AMB OPTIMISME

JOHN CALE – “POPTICAL ILLUSION”

A LA VISTA

L’històric músic gal·lès – conegut per molts temes menys per ser gal·lès – encara té coses interessants a dir.

Després d’un període en que l’edició de nou material era un assumpte de relativa prioritat, ara, a un any vista del seu últim disc, Mercy (Double Six / Electric Drone – 2023) John Cale ens anuncia la sortida del seu divuitè àlbum d’estudi, un doble àlbum amb el nom de POPtical Illusion previst per a mitjans de juny via Double Six / Domino. Ha sigut produït en el seu estudi de Los Angeles pel propi Cale i la seva parella artística, manager, digues-li atxa, Nita Scott.

(fot Pepi Ginsberg)

Com diuen els polítiquillos, així d’entrada, comparteix un primer tema amb un insistent i demolidor piano que es diu How We See The Light. Construeix un complex tripijoc de piano, sintetitzadors i samples amb el que vol mantenir en peu, el missatge ja expressat en l’anterior treball, de que encara som a temps de canviar les coses.

Malgrat el missatge, se’l nota igualment enfadat. No ens ha d’estranyar tenint en compte totes les bones intencions que ha pogut veure bolcades i escombrades en sis dècades, especialment les tres primeres, perquè després ja es va començar a veure per on vindrien les faves.

Així doncs, continua indignat pel continu i deliberat joc de destrucció que les grans multinacionals amb les seves mentides i les grans corporacions desenfrenades mantenen contra les persones. Té pressa per donar-nos el missatge? En aquest disc no ha comptat amb col·laboracions destacades com les de Mercy. És pels seus 82 anys acabats de fer o millor hem de mirar de recordar com era allò d’ajuntar les mans i posar-nos a resar el Parenostre?

Hi haurà una edició limitada en vinil que inclourà un 7 polzades amb dues pistes exclusives i un POPitem giratori que crea una il·lusió òptica. Sigui encantat amb la seva proposta (el POPitem) o amb l’opció que tinguis més a mà, mirar com tot se’n va a fer punyetes veient girar llumetes de colors, pot ser una bona tria. La cançó ve acompanyada d’un trist i inquietant vídeo.

 

JOHN CALE, SERENA PERMANÈNCIA

A LA VISTA

Nasío pa la música. John Cale, dona una enèsima volta a la seva extraordinària creativitat i en un nou gir, ens catapulta a l’abstracció de les grans obres.

Des de Lazy Day de 2020 i alguna col·laboració com la de Kelly Lee Owens, que estàvem a l’expectativa. Però a l’agost ja vam tenir noticies de que alguna cosa es coïa amb el single Night Crawling. Ara ja s’ha fet públic que, per passades les entranyables festes de Nadal i via Domino Records, hi haurà disponible, una dècada després de Shifty Adventures In Nookie Wood, un nou doble àlbum senceret.

Es dirà Mercy i inclou aportacions de personal com Animal Collective, del col·lectiu experimental anglès Fat White Family, del duo d’electro-pop Sylvan Esso de la prestigiosa productora nord-americana Laurel Halo i la cantant colombiana-canadenca Tei Shi, a més de Weyes Blood.

Del tall que ha compartit, aquest Story Of Blood, Cale ha explicat: ‘Havia estat escoltant el darrer disc de Weyes Blood i em va venir al cap la veu de Natalie Mering. Vaig pensar que si podia fer-la participar cantant amb mi, seria preciós... i el que vaig obtenir va ser una altra cosa! Una vegada vaig entendre la versatilitat de la seva veu, va ser com si hagués escrit la cançó pensant en ella tot el temps. El seu enfocament intrèpid de la tonalitat, va ser una sorpresa inesperada. Inclús hi ha un petit passatge que és la viva veu de Nico’.

Amb 80 anys i a través del disc, Cale va tenir humor i l’ànim per parlar-nos de tota l’enfangada en la que ens trobem: la dreta de sempre, les retallades de drets civils i tot lo que ens van deixant anar, virus, el mal dit “canvi climàtic”, etc. Quan sigui gran, vull ser com ell.

LE BATACLAN ' 72

LOU REED, JOHN CALE & NICO

RUMIAMENTES I BARRINADES

Le Bataclan per aquí, Le Bataclan per allà. Tipa. L’any 1972 aixecaves una pedra i no et trobaves vint policies cuirassats i armats fins a les dents ni vivíem sota l’ull de càmeres penjades a tot arreu. Això si, quan pelaven a algú, concretaven. Serà per això?  

JOHN CALE

présente: JOHN CALE 

PLAY THE VELVET UNDERGROUND & NICO

PHILHARMONIE DE PARIS – 3 ABRIL 2016 

CONCERTS

Aquest diumenge no l’altre, a la Philharmonie de París passaran coses. Perquè John Cale tocarà el primer disc oficial de la Velvet Underground. Perquè quan s’invoca l’esperit VU no és per fer-hi broma. Perquè quan algú dels seus membres – dels que queden – recupera alguna d’aquelles notes, l’atmosfera es solidifica i en les ombres s’esculpeixen escenes on podem veure-hi coses.

Però si el simple fet d’escoltar el disc a casa, ja converteix l’absurd en exquisida realitat.