D.A.PENNEBAKER FA VIA

TRASPÀS

Aquest passat primer d’agost va traspassar D.A.Pennebaker i no ens enganyem, el coneixiem – que no és poc – pels seus documentals estrelles, Don’t Look Back (1967) i el del festival Monterrey Pop (1968). La seva vida ha estat dedicada al documentalisme i és el que passa com en tants àmbits, que si quan ets jove tens sort i ets en el lloc adequat envoltat de la gent adequada, quedes glorificat tant amunt que quan baixes del trono en el que t’han posat, costa bastant més que se’t vegi. 

I és que en realitat, tot resulta només quan toca. Un exemple parlant de documentals: el cas d’An Accidental Studio (2019), documental sobre els estudis cinematogràfics que George Harrison va tirar endavant i que com que no el van passar a l’In-Edit, la setmana justeta de juliol que va estar als cinemes, gairebé no el va anar a veure ni el que talla les entrades. Tenia 92 anys. Pennebaker, no el que talla les entrades.

L’ “IN-ÈDIT 2018” ENSENYA LA POTETA

(diferents espais) BARCELONA

del 25 d’octubre al 4 de novembre

DOCUMENTAL

Fa uns dies es van avançar alguns dels documentals que formaran part de l’In-Èdit d’aquest any que es pot conultar a la seva web només en espanyol. Ni en anglès ni, of course, en català. 

Serà la setzena edició i aniran acompanyats com és habitual, de les castanyes i els moniatos. Els vuit escollits son aquests:

If Leave Here Tomorrow (2018) d’Stephen Kijak sobre la banda de Florida Lynyrd Skynyrd i els seus tristos episodis com la prematura mort de Ronnie Van Zant.

L7: Pretend We’re Dead (2016) de Sarah Price, una de les bandes que van obrir pas a les riot grrrl...

Ethiopiques, Revolt Of The Soul (2017) de Maciej Bochniak, documental sobre la generació de músics etíops de finals dels 60 en els temps més que complicats de l’emperador Haile Selassie.

The Go-Betweens: Right Here (2017) de Kriv Stenders, que aborda la carrera d’un dels mites de la música australiana.

Here To Be Heard: The Story Of The Slits (2017) de William E.Badgley, un magnífic documental sobre la banda d’aquest trio de noies angleses que per passar a la historia en van tenir prou editant aquell increïble Cut (1979).

Descent Into The Maelstro: The Untold Story Of Radio Birdman (2017) de Jonathan Sequeira, on a part de no mossegar-se la llengua explicant intimitats, hi ha metres i metres de cinta amb imatges dels seus primers directes.

The Rolling Stones, Cocksucker (1972) de Robert Frank, el tan polèmic documental sobre la gira americana del 1972 o com passa quan vols que no es vegi alguna cosa i ho acaba veient tothom.

George Michael: Freedom’ (2017) documental fet per a la TV, narrada i co-dirigida pel propi cantant i David Austin, aquest és, probablement, dels ‘només per a fans’.

A l’espera de tota la resta, per a les més impacients, ja estan a la venda els abonaments.

FESTIVAL IN-EDIT 2017

del 26 d’octubre al 6 de novembre

CINEMA DOCUMENTAL

L’In-Èdit torna puntual com cada any, per acompanyar-nos amb les castanyes, les de menjar. Hi ha una muntanya d’activitats, però no badem, el leitmotiv continua sent els documentals. I dels 43 que hi ha programats, cadascuna escull els seus depenent del gust, els horaris i els calerons. La línia del festival es manté fidel als ticks de cada any, desafortunats uns més que altres.

A pesar d’això sempre hi ha coses d’interés. Documentals com Faithfull (França, 2017) de Sandrine Bonnaire, Tony Conrad: Completely In The Present (USA, 2016) de Tyler Hubby, Where You’re Meant To Be (UK, 2016) de Paul Fegan i XTC: This Is Pop (UK, 2017) de Roger Perry i Charlie Thomas, seran alguns dels afortunats meus.

I per cert, alguna sap per què www.in-edit.org no està en l’idioma del país? No hi ha manera. Bé, sí que n’hi ha una.

Faithfull 

Tony Conrad: Completely In The Present 

Where You’re Meant To Be 

XTC: This Is Pop

14è IN-ÈDIT BARCELONA

del 27 d’octubre al 6 de novembre

DOCUMENTAL

Ja s’ha posat en marxa el mecanisme promocional del festival In-Edit. S’han fet saber 19 dels 42 documentals previstos i de moment destaco – cadascuna destaca el que vol – títols com la danesa Cool Cats (2015), amb Granada de fons, Omega (2016), la mítica Jubilee (1978) de Derek Jarman, la més gamberra, la nord-americana Hated: GG Allin (1993), o la pressuposada, i esperada, Gimme Danger (2016) de Jim Jarmusch.

Amb tot això, la celebració dels 40 anys de l’explosió del punk, amb suport del British Council, i la inclusió d’un... pop-up bar In-Edit – o sigui, ara hi és, ara no hi és – per si vols prendre alguna cosa i no saps en quin bar fer-ho dels vint-i-cinc que hi ha al voltant de l’Aribau.