Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kim Gordon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kim Gordon. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de gener del 2024

MIRANT LA BOGERIA A LA CARA

KIM GORDON – “THE COLLECTIVE

A LA VISTA

Ja s’ha fet l’anunci de l’esperat segon àlbum de l’ex-Sonic Youth, Kim Gordon. Com era d’esperar, no ens deixarà indiferents.

L’artista multi-disciplinària ens te preparat un disc que possiblement sigui una radiografia del que està passant, cosa que te el seu mèrit. ‘En aquest àlbum, volia expressar l’absoluta bogeria que noto al meu voltant en aquest moment’, i continua ‘Aquest és un moment en el que ningú sap realment què és real, en el que els fets, no necessàriament influeixen en les persones, en el que tothom va a la seva, el que crea una sensació de paranoia’.

El disc es diu The Collective i sortirà la primera setmana de març via Matador Records. L’ha enregistrat a Los Angeles amb el productor Justin Raisen – que ja ho va ser en el seu debut en solitari de 2019 – amb producció addicional d'Anthony Paul Lopez.

Tranquil·litzar-se, somiar, drogar-se per escapar, els programes de televisió, les compres, internet, tot és senzill, fluid, còmode i de marca. Em va donar ganes de posar-ho tot cap per avall, de seguir alguna cosa desconeguda, potser inclús fracassar’. Ha construït la banda sonora a l’espectacle. Gordon recita sobre un mur sonor dub, repetitiu, on amb molta intuïció descriu la comunicació, la sublimació comercial i la sobrecàrrega sensorial en la que ens trobem immersos t’agradi o no.


El tall que comparteix amb la notícia, aquest BYE BYE, l’acompanya del corresponent vídeo promocional protagonitzat per la seva filla Coco i ha estat dirigit per la cineasta Clara Balzary amb imatge de Christopher Blauvelt.






dimecres, 14 de juny del 2023

KIM GORDON NO SE N’AMAGA

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Com una mortal més, a Kim Gordon no li fa res de reconèixer que està massa temps enganxada al mòbil.

(fot Staffan Lowstedt – Keystone)

Per mirar de solucionar-ho, a tirat com a teràpia de la seva creativitat en el camp de la pintura. Però ha volgut especificar, que en aquesta sèrie de nous treballs, es sent més propera a l’escultura, pel fet que gran part de la informació d’aquestes noves obres, es troba en el seu espai volumètric negatiu. L’explicació rau en el fet que un cop acabades les obres, Gordon va agafar una funda buida de l’iPhone 13, la va posar a sobre d’elles, i com una plantilla, va foradar la forma amb un ganivet.


Explica que a Northampton, on va passar les seves dues dècades educant a la nena abans de tornar a Los Angeles, on va néixer, es va apropar a les xarxes socials casi com una forma d’art. Com a excusa, no deixa de ser un bon intent. Avui, des de l’estudi on treballa a Glendale, a 10 minuts de Los Angeles, admet que és completament addicta al mòbil: ‘És horrible’, diu mig en broma.

Tot això queda exposat des de fa pocs dies i fins a finals de juliol en un total de 13 pintures a la 303 Gallery de Nova York. ‘Els iPhones son com mons sencers en els que pots caure. Però també son buits. Has d’anar amb molt de compte’ explica la Sonic Youth. ‘La tecnologia sempre està evolucionant cap a endavant, donant la falsa sensació de que la humanitat també està evolucionant’. Bona reflexió.



dijous, 5 de març del 2020

KIM GORDON FA VENIR PICORS

INDEFINIDA

No ens enganyem, dels quatre membres de la influent banda novaiorquesa SY, Kim Gordon és a la que més li agrada remenar la cua i fer-se veure als mitjans, i el fet de que no m’hi acabi d’acostumar, em produeix picors


Malgrat l’inconvenient que comporta a l’hora de gratar-me i que sembla que em contradigui, veure-la en presentacions de treballs de col·legues seves o inaugurant exposicions, motiva. Ara però, s’ha posat a fer campanya ajudant a fer trucades, pica portes i repartir folletos per en Bernie Sanders, un dels dos candidats pels demòcrates de cara a les eleccions del novembre.


Per si no n’hi hagués prou, aquella musa inspiradora, s’ha penjat del coll un davantal de cuina i s’ha posat en mans de la directora Mariko Munro i la poeta Elaine Kahn per rodar un clip on no surt amb la guitarra fent aquells sorolls que tan ens agraden, sinó preparant una recepta emulant a la Ruscalleda, on va afegint condiments que son, figura, les polítiques socials del Bernie, i així fins que en surt un pastís. Sens ha tornat campechana. Ens inspirarà ara a fer de pastisseres? 



diumenge, 25 d’agost del 2019

KIM GORDON S’ESTRENA (SI ES POT DIR AIXÍ)

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

S’ha anunciat el “debut” en solitari de la ex-SonicYouth Kim Gordon, que es dirà No Home Record. 

Ha sigut enregistrat als estudis Sphere Ranch de Los Angeles, on viu actualment, i sortirà de la mà de Matador Records/Everlasting la primera quinzena d’octubre. Considerant Murdered Out (compartit el 2016) com el primer avançament, aquest segon tema manté la dinàmica experimental cap a la que s’ha decantat, des que es va desenganxar de la nau d’abastament, amb els seus treballs com a Body/Head i altres col·laboracions. Aquest camí comporta un risc de caiguda lliure diferent al dels seus companys i això suma punts.


El clip, dirigit per Loretta Fahrenholz, està inspirat en la pel·lícula No Home Movie de Chantal Akerman, cineasta belga conectada amb l'avantguarda de Nova York dels setanta i que va posar fi a la seva vida el 2015.




divendres, 15 de febrer del 2019

KIM GORDON: LO-FI GLAMOUR

THE WARHOL MUSEUM - PENNSYLVANIA
del 17 de maig a l’1 de setembre
ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

En la que es considera la primera exposició d’ella sola oficialment, Kim Gordon presentarà a l‘Andy Warhol Museum de Pittsburgh les seves escultures, pintures i dibuixos, alguns d’ells mai exposats. L’esdeveniment contarà també amb una banda sonora realitzada expressament per al film Kiss del 1964, enregistrada al Warhol Theater, amb la col·laboració de Bill Nace (el seu company a Body/Head), Steve Gunn i John Truscinski. L’àlbum serà editat en format vinil d’edició limitada per commemorar l’exposició.



Segons explica Gordon, Andy Warhol és una de les seves grans influències, en qualsevol de les disciplines en les que s’ha submergit, musica, pintura, moda o performance. Segons el museu l’exposició està inspirada en “the lo-fi take on popular culture that Andy Warhol represented”.




dijous, 26 de juliol del 2018

BODY/HEAD ENS TORNA A IL·LUMINAR EL CAMÍ

NOVETAT DISCOGRÀFICA 

Tal com es veia, Kim Gordon es situa, definitivament, com la més experimental dels seus ex-companys de Sonic Youth. Aquest mes ha editat amb el seu projecte conjunt amb Bill Nace, una nova demostració de poder. 


Pocs discos em donaran el que aquest, un viatge a traves dels sons que van destil·lant plegats pel que afortunadament, no calen cap mena d’ulleres de realitat virtual. Deixar-me caure a sobre l’estora tot lo llarga que soc i submergir-me en una galàxia infinita a vessar de plans en diferents temperatures s’ha convertit en l’activitat més recurrent per aquests dies. Son cinc temes enregistrats a Massachusetts i editat via Matador Records, com els seus dos anteriors discos d’estudi. Meravellós. 





dissabte, 7 d’abril del 2018

KIM GORDON RETURN


NOTÍCIES

Per fi tenim noticies de Kim Gordon. En una entrevista feta pel periodista musical Kyle Meredith, la Sonic Youth va fer saber un parell de coses. Una, que Body/Head, l’assumpte que té amb Bill Nace, traurà disc aquest juliol via Matador. Serà el tercer disc del duo. La segona, que prepara la seva estrena en solitari. Seria la continuació en format elapé del single Murdered Out (2016) i que podria sortir l’any que ve si Déu vol.

(fot.Olivia Bee)

dimarts, 19 de setembre del 2017

WISH TREE – L’ARBRE DELS DESITJOS

CONCERT YOKO ONO, WASHINGTON AND THE WORLD

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY


No tot son privilegis pel fet de viure a Barcelona, i no a Londres o Berlin. Aquest passat diumenge, al pati del Hirshorn Museum de Washington es va fer un acte amb el nom de Concert Yoko Ono, Washington and the World, que es va convertir en un homenatge a Yoko Ono. Van intervenir Kim Gordon –que feia de directora escènica –, Lizzi Bougatsos de Gang Gang Dance i Moor Mother amb els seus paisatges sonors afro-futuristes.

Va obrir l’acte, la veu de Yoko Ono convidant a Imagine Peace. Pensem que la performance formava part de l’obra màxima d’Ono, una sèrie de peces que commemoren el desè aniversari de Wish Tree, l’arbre plantat al Jardí d’Escultures del museu com a regal d’ella l’any 2007. Wish Tree, s’activa com a obra interactiva durant els mesos d’estiu, quan els visitants poden deixar els seus desitjos manuscrits a les branques de l’arbre. Durant aquests deu anys, s’han recollit casi 80.000 d’aquests desitjos que son destinats a formar part de la Torre Imagine Peace of Ono a Islàndia.

A continuació, després de l’obertura protocol·lària, Moor Mother es va endinsar en Grapefruit, el llibre de instruccions per a l’art underground que va fer Ono el 1964. La va seguir, Bougatsos que es va llençar experimentant en temes de la discografia dels 70 com Yes, I’m Witch, Why o Do Not Worry Kyoko, amb la col·laboració del bateria de Fugazi, Brendan Canty i la guitarra de Dana Wachs, dels Vorhees.

Per la seva banda Gordon va recuperar les teories iniciàtiques de Sonic Youth, especialment amb Overtone Piece, també del llibre Grapefruit, fonent-se amb sons arrencats de la seva guitarra i udols i gemecs vocals que van ressonar per tot la ciutat.

L’afortunada premsa local, havia de perdre el món de vista.


Moor Mother
(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

Lizzi Bougatsos
(fot. Josh Sisk for The Washington Post)

Kim Gordon
(fot. Josh Sisk for The Washington Post)


dissabte, 3 de desembre del 2016

BODY/HEAD

NOVETAT DISCOGRÀFICA


Des de fa quinze dies que corre el segon disc del duet experimental format per Kim Gordon i Bill Nace. Editat per Matador i amb el nom de No Waves, consta de tres composicions que van ser enregistrades el 2014 en el Big Ears Festival de Knoxville a Tennessee.





La compra del vinil a la westore de Matador, inclou – encara – un poster de l’art-cover de  Raymond Pettibon. 






dimarts, 13 de setembre del 2016

KIM GORDON EN SOLITARI

MURDERED OUT
2016 - MATADOR RECORDS


NOTÍCIES I ALTRES RUMORS


El procés de canvi d’una persona és imprevisible. Deixar-te anar de la cèl·lula mare i circular al teu aire sempre és enriquidor. I sinó que li preguntin a ella.
Produeix un altre cavall de batalla, Justin Raisen i l’acompanya Stella MozgawaWarpaint – amb els sorolls.

Aquí tenim a la nova Kim Gordon.  




dissabte, 22 d’agost del 2015

PEACHES TAMBÉ AMB KIM GORDON

NOVETAT DISCOGRÀFICA (TAMBÉ)


Després de treballar en projectes diversos, entre ells la recent edició del llibre What Else Is In The Teaches Of Peaches del fotògraf Holger Talinski, la cantant canadenca d’electroclash agafa de nou les regnes del negoci amb nou disc. Sortirà a finals del mes que ve amb el nom de Rub amb col·laboracions de Feist i Kim Gordon entre altres i, després del primer avançament amb Light In Places, ara ens arriba aquest Close Up on participa la baixista dels desapareguts Sonic Youth en veu i ànima. 
 
 

 
 
Reclamada per figurar en tots els projectes i treballs que pot abastar i més, aquesta nova aparició de Gordon, corrobora la seva proclamació com una de les dones del moment. Aquesta és la turista que m’agradaria trobar-me pel barri.






dimecres, 5 d’agost del 2015

SUPER KIM GORDON

GUEST ARTIST


Aquesta nit s’inaugura el que es diu que és el Sundance europeu, o sigui el Festival de Cinema de Locarno. I és en aquest festival que es presenta Der Nachtmahr, crec que la primera pel·lícula del director, escultor i pintor Akiz. Un film que desenvolupa la història d’una noia que experimenta mal sons, que els acaba confonen amb la realitat i ningú la creu.
 
 
 
 
 
El cas és que en ell apareix l’ex-baixista de Sonic Youth, Kim Gordon, que fa de professora que ensenya poesia als seus alumnes amb lectures de William Blake per exemple. Part de la música ha sigut composada també per ella. Fa uns dies, presentava a la 303 Gallery de Nova York una exposició. 
 
La seva capacitat de treball és francament extraordinària. 
 
 
Kim Gordon en una imatge del film i...
 

... Kim Gordon a 303 Gallery
 



 
 
 

dimarts, 4 de febrer del 2014

IS IT MY BODY?

KIM GORDON

Editat per: STEMBERG PRESS

LLIBRES

Amb aquest suggestiu nom, aquest mes surten a la venda les esperades memòries de Kim Gordon. Una molt interessant col·lecció d’assajos escrits els anys vuitanta i principis dels noranta sobre l’art i la música i altres relacionades amb les actituds de les persones i les seves etiquetes, incloent les personals. També s’hi podrà trobar diferents anàlisis sobre l’avantguarda de gent del seu entorn com Glenn Branca, Rhys Chatham i Raymond Pettibon.


any 1994 – etapa Coco Hayley Gordon Moore per a la revista Spin




Després de la publicació l’any passat del disc Body/Head, ara ens arriba aquest llibre que segur que tampoc ens deixa indiferents. De moment en anglès, of course.

 
 
 
 
 
 
 
 

dimecres, 21 d’agost del 2013

BODY/HEAD

Fa uns dies m’assabentava del llançament previst per aquest octubre del nou treball de Lee Ranaldo, ahir ho feia de Body/Head, la banda de Kim Gordon i Bill Nace, un doble amb el nom de Coming Apart pel 10 del mes que ve, passant al davant del seu ex-company de feina. Creativitat per un tubo.
 
 
 
 

 
 

dimarts, 21 de maig del 2013

KIM GORDON: DISSONATINE

mono.kultur #33

Spring 2013 (24 pages + cards & poster; paperback)

 
El darrer número de la revista berlinesa mono.kultur va dedicat a Kim Gordon. Inclou entrevista on parla del futur de Sonic Youth, dels mites de Nova York i del retorn als seus principis com a artista. La indiscutible influencia que ha exercit sobre tota una generació de donés i també d’homes, l’assaborim com un prasad que ens alimenta dia a dia. La seva trajectòria amb la música i amb les arts visuals al marge de tot interès banal, basada en la indagació i superació personals l’ha convertida en un referent del món cultural més genuí. 

Per 5€ + despeses:
 
 
 
 

dimarts, 2 d’abril del 2013

SAINT LAURENT MUSIC PROJECT

Aquest és el costat fashion del pop. El de les grans figures que encara que formin part de les llistes més indies, ho poden fer de la manera més elegant. Les senyores Kim Gordon i Courtney Love i els senyors Ariel Pink i Marilyn Manson han posat les seves cares més interessants pel dissenyador de Saint Lauren Hedi Slimane que a la vegada ha fet les fotos.
 
 
 
 
 
La campanya es diu Saint Laurent Music Project – amb el nom no s’hi ha matat gaire que diguem – i pretén mantenir la imatge de la firma a prop del costat fosc del rock. Bé, això de fosc, és un dir. En la presentació ressalten que el 1971, Mick Jagger i Bianca Pérez Morena de Macías (més coneguda com la Sra.Jagger) ja van portar vestits de la firma parisenca el feliç dia del seu casament a Saint Tropez. O sigui que, alerta.
 

dilluns, 10 de desembre del 2012

YOU’RE LIVING ALL OVER ME – DINOSAUR JR.

Trobada un dissabte a la tarda d’un grapat d’amics per celebrar el 25è aniversari de l’edició de l‘històric You’re Living All Over Me de Dinosaur Jr.
 
Primer dia de desembre. L’espai: Terminal 5 de Manhattan. Els noms: entre d’altres els de Frank Black, Kim Gordon, Lee Ranaldo, Johnny Marr, Kurt Vile, Tommy Stinson o Kevin Drew. A part dels temes originals de l’àlbum, van sonar varis covers, The Boy With The Thorn In His Side i The Wagon dels Smiths, Tame dels Pixies o T.V.Eye dels Stooges.
 
Àlbum influent de tot el que va anar a parar després al sac del rock alternatiu. Mascis, Barlow i Murph: veu/guitarra, baix, bateria i inspiració divina.