TRASPÀS
La gent que l’envoltava, segurament
s’havia d’amagar si no volia acabar embolicada amb una pila de draps. Des de
diumenge que ja no cal que s’amaguin
L’home conegut per a totes com a Christo, va traspassar aquest diumenge a Nova York amb 84 anys. ’No és una professió, és una existència’ havia dit. Jeanne-Claude, la
seva dona i col·lega inseparable, el va avançar el 2009 d'un aneurisme. Nascut a Bulgària, es
va traslladar a París, on la va conèixer i el 1964 van fer el salt
a Nova York.
The Wedding Dress (Ferdinand Boesch © Christo)
Ja de jove va destacar per
les seves instal·lacions, embolicava senyores, mobles, o apilava bidons.
Sempre ha tingut clara la ràpida caducitat de les seves obres. En motiu de l’embolicamenta
del Reichstag el 1995, en resposta a la sol·licitud per part de les autoritats
pertinents d’allargar-ho, s’expressava així de clar: ‘És una ingenuïtat i una arrogància pensar que això es quedarà aquí per
sempre, per tota l’eternitat’. Tota una filosofia de vida.
Wrapped
Vespa 1963-64
The Wall 1974 - Porta Pinciana Delle
Mura Aureliane
New York, 1981 –
Christo i Jeanne-Claude al seu estudi
Aquí n’hem tingut prou amb tenir
el monument a Colom tan sols com un projecte més entre milers, per omplir-nos la
boca presumint. Som dels que amb poca cosa ens conformem. Un temps després Christo ho resumia així al New York Times: ‘El 1975 estavem amb converses amb l’alcalde de Barcelona. Després de
dos anys, va dir que no. El van matar. No nosaltres, sinó algú altre (suposo que es refereix al Viola, encara que per dates es confon). El
1981 n’hi havia un altre d’alcalde. I també va dir que no. Aquest va
sobreviure (aquí seria en Serra). El 1984 vaig rebre una trucada d’un altre alcalde que aquest em
deia: siusplau vine i embolica’l. Llavors vam ser nosaltres que vam dir que no.
Ja no ens venia de gust. en aquests projectes res és racional’ (aquí es deu referir al Maragall, anava boig per donar publicitat a la ciutat i vendre-la).
Christo, 1977, a la Galeria Joan
Prats de Barcelona
Al Pompidou li estan preparant una retrospectiva que havia de
coincidir amb l’embolicada de l’Arc del Triomf de la plaça de l’Étoile. L’oficina
de premsa al mateix temps que va fer saber la seva mort, va afegir que tot continuava en marxa
segons el previst, pel setembre del 2021. Doncs ens veiem a París.
