BENEÏDA BOGERIA

AFTERLANDS – “WE ARE THE ANIMALS IN THE NIGHT”

A LA VISTA

Algun dia s’hauria d’escriure un llibre recollint totes les formes a les que la gent va haver de recórrer per esquivar el tornar-se boig, durant l’experiment de guerra psicològica a la que van sotmetre a una important part de les persones.

Alguns comunicats de premsa, avui encara, continuen explicant que aquesta obra realitzada per tal o qual músic, va ser per evitar tornar-se boig durant aquells dies. Si això és cert, resulta que algú s’haurà estalviat molta pasta en obres i reformes, al no haver hagut d’ampliar el nombre de cases de salut mental del primer món amb tots els ingressos de gent que no podia suportar sortir de casa.

Per sort per aquests, això només va passar als països avançats, perquè no oblidem que als països dits del tercer mon, seguien amb els seus habituals problemes de fam, salut i misèria. Però això no els torna bojos, ja estan acostumats a fer de conillets d'índies.

En serio aquest àlbum no s’haurien produït si no els haguessin raptat? Hauria sigut una veritable llàstima. La proposta d’Afterlands sorgeix per aquells dies. Son els escocesos Rick "Redbeard" Anthony (The Phantom Band) i David McAulay (Strike The Colours), acompanyats de músics de l’escena de Glasgow. El miracle es diu We Are The Animals In The Night, que sortirà la segona setmana de maig via Lost Map Records.

Son onze talls amb caràcter, on aporten una visió un tant apocalíptica que es deixa portar per sensacions trasbalsadores possiblement viscudes en uns dies, que hauríem de fer per no oblidar.

PICTISH TRAIL ENS MOSTRA EL CAMÍ

NOU REGISTRE

Totes hauríem de fer com Johnny Lynch, abandonar les ciutats actuals, símbols de lo ignorants que podem arribar a ser creient-nos totes les mentides que ens diuen, i tornar a les petites comunitats en paratges que hauriem de jurar i jurar mil vegades, que respectarem.

El 2010 va arribar a l’illa d’Eigg i allà que es va quedar. Es va dedicar a crear música, muntar un segell i organitzar actuacions, puntualment en format màgic-festival. I això és tot. Que més es pot demanar? 

Amb el pseudònim de Pictish Trail, posats a buscar, es pot dir que la seva obra és mescla torrefacta de psych-pop i folktrònica. Ha tret el seu cinquè disc d’estudi, Island Family. Deu fantàstics – literalment – temes, tots diferents però amb el denominador comú, d'un frenètic batec pop i viciós que altera els sentits. Els aires d’Eigg? Aires no contaminats, segur. Editat per Lost Map Records – segell propi – i Fire Records.

AUTOMATIC TENDENCIES, SENYALS LLUMINOSES

NOU REGISTRE

La banda de Londres Firestations, edita un EP format digital, amb un fanzine de 12 pàgines amb ell com part d’un ben parit packaging

Es diu Automatic Tendencies i el componen sis temes en total, tots d’un pop senzill, melancòlic, moduladament harmònic. És la primera entrega de tres EP’s i el primer que escoltem des de The Year Dot del 2018, si no tenim en compte Dream Home, enregistrat amb finalitats benèfiques. Aquestes entregues aniran acompanyades de diferents treballs artístics de la mateixa Laura Copsey. Aquest Small Island que es pot veure i escoltar en el vídeo de més avall, sortirà també com a part del Post Map Club, una subscripció per obtenir una sèrie de llançaments mensuals exclusius del segell.

Lost Map Records, des de la illa d’Eigg, a les Hébrides, un tros de terra de 12 km2. on no arriben a viure ni 100 persones, s’ha forjat un envejable historial produint una interessant llista de personal que es troben a gust amb el petit segell escocès. El vídeo realitzat per l’artista experimental Jack Alexandroff explica ‘utilitzo materials com l’argila, pa, llet i mel i per les imatges m’he inspirat en símbols de protesta: punys alçats, estructures ensorrant-se. A la banda se la veu cantant mentre preníem unes pintes en un pub (genial!)’.  Acaba amb la imatge d’un pensador. Tota una al·legoria.