JOVES i JA NOSTÀLGICS

BEEN STELLAR – “SCREAM FROM NEW YORK, NY”

NOU REGISTRE

Els presenten com la banda que farà ressorgir els gloriosos temps del rock alternatiu a Nova York.

Totalment engolida per lloguers exorbitants que han obligat a fugir també, com a totes les grans ciutats, a la classe autòctona resident, Nova York i els seus nous amos, ja només aspiren a llançar, de tant en tant, algun fantasma que recordi, o ho intenti, aquells bons temps. ‘The Strokes, The Walkmen, Interpol, totes elles van ser un galvanitzador per nosaltres’ explica el guitarrista de la banda Skyler Knapp.

(fot Gabe Long)

L’intent es diu Been Stellar, i encara que prou reeixit, serà com a molt un coet dels llançats la matinada de Sant Joan. El seu debut és aquest Scream From New York, NY que els hi ha editat fa 10 dies el segell independent Dirty Hit. 

Son un quintet format pel mencionat Knapp i el vocalista Sam Slocum que es coneixen de la seva època d’estudiants a Michigan. Amb els altres tres, Nando Dale (guitarra), Nico Brunstein (baix) i Laila Wayans (bateria) van tancar la formació quan tots anaven a la Universitat de Nova York.

Senten molta nostàlgia d'una ciutat diferent i millor. En el primer tall, Start Again, Slocum camina per la Primera Avinguda intercanviant paraules amb un paio begut i ben vestit i crida #New York wasted / Start again!#. Les lletres van circulant per entra les balenes del Museu d’Història Natural i del Village abans no s’omplís de cafeteries de muffins. 

Pel mig del disc hi ha Sweet, que funciona com una declaració d’anhel cap alguna cosa millor mentre arriba als darrers segons de la cançó amb la veu d’Slocum que es transforma en un crit de desesperació. Agafeu-vos-ho amb calma, els hi diríem. 

          

KIM GORDON NO SE N’AMAGA

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Com una mortal més, a Kim Gordon no li fa res de reconèixer que està massa temps enganxada al mòbil.

(fot Staffan Lowstedt – Keystone)

Per mirar de solucionar-ho, a tirat com a teràpia de la seva creativitat en el camp de la pintura. Però ha volgut especificar, que en aquesta sèrie de nous treballs, es sent més propera a l’escultura, pel fet que gran part de la informació d’aquestes noves obres, es troba en el seu espai volumètric negatiu. L’explicació rau en el fet que un cop acabades les obres, Gordon va agafar una funda buida de l’iPhone 13, la va posar a sobre d’elles, i com una plantilla, va foradar la forma amb un ganivet.

Explica que a Northampton, on va passar les seves dues dècades educant a la nena abans de tornar a Los Angeles, on va néixer, es va apropar a les xarxes socials casi com una forma d’art. Com a excusa, no deixa de ser un bon intent. Avui, des de l’estudi on treballa a Glendale, a 10 minuts de Los Angeles, admet que és completament addicta al mòbil: ‘És horrible’, diu mig en broma.

Tot això queda exposat des de fa pocs dies i fins a finals de juliol en un total de 13 pintures a la 303 Gallery de Nova York. ‘Els iPhones son com mons sencers en els que pots caure. Però també son buits. Has d’anar amb molt de compte’ explica la Sonic Youth. ‘La tecnologia sempre està evolucionant cap a endavant, donant la falsa sensació de que la humanitat també està evolucionant’. Bona reflexió.