MATTHEW SWEET ENTREGA KIMI GA SUKI PER FI EN VINIL

ALTRES EDICIONS

A prop de fer els 55, Matthew Sweet disposa d’un llarg i brillant recorregut discogràfic i se li augura un futur que amb seguretat aportarà encara grates sorpreses.

Mentre s’ho va pensant es distreu tancant episodis com aquesta reedició. L’àlbum Kimi Ga Suki (2003) va ser enregistrat amb la formació Girlfriend, Richard Lloyd (guitarra), Greg Leisz (guitarra) i Ric Menck (bateria) i es va editar en format CD exclusivament al Japó, com una mena de regal cap a la tremenda fidelitat i amor que li proferien els habitants de l’illa. Unes setmanes després, la discogràfica no se’n va poder estar i el van editar a Nord-Amèrica, però també en CD. Finalment aquest mes d’agost surt en format vinil.

En la ressenya que feia Pitchfork del disc, creaven un paral·lelisme entre aquest disc i Lost in Translation, la pel·lícula de Sofia Coppola, les dues obres del mateix 2003. Fa 16 anys que els nord-americans ja flipaven amb Tokio i la cultura japonesa. Sayonara.

MARVIN GAYE I EL SEU “DISC PERDUT”

LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA

Qui ho hauria dit. Finalment Motown decideix acabar amb totes les formes i colors en els que han anat apareixen els temes del famós ‘disc perdut’ de Marvin Gaye i editar-lo oficialment. Bravo!

You’re The Man, que sembla es preparava per sortir aquell 1972 entre els mítics What’s GoGoing On (1971) i Let’s Get It On (1973) des d’aquest passat divendres es pot comprar amb alguns retocs i remasteritzacions del productor Salaam Remi. Sempre es queda bé amb els clàssics. 

MICHAEL ROTHER, NOU BOX SET

REEDICIÓ DISCOGRÀFICA

Fa uns dies ha sortit editat per a les més necessitades de bon saber i per a les que no ens cansem de sentir-lo, Solo, via Grönland Records, en el format que es coneix com a box set, recopilant un trosset de la important i extensa obra de Michael Rother (Neu! / Harmonia). 

Inclou els quatre primers àlbums en solitari, Flammende Herzen (1977), Sterntaler (1978), Katzenmusik (1979) i Fernwärme (1982) a demés de les bandes sonores de Houston, una producció alemanya del 2012 i Die Räuber, film luxemburguès del 2015 així com algunes remescles i enregistraments en viu en l’edició en vinil, que n’inclou dues que va fer per a Around Te Lake de Paul Weller i per a All Your Love Is Gone de Boxed In, així com dues versions en viu de Groove 139 i Drone Schlager amb la formació Hallogallo 2010 format amb Steve Shelley (Sonic Youth) i Aaron Mullan (Talls Firs). 

THE HELIO SEQUENCE, 10 ANYS QUE VAN FER EL CIM

ALTRES EDICIONS

A vegades surten discos més rodons del què son, com aquest Keep Your Eyes Ahead editat ara fa 10 anys i que Sub Pop reedita en el que diuen format de luxe i tota la pesca. El disc és ple d’afables clàssics que s’escolten amb la mateixa facilitat que respires l’aire contaminat. Benjamin Weikel i Brandon Summers ajuden a que ho sembli menys. 

OZEAN, SHOEGAZE EN ESTAT PUR

ALTRES EDICIONS

No fotem. S’acostuma a barrejar. Sinó, s’ha de vigilar amb les addiccions que ens arriben sense contaminar. Casi un quart d’hora de shoegaze en estat pur.

Els nord-americans Ozean van sorgir el 1991 de la trobada a partir d'un anunci d'Eric Shea (guitarra) amb Mike Prosenko (guitarra) que hi van posar la llavor. Desprès se’ls hi va afegir Lisa Baer (veu) i Mark Baldwin (baix i bateria). Hi ha poques bandes que editant tan poc, arribin a tenir un ressò tan gran. Tan poc vol dir una cassette amb tres cançons. 

Enregistrat el 1992, originalment en van editar 50 unitats l’any següent. El 2016 es va remesclar i posar en solfa editant el resultat en format 12” el 2017. Capes de reverberació, guitarres brillants sobre melodies cristal·lines. Contemporànis d’Slowdive, Ride, Lush... què els hi va passar? I del tot es va ben fondre el 1997 amb el prematur traspàs de Mark Baldwin.

(fot. Kylee Swenson Gordon)

L’IRREPETIBLE SO DEL MOOG IIIp

D’ESQUITLLADA

La nord-americana mega-corporació Moog reedita el llegendari sintetitzador IIIp, jubilat el 1973, en una edició limitada de 40 unitats per 35.000$, amb total garantia de que hauran estat construïts segons el disseny original, els arxius de les plaques de circuit amb els components soldats a mà i calibrat individualment exactament igual que els primers fabricats la dècada dels seixanta. 

El 2015 Moog Inc. ja va reeditar algunes de les seves estrelles, però ara ha anat una mica més lluny per recuperar un so únic que va ajudar a omplir pàgines i pàgines de historia musical. 

Si el senyor Robert Arthur Moog aixequés el cap, segur que li faria il·lusió.

Christopher Franke (Agitation Free/Tangerine Dream) 

amb el seu Moog IIIp els setanta (BMF Archive – Christopher Franke)