diumenge, 5 d’octubre del 2014

HOLY FUCK

AVUI
 
 
L’electrònica d’aquesta banda de Canadà aterra a La [2]. En algun lloc he llegit que el seu és un punk anàrquic. Potser sí. L’anarquia també pot ser bonica.


 
 



 
 
 

FOTOS DE LA TARDOR

ÀLBUM FAMILIAR
 
 
 
 
 
 

divendres, 3 d’octubre del 2014

URBAN OUTFITTERS

DINÀMIQUES DE MASSES

El gegant nord-americà Urban Outfitters obrirà la seva primera botiga a Barcelona aquest mes de novembre en el local que havia ocupat Habitat, al Triangle. Per Nadal entre curiosos i compradors compulsius de coses innecessàries, semblarà l’any deu. Als USA tenen secció de vinils i, diuen, són punters en les xifres generals del mercat de vendes d’aquest producte. N’hi haurà també al de la plaça Catalunya? A veure, ni que sigui per fer bonic.
 
botiga d’Urban Outfitters
 

El cas és que ja em veig qualsevol dia anant a l’Òptica Universitària a fer-me unes ulleres noves i agafant l’últim disc de Yo La Tengo al mostrador del costat de la caixa.
 
Per què, la tendència continua a l’alça.
 
quadre amb els darrers resultats del consum musical per formats
 
 
 

WOVENHAND

AVUI
 
 
 
 

dijous, 2 d’octubre del 2014

THE PRETTY THINGS

AVUI
 
 
Fa un parell de setmanes en parlàvem. De la darrera vegada que van venir a tocar a Barcelona, bé, a l’Hospitalet, i que els van anar a veure quatre gats. En parlàvem amb un trist i rabiós personatge de la ciutat, bé, com està ell casi sempre. Avui tornen a fer-ho, aquesta vegada al Marula Café en ple Xino. Phil May i Dick Taylor, continuen donant la pauta i tornaran a fer una ‘master class’, bé, com sempre. I demà a El Loco Club de la capital del sud.
 
 
 
 
 
 

MAGIK MARKERS

CAVE + AMEN DUNES + MAGIK MARKERS
 
ALMO2BAR – BARCELONA
30 – 09 – 2014
 
CONCERTS
 
 
La nit prometia bons resultats i van donar-se amb escreix. A tres quarts de nou, encetaven Cave desplegant tot el seu poder musical de que són capaços, instal·lats allà adlt, en les bromeres progressives més ben parides, com no escoltava feia molt de temps. Després era el torn d’Amen Dunes. La música que desenvolupa la banda de Damon McMahon, que molts comparen amb gent com Syd Barrett, d’una bellesa complexa, amb molts matisos, la vam poder palpar malgrat els acoblaments no desitjats amb els que va haver de barallar-se. 
 
 
 
 
Faltava el plat fort de la nit, Magik Markers, una de les sensacions dels darrers anys i després del vist i escoltat, el per què d’aquest status no pot quedar més clar. Una explosiva mescla de potent soroll i una posada en escena on Elisa Ambrogio es mostra amb tota la seva plenitud, ho van demostrar. Surten a escena, connecten l’equip i es posen en marxa cap a paratges inimaginables. Jo que em pensava que ho havia vist i escoltat tot, doncs no. Sempre es pot fer més, molt més. Impecables.
 




 
 
 

dimecres, 1 d’octubre del 2014

POW!

AVUI
 
POW! + ALPPINE
 
Fa només uns mesos els hi va agradar tant, que repeteixen. A la sala Lupita ben puntuals a les 9 de la nit. El concert del dia.
 
 
 
 
 

SWANS

AVUI
SWANS + PHARMAKON
 
Nova visita de la banda del veterà Michael Gira. A sala Apolo de Barcelona.
 
 
 
 

FIRA DEL DISC

DINÀMIQUES DE MASSES
 
 
 
3,4 i 5 D’OCTUBRE – ESTACIÓ DEL NORD
 
Fa uns dies m’explicaven que hi ha un grup de francesos - per la seva qualitat de venedors tenen el privilegi de ser dins el recinte de la Fira abans no s’obre - que quan el popular “holandès” arriba i planta la seva extensa taula amb les caixes de discos a 3 euros al damunt, aquesta colla s’amuntega ràpidament allà i en un parell de minuts poden arreplegar-ne 200, i que no són precisament els de Juanito Valderrama. 
 
 
 
 
El que m’ho explicava, em deia que s’havia de fer alguna cosa per a què això no es repetís o com a mínim, vedar-los la compra. 
 
Una nova fira de venedors de vinils ens observa de prop.
 
 
 
 
 

dimarts, 30 de setembre del 2014

ANGEL OLSEN

AVUI
 
 
“La-membre-de-la-banda-de-Bonnie-‘Prince’-Billy”, Angel Olsen, té la seva pròpia causa, els seus propis discos i la seva pròpia imatge.
 
 
 
 
Pertany a aquesta fornada de gent que recullen tot el milloret del pop i que posant la particular forma en que creu que ho ha d’expressar, escriu la seva pròpia pàgina. I és bona literatura. 
 
Presenta Burn Your Fire For No Witness a La [2] de l’Apolo.