PER A GENT QUE NO HA D’ANAR A APAGAR CAP FOC

SNAILS – “JUST LOOK AROUND”

NOU REGISTRE

Aquest és un altre disc per utilitzar de salvavides. Per a aquests dies d’intensa pressió arterial, en que s’ha de ser ràpid, espavilat i cultivat. No sé si m'explico.

És el tercer àlbum de la banda de Bristol, Snails. Artesania pop en format rodó per a persones que els hi agrada viure en pla. Melodies, una darrere l’altra, brodades en fil d’or. Cançons de ritme reposat que recorden bastant a gent d’aquella escena britànica d’atmosferes nebulítiques com Kevin Ayers o Robert Wyatt.

Dan Weltman s’acompanya d’Anna Kissell (veu), Holly McIntosh (baix, veu), Steve Dixon (bateria) i Matthew Chaney (teclats) per a confeccionar aquest nou treball que es diu Just Look Around i que els hi edita, per segona vegada, Glass Modern.

Amb peces com Through Moss, amb un delicat punteig que acarona les veus de Weltman i Anna Kissell, la delicada Sunny Day, a ritme de vals, per demanar a Sant Job que ens doni paciència o aquesta Someone que ens enamora i ens gronxa en l’oceà de la vida, ara sí, que ja som a punt.  

             

DEUX FILLES, NI FILLES NI FRANCESES

NOU REGISTRE

L’episodi escrit pe Deux Filles crec que no s’assembla a cap altre. L’any 1982 van editar Silence & Wisdom, seguit de Double Happiness, per desaparèixer fins trenta-tres anys després, pel 2016, tornar amb Space & Time, que els hi va editar Les Disques Du Crépuscule.

Tots tres, en el seu àmbit de raresa, son delitosos. Unes composicions barreja d’experimental i atmosfèrica. Encara que el seu punt més especial, per sort o no, per ells/elles, és el fet que ni son franceses ni son noies. Sempre s’han dit Simon Fisher Turner i Colin Lloyd Tucker. Dos senyors del sud de Londres, el primer, compositor de bandes sonores i el segon, productor i escriptor. Lo de dir-se Deux Filles, va començar com un joc, amb fins i tot algun concert, pensant que la gent percebria de manera diferent la seva música si creien que la feien un parell de noies. Retorçat? Si t’interessa llegeix la història de les nenes.

Ara, a través del segell anglès Glass Modern, treuen el quart àlbum, Shadow Farming. Aquesta vegada amb tota la pel·lícula ja desmuntada, encara que mantenen la imatge de la casa. El disc son divuit temes i manté el to eteri també marca de la casa. Paisatges imaginatius que van des de l’electrònica, passant pel progressiu més experimental, traient el cap per paratges orientals, tot ven amalgamat amb nombrosos fons d’enregistraments de camp. Gemini Forque i Claudine Coule, no han perdut el temps i continuen oferint meravelloses construccions musicals.

JOWE HEAD, MANTÉ L’INTERÉS INTACTE

A LA VISTA

No hi ha lloc pel desànim. Encara que la trempera hagi de venir d’infatigables herois com Jowe Head

Aquest abril editarà un curiós i interessant àlbum que es dirà Strawberry Birthmarks. Contindrà les primeres gravacions posteriors a l’etapa Swell Maps del 1980, més sessions addicionals del 82 ja després del seu primer disc sol, Princer Movement, editat l’any anterior. Tot abans d’enrolar-se amb els Television Personalities una llarga temporada. Sí que és cert que sis d’aquests temes ja es van llançar via l’alemanya Constrictor el 86, però les altres 13 cançons son totes inèdites entomades i cuidades per la gent de Glass Modern.

Ha estat remesclat aquest any passat, per fer alguna cosa que els distragués i per la que no et detingués la policia. Però explica que son gravades a casa seva a Londesborough Road a Londres, entre el 1980 i el 1982, utilitzant un 4 pistes TEAC. ‘Tots els instruments els vaig tocar jo incloent pals que tenia per allà, una màquina d’escriure, una trompeta feta pols i un vell harmònium i també hi ha fragments d’òpera, frases literàries i sons d’unes cintes velles que vaig trobar en un contenidor al carrer al costat d’un estudi de cine al Soho’. Actualment continua fent meravellosos experiments com a Jowe Head & The Demi-Monde.