diumenge, 8 d’agost del 2021

GUARDIAN SINGLES, ÉS AIXÍ DE SENZILL

NOU REGISTRE

Guardian Singles es van formar el 2015 i fins cinc anys després, no va sortir el seu àlbum de debut que el segell local d’Auckland, Moral Support, el va fer realitat llançant 150 còpies la primavera del 2020.

Vista la joia i la sol·licitud de comandes – la pela és la pela – Trouble In Mind Records l’ha tornat a editar. I no m’estranya. Vuit himnes a la paranoia com vuit bones galetes. Entrampats en les llegendàries bandes de post-punk, no fan més que continuar la feina. 

La banda, que algunes anomenen ‘supergrup’, actualment consta de Thom Burton (Wilberforces, Soccer Practise), Fiona Campbell (Vivian Girls, Chain and Tha Gang, Coolies), Madison Eve (Peach Milk), Durham Fenwick (Green Grove) i Perry Mahoney (Vivil Union, Crash Material) i fan meravelles sòniques com el single inicial Tea Lights Exploding o aquesta versió de Heartland, el clàssic de 1980 de la banda anglesa The Sounds. El que s’ha convertit en aquest llaminer trasto, es va enregistrar a principis de 2018 i Fiona Campbell tot plegat ho descriu així: ‘Només volíem bones versions de les cançons del nostre set en viu, que tocàvem en aquell moment’. És que, el rock’n’roll, és així de senzill.



dissabte, 7 d’agost del 2021

DAMON & NAOMI, DÓNA SENTIT A LES COSES

NOU REGISTRE

Van iniciar la seva carrera musical amb una embranzida de la que encara ara se’n parla. Han passat més de trenta anys des d’aquell impuls de creativitat descontrolat per part dels tres membres de Galaxie 500. La descàrrega va resistir tres àlbums.

Després d’allò, Damon Krukowski, Naomi Yang i Dean Wareham, van tenir clar els seus camins respectius. Krukowski i Yang van seguir junts com a Damon & Naomi, fent un deliciós recorregut que va començar amb More Sad Hits (Shimmy Disc – 1992) i que s’estén fins aquest A Sky Record que editen a través del seu propi segell, 20|20|20. Per aquest àlbum, han comptat amb la col·laboració del guitarrista amb base a Tokio, Michio Kurihara – membre de Ghost, entre molts altres fronts – i amb el que ja han treballat en ocasions anteriors.

Dels onze temes recollits en el disc, es fa difícil destacar-ne un. Cadascun d’ells, brilla amb la seva llum pròpia. Comencem a moure’ns com les fulles bressolades per una brisa xafogosa, amb Oceans In Between, per deixar-nos caure suaument amb la balada Between The Wars. A Sailing By, una inspiradíssima veu de Krukowski, volca carretades de sentiment, que ens deixa preocupades – què li va passar? – en una preciosa i pensativa cançó inspirada en el tradicional comunicat The Shipping Forecast de la BBC Radio i que cada nit durant el mal son, escoltaven rutinàriament. Amb Season Without Time, me n’adono que ha passat molt de temps des del darrer cop que una fragància melòdica, no em feia posar la pell de gallina, fet que Invincible se’n carrega de rubricar. Quan arriba The Aftertime, la darrera cançó, es fa inevitable pensar que, en realitat, tot te un sentit.


RECORDAR ANDY WARHOL, TOT DINANT

EFEMÈRIDES

Ahir, Andy Warhol hauria fet 93 anys. Per commemorar l'aniversari, un dels seus restaurants favorits, el Serendipity 3, va servir un dinar diferent del menú de cada dia.

Un àpat que va constar de la comanda habitual de l’artista pop i impulsor de la Velvet Underground: un hot dog a l’estil de Nova York cobert amb ‘chucrut’, una ració de cruixents patates fregides i de postres, una xocolata calenta gelada, especialitat de la casa, que consisteix en una mescla de 14 cacaus i crema. Segons va explicar Joe Calderone, el xef, ‘Warhol ha estat part del Serendipity 3 des de la dècada dels 50, quan era un il·lustrador amb dificultats i el restaurant va ser la seva primera “factory”, on venia els seus famosos dibuixos de sabates a canvi de menjar’. Està bé que 34 anys després del seu desafortunat traspàs, l’espectacle continuï.



divendres, 6 d’agost del 2021

WYCH ELM, BON COP DE... GENI

A LA VISTA

La banda de Bristol Wych Elm, te preparat un nou EP, Rabbit Wench, continuació del brillant Rat Blanket de 2019.

El tema que avançen es diu Scold’s Bridle, una cançó sobre les pròpies experiències de la vocalista Caitlin Elliman, respecta el que és sentir-se encara silenciada per alguns homes. L’EP ha estat auto-editat i sortirà via Black Dog, el seu propi segell - no s'estan de res -, la tercera setmana de setembre.

Es van formar el 2017 i des d’aleshores han tret un grapat de singles i l’engrescador EP citat abans, Rat Blanket. Amb energia tipus Red Bull i una fosca arrogància d’arrels desconegudes que porten de naixement, ens fan arribar la vitalitat i el desvergonyiment d'aquells Hole de l’enyorada Love, dels seus bons temps. Ara podrem escoltar aquests set nous temes que, ja ho veig a venir, ens tornarà a deixar a mitges. Per a quan un àlbum?


CARL BÂRAT ES POSA A FER CUINETES

CURIOSITATS

El guitarrista de The Libertines, Carl Barât, a finals de mes te previst obrir un cafè restaurant a la localitat costera de Margate, a hora i mitja de Londres, el Love Cafè.

Crec que fa cosa d’un any, la banda ja es va fer càrrec de l’Albion Roms, un hotelet  a la mateixa localitat. Barât però, en aquesta ocasió, tampoc està sol. Te per socis a la xef mediàtica Gizzi Erskine, a la music Edie Langley i a la manager i activista musical Ronnie Traynor. Segons comunicat oficial, el Love Cafè es centrarà en el menjar local i de temporada. Erskine explica ‘El pagès d’aquí és fantàstic. He estat treballant amb ells i amb els proveïdors per trobar el millor’. Parla d’un sandwich de rosbif, remolatxa i créixens, l’amanida típica índia Kachumber, xilis en escabetx, tot amb força maionesa bovril. Els anglesos, fan el que poden. També hi haurà begudes amb alcohol, i sense pels turistes.

Carl Bârat amb tot l’equip

dijous, 5 d’agost del 2021

BRNDA, D’ALLÒ CONCRET, EN FAN ART

A LA VISTA

El terceto BRNDA, una de les bandes amb més xispa del pop de més cap a aquí, van fent obra. D’aquí a quinze dies, tindran  a disposició del personal, el seu tercer àlbum, Do You Like Salt, via Crafted Sounds.

Son deu trepidants noves cançons, en encara no trenta minuts, que van facturar l’any passat amb tota la tranquil·litat de que van poder disposar, per cortesia del bon senderi. Han avançat un parell de temes, Perfect World i recentment aquest divertit Service Loser. Una cançó carregada del bon sentit de l’humor, que dit de passada, tanta falta ens fà, amb una lletra surrealista cantada no se ben bé en què, i de tant en tant van cridant: tennis! La química que existeix entre Dave Lesser (veu i guitarra), Leah Gage (veu i bateria) i Torrey Sanders (veu i guitarra) arriba a estar tan ben lligada, que de la concreció en fan la seva fórmula essencial. Com era allò?...”Lo bueno, si breve...”



dimecres, 4 d’agost del 2021

THE HIDDEN CAMERAS, EPISODIS BÍBLICS

ALTRES REGISTRES

Una de les bandes-col·lectiu mítiques de l’indie-pop, The Hidden Cameras, acaben de convertir-se en protagonistes de, com a mínim, aquesta setmana.

Exquisidament capitanejada per Joel Gibb, amb una bona pila d’àlbums que representen una de les carreres més brillants del pop dels darrers vint anyets, llancen cinc anys després de The Day I Left Home (Outside Music, Evil Evil - 2016), aquest Redemption, una mena d’elegia post-apocalíptica: ‘Aquest estiu, quedarà com l’estiu de l’esperança i la promesa de redempció’ diu Gibb...i aquest single representa aquesta emoció col·lectiva actual’. Va ser enregistrada a Munic, a l’estudi Katzelbaum del compositor alemany Joe Masi. El vídeo que l’acompanya, va ser dirigit per Jan Klesse (que també toca els teclats i el baix a la cançó) i el protagonitza l’artista de Berlín Käpt'n Rummelsnuff. Prometen nou àlbum per l’any que ve.

etapa Age (2014)



dimarts, 3 d’agost del 2021

GOAT, MITOLOGIA SUECA CONTEMPORÀNIA

NOU REGISTRE

Els misteriosos Goat, estan en el moment recopilatori. Passats uns anys, com tota banda que presumeixi de tros, treuen el seu disc ‘calaix de sastre’, amb tot allò que han cregut que te un interès especial i que no va ser inclòs en cap àlbum.

(fot Andreas Johansson)

Van començar, deixant-nos a totes bocabadades amb aquell aplaudit World Music (2012), després va venir Commune (2014) i Réquiem (2016). Ara, en aquest Headsoup que tenen a punt de solfa per llançar a finals de mes via l’habitual anglesa Rocket Recordings, apleguen material del període 2012-2017. Singles rarets, cares B, coses només de digital i per guarnir-ho una mica, afegeixen un parell de temes nous, gravats a finals de 2020, Fill My Mouth i aquest Queen Of The Underground. Dos temes en l’òrbita dels ritmes tribals, segell Goat, on apareixen les delirants harmonies a base de flautes, brunzits de guitarres distorsionades i els encisadors cants on invoquen que, per favor, la màgia faci de nou aparició. Els habitants de la llunyana vila Korpilombo, al nord de Suècia, afirmen que en el mon de les arts obscures (o lluminoses, segons cadascuna), millor que no ens veiem les cares. Mai se sap.



dilluns, 2 d’agost del 2021

THE BODY + BIG | BRAVE, LA UNIÓ FA LA FORÇA

A LA VISTA

Les dues ja veteranes bandes, The Body i BIG | BRAVE van llançar sengles àlbums a principis d’aquest any. Ara uneixen talents i editen Leaving None But Small Birds.

Un disc carregat de desesperació i supervivència. Set cançons amb lletres que recullen la tradició de les Appalachian Mountains i la màgia del folk anglès. El títol de l’àlbum està extret d’un fragment de Polly Gosford, el segon avançament: ‘He covered her grave/And hastened home/Leaving none but small birds/Her fate to bemoan’. Una cançó que després de la crua i vital Oh Sinner, ens rebrega una mica més en una espècie de lament construït a base d’un fastuós i espaterrant concert de distorsió. Va ser enregistrat a Machine With Magnets, de Rhode Island i el tindrem tot sencer, a finals de setembre, via Thrill Jockey.





diumenge, 1 d’agost del 2021

NO PASSARAN MÉS CALOR

TRASPASSOS – JULIOL 2021

Quan naixem, comencem a morir. Al morir, tanquem un cercle. Aquestes son algunes de les persones que hi han posat el forrellat definitiu (de moment).

CÀNCER / COR / ALTRES: 13

CÒVID: 00

NO SABEN / NO CONTESTEN: 03

El dissenyador Yves Zimmermann. Va néixer a Basilea, però la seva carrera l’ha va fer a Barcelona, dintre dels corrents de les noves generacions catalanes de les acaballes del franquisme que van adobar el camí per la posterior explosió. Va tenir un paper destacat en el famós Council Of Industrial Design Societies d’Eivissa de 1971, organitzat per ADI-FAD. De feia temps que vivia retirat de tota activitat professional per raons de salut. Va traspassar el dia 4 als 84 anys, sense que s’hagi especificat la causa.

Yves Zimmermann

El mateix dia, Rick Laird, fotògraf, escriptor i professor, però conegut per ser el baixista i membre fundador de la Mahavishnu Orchestra durant la primera època, des de 1971 fins 1973. Després va viatjar a Nova York on va tocar amb gent com Chick Corea o Stan Getz. Va traspassar amb 80 anys a Nova York com a conseqüència d’un càncer.

Rick Laird

Com no esmentar a l’arxi-popular Raffaella Maria Roberta Pelloni, o sigui, Raffaella Carrà. Va traspassar el dia 5 per un càncer de pulmó a Roma, amb 78 anys.

El mateix dia 5 ho feia Leo Van de Ketterij, membre dels holandesos Shocking Blue, etapa post-Venus, a punt d’enregistrar el tercer àlbum. La noticia la va donar una de les seves filles a través del seu compte de Facebook. Va morir a Vlissingen, la seva ciutat natal, amb 70 anys a causa d’un càncer de pàncreas diagnosticat fa un any.

El reconegut cineasta de l’escena independent dels Estats Units Robert Downey Sr. (pare del popular actor  Robert Downey Jr.). Va traspassar el dia 7 a casa seva de Manhattan amb 85 anys, a causa d’un Parkinson, després de carretejar durant cinc anys amb ell.

Robert Downey Sr.

El berguedà Jordi Cussà, autor del conegut Cavalls Salvatges, el llibre sobre els estralls que va provocar l’heroïna els 80 i 90, a partir de la seva pròpia experiència i de Formentera Lady. Tot i l’afecció respiratòria que patia, va estar escrivint i preparant projectes fins al final. El traspàs es va produir el dia 11, segons va informar la mateixa Comanegra, la seva editorial. Tenia 60 anys.

Jordi Cussà

El contrabaixista de jazz Arthur Edward Booth, conegut com a Juini Booth, escrit de tantes maneres com puguis imaginar. Entre tot el seu treball, destacar que va formar part de la Sun Ra Arkestra, que des de mitjans dels seixanta va tocar amb Chuck Mangione, Art Blakey, Pharoah Sanders, McCoy Tyner, Freddie Hubbard i tot una llarga llista de músics. Va morir als 73 anys el mateix dia 11, després de sis setmanes de deteriorament, posterior al trencament de maluc en una caiguda fortuïta a casa.

Juini Booth

L’artista multidisciplinari, i provocador, Christian Boltanski, conegut per les seves instal·lacions, encara que també per les seves escultures, i treballs en fotografia o vídeo. La seva vida i la seva obra es fonien en un. Va ser reconegut com un dels principals artistes contemporanis francesos. Va traspassar a París, ciutat on feia 76 anys havia nascut, el dia 14. La causa, leucèmia.

Christian Boltanski

A aquestes alçades, qui no coneix la novel·la Logan’s Run escrita el 1967 o la seva posterior posada en pantalla gran, protagonitzada per Michael York i Jenny Agutter? Un dels seus artífexs, l’escriptor William Francis Nolan – figura com a co-autor amb George Clayton Johnson – va deixar pas el dia 15 amb 93 meravellosos anys. Va escriure centenars de relats dels generes de ciència-ficció, fantasia, terror i ficció criminal. Va traspassar per complicacions posteriors a una infecció.

William Francis Nolan

El violinista i cantant Robby Steinhardt de la banda de hard rock de Kansas... Kansas. En va formar part des de la seva formació el 1973 fins el 1982 i després, en la reunió de 1997 a 2006. La seva peculiar forma de tocar el violí, de costat, a la vegada que la guitarra o el teclat, el va fer especialment popular. Va traspassar el 17 en un hospital de Tampa, a Florida, per complicacions d’una pancreatitis aguda.

El mateix dia17, el músic i percussionista Juan Soriano. Va arribar a destacar amb la bateria, malgrat haver hagut de batallar al llarg de gairebé tota la seva vida professional amb la dificultat que podia representar, sobretot en una època, el ser esquerrà. Va descobrir els sons cubans, en ocasions els va lligar amb el ‘laietà’ que es practicava per aquestes latituds, participant en concerts i alguns àlbums històrics com Un Gran Dia (1972) d’Ia & Batiste o Crònica d’Un Temps (1973) d’Ovidi Montllor. Una vegada retirat, va descobrir tot un mon quan es va alliberar dels seus fantasmes i decideix, finalment, distribuir la bateria a la seva manera. La causa del traspàs, una insuficiència respiratòria. Tenia 69 anys.  (1)

Juan Soriano

El multi-col·laboracionista Chuck E. Weiss. Compositor, cantant i amic de Lightnin ‘Hopkins, de Tom Waits i la seva dona Rickie Lee Jones, de Willie Dixon i molta més gent que no acabaríem d’anomenar ni per Nadal. Va fer-ho el dia 19 per un càncer als 76 anys.

Chuck E. Weiss

El 24 ho feia un poc conegut John “Hutch” Hutchinson. Va ser el guitarrista que va estar al costat de David Bowie en varies etapes dels 60 i 70. Especial aportació a Space Oddity i Ground Control To Major Tom, així com tocant en la gira de 1973, i en diferents projectes, sempre amb Bowie. Després es va forjar una carrera en solitari amb America Echoes per acabar retirant-se del show-bussines als anys 80 per treballar al mon del petroli. Dràstic canvi. El 2014 va publicar Bowie & Hutch, les seves memòries etapa Bowie. Les causes del traspàs, no han estat especificades.

John “Hutch” Hutchinson

El mateix dia, el dibuixant de còmics Romeu. El 1977, va ser un dels fundadors d’El Jueves, revista cosina-germana d’El Papus. El 2016 es va haver de sotmetre a un trasplantament de ronyó, provocant-li una davallada en la salut. Tenia 73 anys i no n’ha transcendit la causa concreta.

Carlos Romeu

També el 24, l’anglo-austríac Peter Rehberg, music i fundador del segell Editions Mego, ara de nou en funcionament després d’una pausa el 2005. Va editar un bon grapat d’àlbums de inspiració noise i ambient i ha gaudit de nombroses col·laboracions, incloent les de Jim O’Rourke, Christian Fennesz o Stephen O’Malley de Sun O))). Va traspassar als 53 anys d’un fulminant atac de cor.

Peter Rehberg

Anem acabant. El dia 28, va fer camí Joe Michael ‘Dusty’ Hill, compositor, cantant i el baixista de la banda texana ZZ Top. Va traspassar mentre dormia a casa seva a Houston als 72 anys. Els seus companys de banda, Billy Gibbons i Frank Beard, van ser els encarregats de donar la notícia. 

(1)

Agraïment molt especial al music i compositor Francisco Mercader Rubio, per la seva imprescindible ajuda en el text dedicat a Juan Soriano.