# SÍ SÍ

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Sota la involuntària capa de l'escultor búlgar Christo, es pot fer una actuació sense tenir-ne cap ganes, com ha passat aquests dies a Barcelona. Art efímer.

 

 

 

 

 

MOURN

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Primer van ser Aias, el terceto format per Laia Aubia, Gaia Bihr i Míriam Garcia, i ara Mourn, el grup revelació d’aquest any, en els que la discogràfica novaiorquesa Captured Tracks s’ha fixat de ple.

 

 

 

La promoció d’aquestes dues bandes catalanes – quina mania en dir-lis espanyoles – previ acord amb Sones en el cas de Mourn, passa a mans considerades, presumptament (parauleta no-exclusiva dels telediaris), expertes en aquesta funció. El disc va ser enregistrat en dos dies i les té totes per no passar de puntetes. Una ocasió d’or per donar un parell de voltes als visos del rock fet aquí.

 

Disponible ja en format digital. El 17 de febrer serà llançat en format físic pels més intel·ligents.

 

 

 

I a Pitchfork el mes passat, ‘Best New Track’ amb Silver Gold. A veure, o ara o mai per desenpallegar-nos de la imatge i el so insofrible del roc català.
 

Let's go, nenes!... I nen.

 

 

 

 

 

AYLEEN O’HANLON

LOVERLESS – GEORGE THE CAT AND AYLEEN O’HANLON

MUSIC ON THE AIR

    

 

 

 

L' IN-ÈDIT 2014 PEL RECORD

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

El diumenge es va clausurar una edició més de l’In-Èdit versió catalana. Els premis ( ? ) han sigut per a American Interior, un documental ple de veritats i d’una gran bellesa plàstica – amb menció especial per a Pete & Toshi Get A Camera – i el ‘nacional’ per a Un Lloc On Caure Mort – amb menció també per a I Need A Dodge! Joe Strummer  On The Run. El del públic per a Pulp: A Film About Life, Death & Supermarkets, del tot previsible. 

 

Fent honor a la tradició dels festivals – diversificant-se a més cap a països punters com Colòmbia, Grècia i Polònia – molta gent en les sessions que s’hi havia de ser, com en el cas d’un cop vista, la sobrevalorada 20,000 Days On Earth i quatre gats en meravelles com Dexys: Nowhere Is Home. Esplèndid l’homenatge a Frank Scheffer. 

 

Les polèmiques són servides.

 

Gruff Rhys amb John Evans

 

 

 

COUNTRY EN CAMPANYA

CURIOSITATS

Avui se celebren eleccions legislatives als EEUU en una jornada d’aquestes que no serveixen per a res més que per fer veure que es viu en democràcia i per a fer anar amunt i avall uns quants milions de dòlars més, sempre que quedin en família. Segons l’institut Open Eye de Washington, aquestes seran les més cares de la història de les legislatives. 

 

A tot el món occidental van com bojos intentant trobar noves formules per enredar a la gent a l’hora d’anar a votar i una d’elles és prou original. El mestre Rick Weiland, candidat demòcrata per Dakota del Sud demana el vot guitarra en mà i entonant:

'Ei! A mi ningú m’ha comprat! '

Ganes hi posa.

 

 

 

 

PRIMAVERA CLUB 2014

DINÀMIQUES DE MASSES

 

 

DIFERENTS ESPAIS – BARCELONA

31 D’OCTUBRE i 1 i 2 DE NOVEMBRE 
 

Diuen que una mica és com un d’aquests aparadors de bandes emergents. No se si vaig ser testimoni de gaires emersions però en tot cas sí que ho vaig ser d’immersions en algunes propostes interessants com la del twee pop dels Fear Of Men o – malgrat els problemes de so que no van aconseguir desmerèixer el resultat final – els increibles Perfect Pussy, profundament arrelats al post punk experimental dels primers vuitanta, actuacions totes elles que afortunadament van contrarestar d’altres descaradament hypes o estranyament anul·lades a darrera hora.

 

Fever The Ghost – Apolo

 

Jessica Weiss de Fear Of Men – Teatre Principal

 

Adrian Toubro dels danesos Lower – La [2]
 

Meredith Graves de Perfect Pussy – La [2]

 

 

 

ERECCIONES, EYACULACIONES, EXHIBICIONES - RELATOS DE LA LOCURA COTIDIANA

ERECTIONS, EJACULATIONS, EXHIBITIONS AND GENERAL TALES OF ORDINARY MADNESS – 1972

Escrit per: CHARLES BUKOWSKI

 

Editat en espanyol per: ANAGRAMA –  1a edició maig 1978 / 2a edició - setembre 1978

(inèdit en català)

LLIBRES

 

 

Ara crec que és època d’anar a buscar camagrocs i peus de rata. L’activitat comporta rastrejar metres i metres quadrats de terreny, embrutar-se i posar a prova la intuïció, sentit molt poc emprat i que té la seva recompensa. Per mi, trobar-ne ni que sigui un exemplar, ja és gran cosa.

 

Com en els mercats de segona mà, on es poden – encara – trobar algunes peces com aquesta.

 

 

 

Amb aquest llibre, a finals dels setanta i a l’estat espanyol, Bukowski va passar a ser de cop i volta molt conegut. Obviaré els motius. L’edició d’ell per part d’Anagrama dins la mítica col·lecció Contraseñas, en aquells anys formava part del paquet d’aires revolucionaris que es vivien.

 

Un clàssic de la literatura, en especial la de fora dels circuits mediàtics, carrinclons, supervendes, autoajudes i altres subespècies.

 

 

 

KYLIE MINOGUE

DEMÀ

 

 

Entre que tots ens hem tornat uns demòcrates-de-tota-la-vida i que com diu la dita, la dona del Cèsar a part de ser honrada, a de semblar-ho, les dinasties han acabat extingint-se. Ja no s’utilitzen les expressions reina o princesa del pop. Al final és que tot es perd.

 

Així doncs, pels més tradicionals, demà a Montjuic l’australiana i ex-princesa del pop: Kylie Minogue!

 

 

 

 

 

 

 

 

COMET GAIN

COMET GAIN + WILD BALBINA

 

SALA BECOOL – BARCELONA

11 – 10 – 2014

CONCERTS

 

Obrien Wild Balbina, un quartet gallec amant dels ritmes pop que amb la seva ballaruca tenien la missió de contagiar al personal que anava entrant delit per veure la banda estel·lar de la nit. I ho van aconseguir. Amb l’enèrgic pop-punk que practiquen, per una estona ens van fer oblidar el que venia.

 

Wild Balbina

I què venia! La mítica banda de Londres comandada per un pletòric Charlie Feck, acompanyat en aquesta ocasió per Anne Laure Guillain i l’ex-baixista dels Clientele, James Hornsey, son un clar exemple del que ha de ser la música pop: poques floritures i al grà

 

 

 

 

Una darrera l’altre, entre converses amb el públic, cures per cops amb encara no sé ben bé què, emocions alternades amb cares de sorpresa per les efusives respostes de la gent amb els seus himnes, com Fists In The Pocket o I Never Happened, van anar sonant, empalmades, un repertori de cançons envejable. 

Poder-los veure en una sala de les dimensions de la BeCool no te preu. Hi ha bandes que son al pop el que el tomàquet al pa. Li donen vida.

 

Charlie Feck rebent les primeres cures

 

Anne Laure Guillain convidant a cava

 

 

 

 

VÍDEO DE LA SETMANA

(setmana nº 42)

VÍDEO

ARIEL PINK – Put Your Number In My Phone

Dirigit per: Grant Singer

 

 

POM POM

2014 – 4AD

 

ariel-pink.com