PETRA KELLY, O QUE POC HAN CANVIAT LES COSES

ESTIMULANTS

Petra Kelly va ser una activista que el 1979 va acabar fundant el partit Die Grünen, els verds alemanys, des d’on va continuant fent activisme parlamentari, si és que es pot dir així, recollint d’alguna manera el costat pacifista del potent moviment revolucionari alemany dels setanta.

amb els companys de partit

Ella, juntament amb els seus companys de partit, l’any 1983, al Bundestag alemany, van ser els primers en lluir samarretes, jerseis de llana, barbes i cabells llargs – i algun test amb flors i tot hi van portar – en contrast amb la resta de diputats encorbatats. 

L’any 1992 va morir amb 44 anys mentre dormia, a causa d’un tret que li va disparar el seu marit, l’ex-general de la OTAN Gert Bastian de 69, qui després es va suïcidar. Els cossos es van descobrir el 19 d’octubre, vint dies després de la suposada data dels fets, tot això segons la policia de Bonn, o sigui que cuidado. Va ser enterrada a Würzburg, on va néixer.

La banda berlinesa de power-pop/punk Frau Suurbier li va dedicar un tema que va aparèixer al cassette Live Ballhaus Tiergarten enregistrat el desembre del 1984.

Frau Suurbier

A Barcelona, al viver municipal Tres Pins de Montjuïc, hi ha un petit jardí dedicat a ella que gairebé ningú coneix. Va ser inaugurat el 1993 i es va col·locar una petita esfera de bronze amb una figura femenina a la seva superfície al costat d’un cirerer, l’arbre favorit de l’activista. 

A finals d’aquest mes hauria fet 70 anys. 

ON DEL MÓN HI HA MÉS BOTIGUES DE DISCOS?

RELACIONATS

A partir de les dades de que disposen, Discogs i VinylHub han donat a conèixer informació en relació a les botigues de discos i les ciutats i països del món que les gaudeixen. 

Per exemple, conclouen que la ciutat que més botigues de discos té és Tokio amb un total de 93, seguida de Berlín  amb 87 i Londres amb 79.

els guanyadors

Per països, qui s'emporta la palma, evidentment son els Estats Units amb 1.482, seguida del Regne Unit amb 537 i Alemanya amb 453. I del país guanyador, per ciutats, son Nova York amb 47, Chicago amb 30 i Los Angeles amb 29.

L’illa de Palau (Micronèsia, a l’Oceà Pacífic) amb una població de 21.186 persones – fa uns dies, ara potser ha variat – té tres botigues i passa a ser la numero u per densitat/habitants.

Barcelona figura la divuit amb 26 botigues. Catalunya, com que l’estratègia encara dura, no surt.

És curiós. Pots donar-hi un cop d’ull, aquí.

Ella Records – Kamimachi, Tokio

Flash Disc Ranch – Shimokitazawa, Tokio

Downtown Records – Toyocho, Tokio

HOTEL LUX, A PARAR L'ORELLA

HOTEL LUX – THE LAST HANGMAN

IN-TENDÈNCIA

Son de la darrera fornada anglesa i el que han entregat fins ara, els ha portat a ser observats amb lupa: pobres nanos. Tenen la vista molt posada en bandes dels setanta i vuitanta, i els peus clavats al pub de la cantonada on no s’ha deixat d’interpretar aquella música d’arrel social. Malgrat les sempre odioses comparacions, sí que és veritat que recorden una mica a The Fall.

Hotel Lux son de Portsmouth, a la costa sud de l’illa, però ara estan instal·lats a Londres, al districte d’East Wapping, per allò d’estar a prop del cau. Lewis Duffin, el seu cantant, explica que es manté proper a les imatges d’Alan Clarke o Ken Loach i les fa font d’inspiració.

A The Last Hangman, el nou single, unes insistents guitarres i una fosca història cantada amb aquell convenciment que només els britànics sabent imprimir-hi, el condueixen cap a un crescendo com el que ha agafat la seva carrera.

Interessant la samarreta que porta un dels membres de la banda...

DON JUAN’S RECKLESS DAUGHTER

JONI MITCHELL (ASYLUM RECORDS)

1977 – 2017

RECUPERANT CLÀSSICS

Es va editar l’any 1977, deixant enrere les harmonies de Ladies of the Canyon i Blue per submergir-se en l’afilat món del jazz i l’experimentació. El retrat d’ella a la portada amb perruca i la cara embetumada ja descrivia per on anirien els tiros.

El doble disc es va vendre bastant bé, tot i que li va costar, obtenint opinions per a tots els gustos. El cas és que amb el temps, ha anat conquerint per mèrits propis la catalogació de disc gran i no només per les seves 12 polzades – Björk l’ha anomenat més d’una vegada com el seu disc de capçalera.

L’encaix tan ben parit d’estils diferents, la improvisació latent, la “inspiració” de Jaco Pastorius, tot embolcallat per la seva càlida veu, sovint m’acaben cobrint d’una boira que aquests dies ja la voldrien a Lleida. 

THE GREAT HARRY HILLMAN

TILT (CUNEIFORM RECORDS)

NOUS REGISTRES

Son una banda de difícil etiquetar, ells es defineixen com un col·lectiu on ningú mana. ‘En aquest disc hi ha musica dels quatre’ diuen.

Els que en saben afirmen que s’assemblen a Tortoise o Mary Halvorson o sigui que jo cada dia en dec entendre menys. Son de Lucerna, país que quan ho ha fet, ha donat musics de talla XXL.

El vídeo, en 360º.

DIUMENGE

DES-ACTIVITADES

Simplement passeig, compilant mandres i aprofitant el temps. Hi ha res millor a fer?

LLIBERTAT PRESOS... POLÍTICS!

DISSABTE 11 DE NOVEMBRE - 17.00 HORES - BARCELONA

SUGGERIMENTS POP

Ahir escoltàvem el disc del valencià Paco Ibáñez, el del concert a l’Olympia de París, i flipava de forma totalment natural. Sentir aquells versos, aquella gent del públic cridant consignes i comprendre on som, va ser tot una sola cosa.

PORTADES EN TEMPS DE GUERRA... FREDA

DESIGNED FOR HI-FI LIVING: THE VINYL LP IN MIDCENTURY AMERICA

de Janet Borgerson i Jonathan Schroeder

THE MIT PRESS

(tapa dura) 420 pàgines

+/- 32,00€ (més despeses enviament)

LLIBRES – ART COVER

Ha sortit editat un magnífic llibre amb gairebé 150 imatges, recull visual de quan les portades reflectien l’American Way Of Life, un estil que era el d’uns pocs i el somniat de molts. Ara que els discos han agafat una efervescència espectacular és un bon moment per repassar-li la història, incloent les seves fundes protectores que feien alguna cosa més que aquesta funció. Prestigi?

A través dels seus dissenys es promocionava un estil de vida capitalista que comprenia aspectes que aquí estan dividits en diferents capítols. Per exemple el de la llar, amb títols dedicats a fer una bona barbacoa  o a les cuines italianes o xineses, o els dedicats als cocktails pre/post sopars íntims, amb títols com Cocktails and Conversation de Jan August At The Piano, Let's Have a Dance Party de Buddy Morrow and his Orchestra o Hear How to Plan the Perfect Dinner Party de Gaynor and Dorothy Maddox. Hi ha capítols dedicats a l’art i el disseny, als viatges, a l’espai, la NASA i a les mítiques companyies aèries de quan volar era una de les coses més cool que es podien fer.

Alguns comentaris a l’edició del llibre, mal traduïts:

“Abans que es reduïssin a simples icones dels mòbils, les cobertes dels discos eren peces d’art, símbols culturals” diu Alexandra Wolfe d’un diari nord-americà.

“Un excel·lent llibre d’investigació de la societat de consum, subtilment lligada a ideologies polítiques i gustos del consumidor” diu Les Gofton de Times Higher Education.

“Una mirada a vegades humorística, en un moment en què els discos no només eren habituals a les llars nord-americanes, sinó que també reflectien els temps en que vivíem i la nostra (suposada) esperança en el futur” diu Chris Ingalls de Pop Matters.

A vegades pot ser distret veure d’on venim.

THEY MIGHT BE GIANTS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

De Massachusetts a Nova York, on de la coincidència de John Linnell i John Flansburgh es va gestar aquest grup que tants bons discos ens ha donat. Des del 1982 que corren, tres anys després el primer disc i el proper gener el que serà número quinze de la trajectòria. Es dirà I Like Fun i aquest I Left My Body n’és un avançament... 

UNA NOVA FIRA DEL DISC A COTXERES

XXII FIRADISC

de divendres a diumenge – COTXERES DE SANTS

DINÀMIQUES DE MASSES

El mercat virtual del vinil de segona mà, va sol. Internet mana. L’altre mercat de segona mà, el físic, s’ha fet un espai a la ciutat i ens hem posicionat en un bon lloc del rànquing europeu, i me’n alegro, i sembla assegurat. Sembla. Aquest, com tot el que suposa comunicació humana – contacte encara no – comporta un afegit que ho fa més càlid. Sobretot aquests dies que comença a fuma un fred que pela.