THANKS FOR COMING, EN EL PUNT DE MIRA

EDICIONS FÍSIQUES

Viu a Brooklyn, però com si les hagués composat asseguda en el balancí del porxo de casa la seva àvia a Woodstock

Enregistrades i en funcionament des del desembre de 2017, han sigut tretze cançons – d’un total de vint-i-quatre – les escollides per Rachel Brown per a l’edició d’aquest No Problem en flamant vinil de color en edició limitada via la barcelonina Beauty Fool Records i a disposició de totes a partir de finals d’aquest mes d’abril.

(fot. Julie O)

No entraré a qüestionar l’elecció de les triades, em limitaré a destacar les meravelles d’algunes d’elles. Temes com Trying, una base inalterable sobre una endreçada melodia, el bonic terrabastall de Decisions (And The Aftermath) o el zig-zageig infal·lible de Friends Forever, son excusa suficient per donar-li tota la confiança. Sota la batuta de Rachel Brown hi trobem Charlie Dore-young (guitarra) Mike Kolb (baix) i Nate Amos (bateria). Sí que té un transfons de quan la generació X dominava la terra. Possiblement el transmeti la familiaritat del porxo de casa de la seva àvia. 

MELTING PALMS, FOSC RESSÓ INDIE

DEBUT

Des d’Hamburg ens arribarà un dels debuts sinó més interessant de l'any, sí sense manies: Abyss

Utilitzen les seves arts per crear atmosferes èpiques que tot i no sorprendre, sí resolen bé el tros. Melting Palms son: Teresa Koeberle que lidera el cotarro, Mike Krumhorn i Tim Dajan a les guitarres, Matthias Prawinski al baix i Johann Wienties a la bateria. Cosmic-psychedelia versus post-punk, reverberacions versus contundència a l’alça. És dels que no passaran a la història, però funcionen. El vídeo ha estat filmat per Max Nmnn i la noia és Rieke Spindeldreher. Via La Pochette Surprise Records el disc, en teoria, ja ha sortit.

A BELLUGAR-SE: AMB EVA NASARRE

MOLT VINTAGE

Qui ens ho hauria dit? Aquests dies, quina de nosaltres no ha fet saltirons per casa per mantenir-se en forma? Ho reconec, jo no. És una altra de les coses que per principis no faig

Ara que està de moda recuperar pel·lícules, series, concerts, tot com desesperades, en una gran iniciativa, l’ente público oficial de les Espanyes, ha tingut la genial idea per posar el seu granet de sorra al nostra manteniment físic – el mental li importa una merda – de recuperar Puesta a Punto, el mític programa de la catalana Eva Nasarre. 

A imatge del que feia Jane Fonda a la televisió nord-americana, el seu estil càndid a l’hora de presentar-lo amb la música italo-dance que utilitzava a l’hora de bellugar-se, la va enfilar a ser el segon programa de producció pròpia més vist. Es va començar a emetre l’octubre de 1983 i va triomfar al llarg de tres anys. Tot molt vuitantes.

Particularment, a l’ente, li agrairia més que recuperés programes com La Clave del Balbín o Popgrama del Carlos Tena, per dir-ne només dos. Però això ja és impossible.

THE WARLOCKS APUNTEN ALT

NOU DISC

Una de les nostres bandes favorites continua a tot gas. Per aquests dies està prevista la sortida de The Chain via Cleopatra Records, el nou treball de la ja veterana banda psicodèlica de Los Angeles

Bobby Hecksher malgrat definir-lo com ‘creamy, dreamy, glass breaking-style storytelling’ li fan un repàs a la societat actual, la cada vegada més acusada distància entre rics i pobres i el sistema judicial. Diu ‘et donen pel cul i després t’amaguen a sota l’estora’. Produït pel mateix Hecksher amb Rob Campanella i enregistrat en un parell de setmanes a Figment Studios de Lake Hollywood, és el seu desè treball i aquest Dear Son és el primer vídeo després de l’avançament del tema Double Life. Bonnie and Clyde retorn.

ERA TAN BON HOME (O DONA)

DINÀMIQUES DE MASSES

A la famosa i clàssica pàgina de necrològiques de La Vanguardia Española, li ha sortir un mitjà que s’ha convertit en la seva competència més voraç: Facebook

Normalment ja ho és, com una pàgina de necrològiques. Un minut després del trist traspàs d’alguna persona, especialment músic, es dispara la xarxa amb la nova, com si d’una carrera del “tonto l’últim” es tractés. Però no s’acaba aquí. Com si d’una pàgina més avançada estiguéssim parlant, a part de la noticia, és important dir el teu grau de relació amb el traspassat: amic, conegut, amic de vista, d’un dia al bar, al forn, o del que sigui. Per insignificant que hagi estat el contacte, és important fer-ho saber a quanta més gent millor. No podem evitar grapejar-ho tot.

un grup de persones al voltant de la tomba de Jim Morrison 

al cementiri Pere Lachaise de París 

(fot Francois Guillot)

AJUDES DE DISTANCIAMENT SOCIAL - APROFITA LA SETMANA DEL VIRUS

QUI MENJA SOPES SE LES PENSA TOTES

El Pop-Art és l’art de l’aplicació o transformació de qualsevol aspecte d’us quotidià en art popular de masses

Més o menys, aquesta podria ser una definició. Dintre d’aquest concepte m’agrada treure-li punta a algunes de les ocurrències que persones sàvies com les que ens envolten a totes i ens il·luminen el camí, cavil·len. És el cas de Michael Jantzen, un arquitecte nord-americà que com ja sol ser habitual en la professió, ha fet intrusisme industrial. Fins aquí tot seria normal sinó fos perquè el seu intrusisme a més a derivat en oportunisme de viveretes escàs. Ha dissenyat un producte compost per quatre anelles de plàstic plegables de manera que col·locades a sobre del cap de l’usuari i amb uns suports verticals que descansen a sobre les espatlles, una cinquena anella més petita ho connecta tot i manté el conjunt escultòric a lloc.

Al projecte li ha dit Ajudes de Distanciament Social (Social Distancing Aids). El que ens faltava. Bravo noi!

WALK ON BY, EN BLACK AND WHITE

COVERS

El 1963, la gran Dionne Warwick va enregistrar Walk On By, recent sortida de la cuina de cals Bacharach/David que es va col·lar en el Top-Ten de les llistes de mig món i convertir en una de les eternes

La cançó, com la majoria de composicions del duet meravelles, és un decàleg del que és una melodia pop. Quinze anys després, la banda de Surrey The Stranglers en va fer una versió, per mi una de les millors de totes les que hi ha i que no son poques, que en un principi la van llançar en un EP de regal amb les primeres 75.000 copies del seu tercer àlbum Black And White (United Artists). 

Converteixen l’original en una peça més inquieta amb un clip rodat al Maryon Park de Londres on es van rodar algunes de les escenes de l’obra mestra d’Antonioni Blow-Up el 1966. Com donar-hi la volta a un mitjó i no notar les costures.

DEERHOOF TAMBÉ ES POSEN SERIOSES

A LA VISTA

Deerhoof han fet saber la seva intenció de treure el que serà nou treball. Des de que s’hi van posar el 1994 han sigut de les més prolífiques de la seva fornada

Seran 10 temes de collita pròpia aquesta vegada carregats de missatge socio-politic. Consideren que el que teníem per normal, no tornarà. Suposo que ho diuen en sentit positiu, encara que no els veig massa optimistes. Es dirà Future Teenage  Cave Artists i ho tenen tot preparat per finals de maig via Joyful Noise Recordings. Amb el vídeo volen expressar com es senten al saber que els rebels son la nostra única esperança. O sigui, campi qui pugui! Està dirigit per Ryan Hover i Allison Durst.

WILLIAM KLEIN. MANIFEST

LA PEDRERA - BARCELONA

fins el 5 de juliol

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

La dècada dels seixanta no seria el mateix sense les seves imatges

És, serà, una de les exposicions de l’any. És clar que tampoc costa gaire ser-ho en una ciutat culturalment cada vegada més atordida i obsessionada amb omplir el calaix de quartos a costa dels guiris i la nostra paciència. L’exposició està comissariada per Raphaëlle Stopin qui ens proposa veure la totalitat de l’obra, no només les fotografies.

fot Enric Fontcuberta

el catàleg

Així hi trobarem l’obra pictòrica que va fer entre el 1949 i el 1951, pel·lícules – és l’autor de flms com Qui êtes-vous, Polly Maggoo? (1966) o copartícip del documental Loin Du Vietnam (1967) juntament amb Godard, Maker o Resnais – i llibres, com el Life Is Good & Good For You in New York que el 1956 li va comportar el reconeixement i que aquí es pot veure la maqueta del llibre per primera vegada com a part de l’exposició. En total son més de 200 peces les que la conformen i que el propi Klein li va donar el tret de sortida, tot i estar a punt de fer els 92 anys.

Klein el dia de la inauguració

fot Cristobal Castro

FLOWER – SEGONA PART

A LA VISTA

Els novaiorquesos Flower, van editar Concrete (Bear Records) i Hologram Sky (Semaphore Records) el 1988 i el 1990, dos àlbums magistrals acompanyats de directes que de densos eren casi caòtics

Es van capbussar en un remolí viciat del que saltaven guspires. El temps ho cura tot. I estova també. Després del segon disc, quan ho van deixar, es van fer parelletes i es van dispersar. Els inicials eren Richard Baluyut (guitarra), Ian James (veu i baix), Yosh Najita (teclats) i Rob Hale (bateria). Després hi van haver canvis amb entrades i sortides i al desfer-se van sorgir Versus on hi funcionaven Richard, Edward Baluyut i Rob Hale o French amb Ian James que també a Cell i Andrew Bordwin (el substitut del bateria Rob Hale) a Ruby Fall, tothom fent coses, això sí, mantenint-se a una distància prudencial, però el suficientment curta com per seguir en contacte i de tant en tant especular en tornar a fer alguna cosa junts per veure què passava. Et voilà! Trenta anys després, hi haurà tercer àlbum. Es dirà None Is (But Once Was) i veurà la llum el 15 de maig via Ernest Jenning Record Co. Encara que sigui lleig, que cadascuna jutgi i opini.