Lemon Twigs porten des de mitjans de la dècada passada en moviment. Quan encara no fa un any de Everything Harmony, avisen que tenen llest A Dream Is All We Know, el seu cinquè àlbum mesclat pels mateixos germans, amb sortida prevista en una setmana via Captured Tracks. Son dotze nous temes trets en plantilla de personal com Beach Boys, Lemon Pipers o The Move. Volen acontentar a tothom. Per això diuen que lo seu és Mersey Beach: el pont entre Liverpool i Laurel Canyon.

En aquest nou disc mantenen el criteri d’utilitzar equips de l’època per mostrar la seva capacitat musical. Aquest How Can I Love Her More és el quart tema que comparteixen i sobre ell expliquen: ‘Vam intentar tancar l’escletxa entre la professionalitat del so Brill Building i l’estil extravagant de l’escena psicodèlica post-Sgt Pepper. Hi ha moltes idees en ell, però continua sent una cançó pop enganxosa’. El vídeo que l’acompanya està rodat a Central Park per Paul D.Millar. Com a mínim, les veus son les seves.

           

MOURN EDITEN SELF WORTH - AMB LES PILES CARREGADES

A LA VISTA

La vida és canvi. Trobar-te aturada per pròpia voluntat, encara. Però per alienes, és mal assumpte. Era el que passava a la banda Mourn, que les coses no anaven ni endavant ni endarrere

Ens hem de situar a la primavera de l’any passat quan les coses amb el bateria no fluïen ni apretant. Carla: ‘No ens enteníem. La seva sortida era inevitable. La seva marxa ens va aportar la tranquil·litat que necessitàvem per treballar en un nou àlbum’. A partir d’aquí, alliberades, per esbossar les primeres idees, la Jazz i la Carla van desaparèixer uns dies, lluny de tota influència, positiva i negativa. Després ja a finals d’estiu, amb la Leia i el nou bateria, Victor Pelusa, van arrodonir les cançons. Aquest disc i el que significa, asseguren que les ha fet més fortes. A Mourn se li havia diagnosticat depressió i ansietat, i pel que ens han deixat escoltar, ho han superat de sobres. Després d’aquell primer adelanto amb el tema Call You Back, ara afluixen This Feeling Is Disgusting. A la vista el quart àlbum. Via Captured Tracks a partir del 30 d’octubre.

THE JANGLING MAN: THE MARTIN NEWELL STORY

DOCUMENTAL

Tot i no fer mai cap Peel Session, Martin Newell, el cap de Cleaners From Venus, se’l coneix més que al pupes

Conscient d’on viu, sempre ha volgut mantenir-se al marge de l’estereotip de la fama i del que ella representa. Malgrat això i la moda dels documentals, s’agraeix que la seva figura i obra, tan musical com poètica, vagi expandint-se. Des de principis dels 80, que ja venia els seus famosos cassettes, fins ara, amb la seva música, igual que aquell que tocava la flauta a Hamelín, s’ha fet amb una bona panda de fanàtiques seguidores i deixebles. Encara que arronsi el nas.

original cassette artwork de Blow Away Your Troubles (1981) 

primera gravació oficial dels Cleaners From Venus

d’esquerra a dreta: Nelson, Captain Sensible, Garrie Dreadful, 

Martin Newell, Paul Tivy, Dave Gregory (XTC)

L’any passat es va estrenar el documental de 71 minuts dirigit per Graham Bendel, Upstairs Planet: A Film About Cleaners From Venus. Ara s’ha engegat una campanya de suport a través de Kickstarter, per fer The Jangling Man: The Martin Newell Story, un documental que busca difondre la seva doctrina i filosofia que estarà dirigit i produït per James Sharp en col·laboració amb Jim Larson (co-productor i editor) i Captured Tracks, a través de Sharp Film i Larson Media. Constarà de imatges d’actuacions i entrevistes inèdites amb Newell, així com converses amb Mac DeMarco, Jessica Pratt, Zachary Cole (DIIV), Dave Gregory (XTC), Iain McNay de Cherry Red o Steve Lamacq de la BBC. Captured Tracks, fa uns anys van reeditar alguns dels àlbums de CFV. En les notes promocionals, s’apunta que R.Stevie Moore, considerat el pioner en això del lo-fi, hi diu: ‘Martin Newell és un Déu. No li diguis que he dit això’. I lo de les Peel Sessions està sobrevalorat. 

MOURN, NOU TEMA

A LA VISTA

Després de l’engrescador Sorpresa Familia de fa casi dos anys, per fi llancen nou material

Continuant amb Captured Tracks, el nou tema es diu Call You Back. Amb ganes de no supeditar-se a l’actual situació, el mouen amb un vídeo que ho demostra. Expliquen que tenien altres intencions per manifestar la lluita interna de que parlen. Al final però, no hi ha hagut més remei que utilitzar l’eina de la que cap de nosaltres s’ha pogut desempallegar aquest dies. El tema manté les pautes de la casa amb veus sincronitzades i guitarres ben punxegudes. El resultat és tremendament encomanadís. La quarantena els ha provat. Que no les deixin sortir de casa fins que tinguin el disco sencer. 

MOURN DE NOU ENTRE ELS VIUS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Ja de ben, aviat Mourn han hagut de tastar el mal rollo del funcionariat discogràfic. Després d'un brillant primer disc i la ràpida signatura amb Captured Tracks, la seva carrera va veure com amb el segon disc, Ha, Ha, He., en comptes de posar una marxa més llarga es van haver de quedar amb la primera posada per problemes legals amb Sones, la seva anterior discogràfica. Per sort per totes, un cop resolts els problemes, van respirar amb l’EP Over The Wall (2017) i ara ja poden volar amb aquest prometedor Sorpresa Familia que sortirà el proper 15 de juny en la companyia nord-americana.

(fot. Noemi Elias)

Han explicat que els hi agrada utilitzar les cançons com a forma d’expressar-se i organitzar idees i pensaments: ‘Les fem servir per entendre els nostres propis sentiments i créixer emocionalment. Aquest disc resumeix tot el que hem viscut durant els darrers dos anys, no va ser fàcil obrir-se, però ho hem fet sense cap tipus de por.’

Barcelona City Tour, el tema que avancen, manté el llisto alt. El futur és tot vostre.

MOURN A CASA

CONCERT

Mourn, la banda de Barcelona que el 2015 va ser revelació amb el seu brillant debut, que en parla mig món i que no se quantes coses més, toca demà a València (Wah Wah) i dissabte a Barcelona (Bikini). 

L’any passat van editar el seu segon disc Ha, Ha, He. (Captured Tracks) que es pot trobar en botigues d’Europa, els USA, fins i tot el Japó i Austràlia però a cap establiment català perquè Sones – la discogràfica de Barcelona – els hi bloqueja.

Diuen que a la taula de merchandising n’hi haurà via importació. Esperem que sí i ens estalviarem les despeses d’enviament.

MOURN

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Primer van ser Aias, el terceto format per Laia Aubia, Gaia Bihr i Míriam Garcia, i ara Mourn, el grup revelació d’aquest any, en els que la discogràfica novaiorquesa Captured Tracks s’ha fixat de ple.

 

 

 

La promoció d’aquestes dues bandes catalanes – quina mania en dir-lis espanyoles – previ acord amb Sones en el cas de Mourn, passa a mans considerades, presumptament (parauleta no-exclusiva dels telediaris), expertes en aquesta funció. El disc va ser enregistrat en dos dies i les té totes per no passar de puntetes. Una ocasió d’or per donar un parell de voltes als visos del rock fet aquí.

 

Disponible ja en format digital. El 17 de febrer serà llançat en format físic pels més intel·ligents.

 

 

 

I a Pitchfork el mes passat, ‘Best New Track’ amb Silver Gold. A veure, o ara o mai per desenpallegar-nos de la imatge i el so insofrible del roc català.
 

Let's go, nenes!... I nen.