MENCIONS APART
Abans de internet, era
molt simple. Si volies escoltar música d’algú que t’agradava, o compraves els
seus discos, o anaves als seus concerts o, la més rudimentària, els gravaves de
la radio fent virgueries per no enganxar l’anunci que intercalaven. Amb internet la cosa canvia. I el problema generat
ha sigut gros. A pesar de ser una gran plataforma de difusió, està clar que tot
artista que tingui penjada obra musical seva, n’hauria de rebre un benefici
material.
Ara, com ja fa Spotfy o Apple, els de YouTube,
per aquells que l’utilitzen com un canal musical, en pocs mesos hi posarà
anuncis. Ho ha anunciat Lyor Cohen, el senyor director de música de Google, que diu que és per fomentar les
subscripcions de pagament en el seu nou servei en streaming, en benefici de artistes i discogràfiques en general: ‘Volem passar a ser uns bons socis de la
industria musical’. També va dir que, com també fan els altres, tindran
vídeos i llistes de reproducció exclusives per emocionar als nous usuaris. No
és per un tema d’obtenir més beneficis, no.
El problema per mi però no radica en el concepte de pagar, fet que trobo
d’una lògica bestial com sempre s’ha fet si vols alguna cosa. Radica en el
concepte de que es pensen que ja som ruques del tot. I encara no.
