LA CROSTA RET HOMENATGE A EL VIBORA

EL VIBORA – COMIX CONTRACULTURAL

EXPOSICIO

Al Museu Nacional de Catalunya, es pot veure, encara fins a finals de setembre, una exposició homenatge a la revista, una de les que anaven al capdavant del moviment underground de la ciutat.

Es centra especialment en els seus primers anys, després de que el Cisco moris tranquil·let al llit amb honors i vingués la gran enredada. Formava part d’aquell moviment contracultural que (també) havia de canviar el món i al final no s’ha canviat res. Però una cosa és certa, el treball que s’hi feia, no només en aquest àmbit, el del còmic, sinó en tots els relacionats amb les arts i la música, fos perquè ens creiem que anava de debò o perquè encara no tot si valia, eren de nota alta. S’hi pot veure obra original, documents, una selecció de prop de 100 portades i vídeos amb imatges de l’època.

L’anècdota de l’exposició es veure-la a tot un MNAC. Entendre que al final, persones incloses (veure el Mariscal amb el Cobi és molt underground), irremeiablement som engolits pels que remenen les cireres i la seva merda, aquella contra la que es feien les proclames. Aquest podria ser el missatge.

Al final, fa gràcia i tot veure avisos per tot arreu de que l’exposició conté imatges de contingut sexual explícit. No fos cas que algun catalanet/catalaneta ecologista-feminista-reciclat-de proximitat se’ns enfadés.

L’exposició molt bona. L’homenatge se’l poden...

PERUCHO A LA FILMOTECA

ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM

DOCUMENTAL

Demà dijous a les 5 de la tarda a la Filmoteca, nova ocasió per veure el documental dirigit per Martí Sans dedicat a Oriol Perucho. És mes o menys sabut per tot el personal modern, la seva implicació activa en el que s’anomena underground barceloní, fundant i participant en un bon grapat de bandes. Va morir amb 61 anys el gener del 2016. 

El passe està inclòs dins de les activitats del LEM Festival de Músiques Experimentals. Qui no l’hagi vist encara, ja tarda. 

ORIOL PERUCHO

RUMIAMENTES I BARRINADES

...alma libre del underground..., el gran Oriol Perucho..., introductor del free jazz a casa nostra..., referent de l’ona llibertaria..., un revolucionari..., una figura clau... bateria singular...pioner en els sons experimentals... es va mantenir coherent... son algunes de les expressions que aquest dies he pogut llegir a partir de la mort del músic de Barcelona.

 

Ni m’ha tocat mai la loteria, ni tampoc m’he mort, encara. Però penso que ha de ser alguna cosa semblant. Vull dir que quan et passa alguna cosa d’aquestes, et surten amics i amigues, coneguts i conegudes, tots molt amorosos, de sota les pedres.

 

Que no hi ha res com morir-se per sentir-se estimat. Encara que sigui una mica tard.

 

 

 

 

 

ERECCIONES, EYACULACIONES, EXHIBICIONES - RELATOS DE LA LOCURA COTIDIANA

ERECTIONS, EJACULATIONS, EXHIBITIONS AND GENERAL TALES OF ORDINARY MADNESS – 1972

Escrit per: CHARLES BUKOWSKI

 

Editat en espanyol per: ANAGRAMA –  1a edició maig 1978 / 2a edició - setembre 1978

(inèdit en català)

LLIBRES

 

 

Ara crec que és època d’anar a buscar camagrocs i peus de rata. L’activitat comporta rastrejar metres i metres quadrats de terreny, embrutar-se i posar a prova la intuïció, sentit molt poc emprat i que té la seva recompensa. Per mi, trobar-ne ni que sigui un exemplar, ja és gran cosa.

 

Com en els mercats de segona mà, on es poden – encara – trobar algunes peces com aquesta.

 

 

 

Amb aquest llibre, a finals dels setanta i a l’estat espanyol, Bukowski va passar a ser de cop i volta molt conegut. Obviaré els motius. L’edició d’ell per part d’Anagrama dins la mítica col·lecció Contraseñas, en aquells anys formava part del paquet d’aires revolucionaris que es vivien.

 

Un clàssic de la literatura, en especial la de fora dels circuits mediàtics, carrinclons, supervendes, autoajudes i altres subespècies.