SEI STILL, MEXICAN KRAUTROCK

NOU REGISTRE

Tard o d’hora havia de passar. La banda de Ciutat de Mèxic Sei Still, amb poders que se m’escapen, han posseït l’ànima de Michael Rother i Klaus Dinger, encara que siguin vius

De fet, malgrat que Neu! eren de Düsseldorf, un cop han tingut el seu primer disc al carrer, s’han traslladat a Berlin, que tenint en compte d’on venen, està al costat. Reconeixen la seva influència, així com també de contemporanis seus com Can. Però inclouen el cinema de Tarkovsky, les ‘road-movies’ i les bandes espanyoles d’estètica new wave com Aviador Dro o (la semi-espanyola) Décima Víctima, també com elements de pes a l’hora de inspirar-se. Son cinc els components: Lucas Martin (guitarra i veu), Mateo Sanches (guitarra i veu) i Andres Lupone (baix i veu) que en son els fundadors, més els afegits Sebastian Rojas (sintetitzador i orgue) i Jerónimo Martin (bateria). La producció és del cap de cerimònies local Hugo Quezada, que els va pillar molt ràpid. Qui també els va fitxar sense pestanyejar van ser els de Fuzz Club. Amb el trasllat a la capital alemanya, tenien previst engegar una gira pel sud d’Europa. Però ja sabem com continua la historia. Estan esperançats en ‘reagendar’ les dates. Per favor.

JOEL VANDROOGENBROECK, JA ÉS ENTRE ELS MAIES

TRASPÀS

M’assabento del traspàs de Joel Vandroogenbroeck fa encara no tres mesos, a finals de l’any passat

Hi ha llocs que diu que va morir a Suïssa – personalment ho dubto – i d’altres a Guadalajara, a l’estat de Jalisco, dos llocs curiosament ben allunyats en tots els aspectes. Es veu que portava vivint a l’estat mexicà 30 anys i malgrat problemes de salut, vivia al màxim de les seves possibilitats físiques. Va neixer a Bèlgica fa 81 anys i va ser el fundador de la mítica banda de krautrock Brainticket, inspirat per les primeres passes del moviment experimental alemany i d’algunes bandes emblemàtiques com Can o Amon Düül. El seus dos discos de debut del 1971 Cottonwoodhill i Psychonaut, estan considerats dos dels més brillants de l’era sideral germànica d’aquella gloriosa època.

Era un enamorat de mèxic. En una entrevista explicava com hi havia anat a parar: 

‘Estava a San Francisco i em volia quedar un temps més, però el dolar estava tan alt (en relació al franc suís) que no vam tenir més remei que tornar a casa. Però llavors algú va dir, per què no vas a Mèxic? Ahir hi va haver una devaluació de més del 60%! Així que vam agafar el tren a Los Mochis i vam parar a Creel, on vaig experimentar un cas real de xoc cultural.vaig veure pistolers i indis i vaig sentir que jo havia estat allà. Finalment vam arribar a Guadalajara, on vam fer amics. Estava impressionat. Tot em semblava fascinant. Va ser tan forta la impressió que hi tornava any rere any i després, un febrer, de tornada a Suïssa em vaig trobar amb temperatures de 10 graus sota zero i un metre de neu. En algun lloc sota tota aquella neu hi havia el meu cotxe blanc, vaig trigar dos dies a trobar-lo. Va ser la gota que va omplir el got. Em vaig dir, prou hiverns! Vaig vendre tot, vaig regalar o cremar la resta i vaig anar a viure definitivament a Guadalajara. Hi ha alguna cosa màgica a Mèxic’. 

Sens dubte. 

Vandroogenbroeck a Guadalajara 

(imatges cortesia de Mexico News Daily)

TANGERINE DREAM: ZEITRAFFER

A BARBICAN MUSIC LIBRARY EXHIBITION

del 16 gener al 2 de maig 2020

EXPOSICIÓ

Cada temps te la seva cosa. Si ho apliquem a les músiques, les bandes passen per diferents moments. El ritme productiu a vegades no és l’important, sinó l’obra en sí

Tangerine Dream n’és un exemple. El 1967 en un Berlín molt més excitant, creatiu i real si comparem amb el d’ara, Edgar Froese, Conrad Schnitzler i Klaus Schulze van començar a fer sorollets i fins la segona meitat de la dècada dels setanta, aquests tres individus estaven marcant un camí que tindria repercussions més enllà del que s’imaginaven. Després d’aquests inicis en la branca electrònica de la Berlin School, els seus anys de gloria després de signar per Virgin el 1973 i l’edició de Phaedra, van generar un corrent de culte que els va posar el llistó molt alt. A partir d’aquí ja vam ser amb els canvis de personal i de conceptes que motivarien una important deserció de seguidors. La incorporació del fill de Froese, Jerome, cap el 1990 i la mort de son pare el 2015. Un procés que arriba a l’actualitat ja sense cap dels membres originals.

A la Barbican Music Library de Londres en el marc de l’exposició titulada Tangerine Dream: Zeitraffer ho expliquen amb pels i senyals, amb articles, alguns d’inèdits, fotografies, vídeos, vinils i cassettes i objectes originals, des de diferents perspectives – l’anglesa en especial –  com les de John Peel o Richard Branson. Hi haurà també lectures de l’autobiografia d’Edgar Froese, Tangerine Dream – Force Majeure i la projecció del documental Revolution Of Sound: Tangerine Dream.

La vídua de Froese, Bianca Froese-Acquaye, ha comentat: ‘... van canviar els hàbits a l’hora d’escoltar la música i va activar les associacions en la ment de les persones’. Era el seu moment.

LORD’S FAMILY, ELS PRINCIPIS DEL KRAUTROCK

RARESES DISCOGRÀFIQUES

Els alemanys de Sireena Records, continuen el seu periple amb les músiques amagades destinades als àvids col·leccionistes famolencs. Aquest és un dels recents, i donat que mai van editar cap disc, son cintes recuperades que guardava un dels seus membres, Sepp Kuffer, i que configuren una sèrie de gravacions englobades en la puixant etapa krautrock de principis dels setanta.

una part de la “family”

Formaven una mena de comunitat agrícola gestada a Nuremberg cap al 1970 i posteriorment instal·lada a Beilngries fins el 1974. Amb els seus directes es van fer amb un gran nombre de seguidors i els mitjans de l’època es van fer ressò dels seus treballs tant musicals com en l’àmbit social, formant part de la llavor del potent moviment verd alemany que vindria més tard. Però malgrat això, no han format mai part de cap llista de res. En vinil de color de 10” fins que s’acabin.

KRAUTROCK PORTUGUÈS

NOVETAT DISCOGRÀFICA

La banda portuguesa Dreamweapon han pujat a les altures i de retruc m’han fet pujar a mi. La capacitat de sentir-me in-material a través dels sons que van posant i traient amb les guitarres, sintetitzadors provocant retroalimentacions, loops i tot el que serveixi per fer-nos perdre el món de vista, és efectiva. El cas és que no va ser sense voler que es van batejar amb el nom d’un disc d’Spacemen 3.

Van estar a Barcelona fa uns mesos presentant Sol, el seu segon treball després de fixar amb Fuzz Club Records on segur que totes es trobaran molt a gust. I aquest vídeo d’un dels temes de l’àlbum, és de fa uns dies.  

ENS DEIXA CHRISTIAN BURCHARD

TRASPÀS

Aquest dimecres a la tarda deixava el cos Christian Burchard, un dels músics més interessants dels darrers 50 anys i líder de la banda Embryo formada a Munic el 1969. Havia aprés ha valorar l’alliberament respecte d’aquest món submís i absurd, viatger incansable, fidel a la improvisació, precursor de la línia progressista que va inundar el continent la dècada dels setanta, amb la seva desaparició ens deixa un treball i una petja clau en la història musical europea.

Sembla que feia any i mig, en una de les gires amb el grup, va patir un greu problema de salut que ja el va obligar a fer repòs. Va morir amb 71 anys acompanyat de la seva dona Eva i la seva filla Marja. I sentint música.

(fot. de Christoph Wagner – Trikont)

PSYCHIC MARKERS

Hardly Strangers (Bella Union)

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

El nou disc d’aquests anglesos amb pinta d’oficinistes ensopits, l’anuncien com la continuació d’aquell esplèndid Scrapbook de fa tres anys. Escoltar aquest tema, que avancen com qui ofereix un tast d’un discret però potent elixir, em suposa la inevitable adquisició pre-comanda a la seva pàgina, del disc anunciat pel 23 F. Un remolí pop que s’estiregassa i es torna a replegar inspirat com no, en els hipnòtics sons de les bandes centreeuropees de principis dels setanta. 

Steven Dove diu que existeix una comprensió involuntària entre els membres de la banda ‘si alguna cosa no flueix entre nosaltres, ho descartem’. Quina sort que tenen.

El mes de febrer ens caldrà estar recuperades econòmicament doncs l’allau de discos que s’editaran aquell mes, només es pot comparar amb l’allau de festivals de tres mesos després.

MANUEL GÖTTSCHING

TORNA L’ERA CÒSMICA

CONCERT

Ara és el torn de Manuel Göttsching, el músic fundacional dels alemanys Ash Ra Temple, qui estarà tocant al Barbican londinenc aquest proper 22 de març.

L’esdeveniment, programat dins del Convergence 2017, constarà de dues parts: en la primera, interpretarà l’àlbum del 1984 E2E4, disc de referència dins de l’àmbit electrònic, i en la segona, l’escenari es convertirà en l’Ash Ra Temple Experience a partir de la reproducció dels discos del 1972 Schwingungen i Seven Up, disc que van enregistrar amb Timothy Leary i Brian Barritt.

en les sessions Seven-Up (Leary és a l’esquerra i Barritt a la dreta)

En aquesta segona meitat, comptarà amb l’ajut de Ariel Pink (veu i baix) Oren Ambarchi (bateria) i Shags Chamberlain (teclats). Aquesta ja va ser interpretada l’any passat a Melbourne del que a principis d’any sortirà enregistrat en un àlbum i més cap aquí al Kilbi Badbonn de Suïssa.  

CAN, ENTONARÀ L’ANIVERSARI FELIÇ

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

S’ha anunciat pel 8 d’abril i serà una ‘reunió’ de les que justifiquen les altres cent. El fundador Irmin Schmidt juntament amb Gregor Schwellenbach, amb la participació de la London Symphony Orchestra, han enredat a Malcolm Mooney i Jaki Liebezeit, veu i bateria del grup, a més de comptar amb Thurston Moore que ho aglutinarà tot per reinterpretar els temes que van fer de la banda alemanya un grup tant influent.

Irmin Schmidt 

L’excusa és la celebració del 50 aniversari del grup i de la seva música que funcionava perfecta en aquells dies de clímax transgressor. Com ara. Bufarem les espelmes i sospirarem. Serà al Barbican i abans de començar el show, el periodista Rob Young presentarà la biografia del grup que ha escrit amb la col·laboració del propi Schmidt. 

MICHAEL ROTHER

MICHAEL ROTHER PLAYS NEU!

 

PLAÇA DELS ÀNGELS – BARCELONA

21 – 09 – 2015

CONCERT

 

 

Afortunadament, hi ha tantes opinions com barrets. La meva, que ni el Mike Oldfield dels primers vuitanta mostrava tant oblit de la seva carrera com Michael Rother va demostrar-me ahir nit. Fins i tot els fragments que originalment funcionaven amb una certa pausa, Rother acompanyat de Hans Lampe i Franz Bargamann, els interpretaven accelerats. Hallogallo, Negativland, tot sonava igual, amb una bateria sobre-sintetitzada i un so en general fred i excessivament metàl·lic. Per no mencionar l’eco infernal provocat per la paret de l’escola Vedruna, això, responsabilitat dels organitzadors, és clar. M’ho mereixo per pensar-me que les coses son com el 1972 i deixar-me portar per l’entusiasme d’una experiència passada. 

 

Totes ens equivoquem. El meu error d’ahir, quedar a la plaça dels Àngels per veure a Michael Rother amb el ganxo de ‘plays Neu!’ dins del poti-poti del BAM. 

 

Magistral krautrock convertit en simple new age.

 

 

Michael Rother

Hans Lampe

 

 

 

THE OSCILLATION

CONCERTS

ALMO2BAR – BARCELONA

09 – 09 – 2014

 

Anit, nova dosi de soroll de la mà d’aquest trio anglès. La sala de Gràcia va acollir el concert previst en un principi al Lupita i que per motius d’un més ampli aforament, van creure oportú el canvi de local. La colla de Demian Castellanos es va esbravar i va cobrir totes les expectatives. Una hora de intensos ritmes krautrock i feedback de colors perfectament alineats pel baix de Tom Relleen i especialment per una esplèndida bateria a les mans de Valentina Magaletti que en més d’una ocasió es convertia en la peça imprescindible del viatge. 

 

La pluja que va caure uns estona abans, va fer germinar les llavors.