DE TORNAR A LA CASELLA DE SORTIDA

GOAT – “GOAT”

A LA VISTA

Formen part de l’escenografia psicodèlica d’aquesta era de quadratures estranyes. Ho saben, i segurament per això, utilitzen màscares, per no desentonar.

Goat, la banda de Norrbotten, casi a dalt de tot de la península escandinava – casualitat que ahir parléssim també d’unes sueques – son una de les propostes més sofisticades amb les que ens puguem topar avui dia. 

Avisen de que tenen enllestit un nou àlbum, el que fa sis de la seva discografia. Sortirà a la venda a mitjans d’octubre via Rocket Recordings i és el seu tercer disc d’estudi – el quart si incloem la BSO per la sèrie de la BBC The Gallows Pole – en dos anys.

Fa una setmana que han compartit un primer tall. Una pista en clau breakbeat de nom Ouroboros. Una cançó amb la que es distancien de la psicodèlia imperant de discos recents com Medicine, per apropar-se a un estil d’estètica rave. El títol fa referència al símbol de la mitologia grega de la serp devorant-se a ella mateixa. ‘El cicle del renaixement significa el refinament de l’ànima. Una evolució en la que lentament trobem el nostre destí, el nostre propi ritme’ expliquen des de la banda. A ritme de ball potser sí que s’entendrà millor.

         

PSICO-PUNK ATTACK

THEE ALCOHOLICS – “FEEDBACK”

NOU REGISTRE

El que pretenen fer Thee Alcoholics, és que ens puguem desfogar a gust, només escoltant-los. I és clar, a la vegada, fer la nostra taula de gimnàstica del dia.

Son un quintet amb seu a Londres i el resultat d’una de les dèries de Rhys Llewellyn. Han estat temps funcionant amb Hey Colossus, amb The Notorious Hi-Fi Killers a més de treballar per obres d’electrònica com a Drumcunt o Acidliner.

Llewellyn sentia la necessitat de treure tot el que se li estava acumulant al cap en forma de trombosi col·lectiva i la urgència de compartir el viatge. Així, avancen un primer tema del que serà el seu debut amb Rocket Recordings per a finals de febrer, amb el nom de Feedback. 

El tall en qüestió és diu Baby I’m Your Man, una devastadora i hipnòtica ràfega de metralladora a cop de baix i bateria i els esgarips no-sufocats del saxo de Colin Webster, convidat especial per a l’ocasió. Pugem el volum i fem que el veí de sota truqui als mossos.

EL XAROP REMEIER DE GOAT

A LA VISTA

Ressons per demanar als déus, que castiguin com creguin més convenient, als que els volen suplantar

Ritmes tribals, confeccionats pels suecs Goat, que entreguen després de l’encàrrec de la BBC d’una banda sonora per a la sèrie The Gallows Pole. És el seu nou disc d’estudi que li han posat Medicine. Des del pseudo-anonimat que mantenen, en un comunicat, han compartit aquestes paraules de les que es poden extreure una possible relació amb el títol de l’àlbum: ‘Per les nostres famílies i amics, es pot vehicular a través de la psicodèlia, la meditació, l’aprenentatge i el no instal·lar-se permanentment en la zona de confort. El nostre temps és finit’.

Per començar a provar el xarop, han compartit aquest Unemployment Office, amb el que se’ls torna a comparar, inevitablement, amb avantpassats seus del progressisme psych/folk nòrdic dels anys 70, com Arbete & Fritid o els ara força reivindicats Träd, Gräs Och Stenar. Sortirà a mitjans d’octubre via Rocket Recordings. 

GOAT, MITOLOGIA SUECA CONTEMPORÀNIA

NOU REGISTRE

Els misteriosos Goat, estan en el moment recopilatori. Passats uns anys, com tota banda que presumeixi de tros, treuen el seu disc ‘calaix de sastre’, amb tot allò que han cregut que te un interès especial i que no va ser inclòs en cap àlbum.

(fot Andreas Johansson)

Van començar, deixant-nos a totes bocabadades amb aquell aplaudit World Music (2012), després va venir Commune (2014) i Réquiem (2016). Ara, en aquest Headsoup que tenen a punt de solfa per llançar a finals de mes via l’habitual anglesa Rocket Recordings, apleguen material del període 2012-2017. Singles rarets, cares B, coses només de digital i per guarnir-ho una mica, afegeixen un parell de temes nous, gravats a finals de 2020, Fill My Mouth i aquest Queen Of The Underground. Dos temes en l’òrbita dels ritmes tribals, segell Goat, on apareixen les delirants harmonies a base de flautes, brunzits de guitarres distorsionades i els encisadors cants on invoquen que, per favor, la màgia faci de nou aparició. Els habitants de la llunyana vila Korpilombo, al nord de Suècia, afirmen que en el mon de les arts obscures (o lluminoses, segons cadascuna), millor que no ens veiem les cares. Mai se sap.

DJINN, IRRADACIONS MÍSTIQUES i ATEMPORALS

NOU REGISTRE

Ens arriba una nova gravació dels suposats dos membres de DJINN, components de les agrupacions sueques Goat i Hills. Ells segueixen amb l’agradosa dèria de la barreja d’estils

A partir del model jazzístic, fan tot de picades d’ullet a sons còsmics propers al krautrock i al progressiu europeu de la dècada dels setanta. Després del seu debut amb el disc homònim editat el 2019 per l’anglesa Rocket Recordings i el cassette Avant De Servir, llançat el 2020 pels suecs especialitzats en les edicions en aquest format Zeon Light, es posen seriosos i mostren que va de debò. El nou disc es diu Transmission i sortirà aquest proper mes, de nou en format vinil i de la mà de Rocket Recordings. Els dos temes que han avançat, Love Divine i Creator Of Creation, despleguen tot el potencial. Xilòfons, percussions varies, flautes, difusió de conjurs i laments, i els saxos que, lliurament, els hi donen forma a les composicions. El disc, porta com a extra el tema Avant De Servir, que tan sols es troba al cassette editat originalment l’any passat. Només hem de seguir el rastre a l’àrea irradiada.

MIEN (1+1+1+1=4)

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Son Alex Maas (The Black Angels), Rishi Dhir (Elephant Stone), John Mark Lapham (The Earlies) i Tom Furse (The Horrors), i es fan dir Mien. Des de fa 14 anys que mantenen una relació musical i finalment serà aquest abril – via Rocket Recordings/Differ-Ant – que trauran material, un grapat de cançons que han anat confeccionant a distància.

Els quatre es poden considerar d’un nivell jeràrquic important, bé Tom Furse potser menys, Però per què li diuen supergrup? El terme s’usa per definir un grup resultant de la suma de musics virtuosos o de grups més o menys consagrats. I no és per treure’ls-hi mèrit, però a Mien, això no passa. No cal dir el què no és. No els hi cal.