A MONOGRAPH – DAVID MONTGOMERY

FOTOGRAFIA

El fotògraf David Montgomery, un dels grans del retrat, i llegendari per a algunes de les històries gràfiques més importants del pop, sembla que veu finalment editat un llibre monogràfic sobre la seva obra.

 

Nascut a Brooklyn i actualment amb 82 anys, ha col·laborat plenament en aquesta posada de llarg per part de la jove editorial Reel Art Press. En l’objectiu de la seva càmera si van veure reflectits des dels Who per a la portada de Sell Out (1967) fins als Stones per la promo de l’Sticky Fingers (1971) tapant-se les vergonyes amb la portada del disc. O la mítica fotografia per a l’edició anglesa de l’Electric Ladyland (1968). I tot així.

UK Vogue març 1967

Fleetwood Mac etapa Tusk

NOU TREBALL DE WILCO A LA VISTA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Després de treure un parell de discos, Warmer (2018) i Warm (2019) i editar una mena de memòries seves, Jeff Tweedy reuneix de nou a la banda per editar el que serà l’onzè treball dels nois de Chicago. 

‘Ha d’haver més amor que odi, no? Però no sempre tinc aquesta sensació. En qualsevol cas, estic començant a pensar que des de la comoditat que em transmet aquesta equació no em sento amb masses forces per a ser la millor versió de mi mateix’. I sobre la cançó que avança, diu ‘suposo que és una mena d’advertència cap a mi mateix, en quant a que SÍ, l’amor SÍ ESTÀ A TOT ARREU, però COMPTE! No puc deixar que aquest sentiment m’absolgui de la meva responsabilitat per a generar més amor’. Crec que ens vol liar. 

I sobre el disc en general, Tweedy reflexiona ‘d’alguna manera, és una oda sobre aquesta sensació cada vegada més forta d’autoritarisme, i una cosa per a la que val la pena lluitar, és la teva llibertat de continuar content encara que tot se n’estigui anant a la merda’. Aquí torna a entendre-ho. Es dirà Ode To Joy i sortirà aquest octubre via el seu propi segell, dBpm Records. 

THE CATENARY WIRES

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Fa unes setmanes que va sortir el segon disc del duet format per Rob Pursey i Amelia Fletcher (Talulah Gosh, Heavenly, Tender Trap) via Tapete Records, enregistrat induït per tot l’esperit afable de que van ser capaços.

Van crear The Catenary Wires el 2014 per deixar anar el costat més punxat i purista del vessant pop que els posseeix des que van veure la llum i amb aquest segon, ho han clavat. Per produir el fet, res millor que el comptat de Kent on viuen i fer participar a Fay Hallam o a Nick i Clare Sermon, veïns seus, i copsar així tota la sonoritat del lloc sense manies ni pretensions de cap mena. Els entesos els situen en algun punt entre els duets Nancy Sinatra/Lee Hazelwood i Courtney Barnett/Kurt Vile i afortunadament ho vam poder comprovar fa tres anys en el Minifestival. Estan donant concerts, però de moment passen de llarg. 

FERRARI 250 GTO o ELS MERAVELLOSOS SIXTIES SOBRE RODES

DISSENY

La ciutat de Bolonya, a més de ser famosa per la salsa, les teulades vermelles o el seu esplèndid Sangiovese, com sabem, la ciutat nord-italiana ho és també per culpa d’Enzo Anselmo Ferrari, més conegut com Il Commendatore. Ara a més, la seva gran creació ha estat elevada a la categoria d’obra d’art, doncs un tribunal de Bolonya així l’ha declarat i registrat de manera oficial, passant a estar protegida com a tal. Aquesta és la primera vegada que un cotxe se l’eleva a la categoria de peça d’art. Tot és posar s’hi.

el 1962 a Londres

SPAZA, MÚSICA AVANÇADA

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Spaza son un col·lectiu de musics sud-africans que han editat el seu primer treball amb el que propaguen una ràpida expectació. Free-jazz? Experimentació? Les veus de Nosisi Ngakane i Siya Makizeni son el vincle des del que es van desengranant tot una muntanya de sons on s’hi pot escoltar mitja història del país. Passió i espiritualitat a parts iguals, recollides en aquest disc totalment improvisat i enregistrat d’una tirada a la ciutat de Johannesburg el maig del 2015. Editat aquest mes de juny passat.

LA NOVA SONORITAT DE MOON DUO

AVANÇAMENT

Stars Are The Light serà el setè àlbum de l'inclassificable duo de Portland – en el bon sentit de l’expressió –Sanae Yamada i Ripley Johnson, un disc ‘convertit en el de la progressió cap a una nova forma d’expressió a partir de la voluntat de sintetitzar allò abstracte i metafísic amb allò encarnat i terrestre’. Posats a buscar que no quedi. I la promo continua, ‘son cançons sobre les experiències humanes encarnades: amor, canvi, malentès, lluita interna, alegria, dissort, representat en una mena de ball del jo, tant en relació amb altres éssers com amb la dansa eterna del cosmos’.

fot.  Jasmine Pasquill

Mesclat per Peter Kember Sonic Boom a Serra de Sintra, on resideix de tant en tant als afores de Lisboa, a la zona, els romans ja li deien ‘les muntanyes de la lluna’ i està clar que la van trobar. Al carrer el 27 de setembre via Sacred Bones.

Sanae Yamada insisteix i ho especifica més: ‘Hem canviat, les formes han canviat, el món ha canviat i hem buscat que el nou treball reflectís això’. Però si el comprarem igual!

XIRINGUITOS

EFECTES COL·LATERALS

Quan parlem de turisme se’ns posen els pels de punta pensant en l’epidèmia de la massificació. Però hi ha d’altres destins per a les masses, que sense adonar-nos hem normalitzat i que a vegades van lligats de passada al del turisme per així poder fer doble de calaix: és el dels festivals de musica, apareguts com bolets al llarg i ample del país i que aquest cap de setmana n’hem tingut per donar i vendre.

N’hi ha hagut per a tots els gustos: l’indefinit Cruïlla, el Rock Fest BCN dels heavies, el d’havaneres de Calella, el Vida de Vilanova per als hipsters, el de Canet de l’indescriptible Mainat, que se sumen als permanents, com el de Peralada. I el proper cap de setmana, més. I així. Visca.

nou model de tenda de campanya per anar de festa

NO JONES, NO STONES

EMBOLICA QUE FA FORT

Aquella concisa frase de Bill Wyman ha tornat a primera línia. En declaracions a Sky News, Barbara Marion, la seva filla des del 2002, diu que si no hagués sigut per ell, Mick Jagger seria un paio qualsevol, com un mortal més dels que prenem antidepressius. 

Serà per ràbia o no se jo, però el cas és que aprofitant el 50 aniversari de la mort del seu pare, està segura de que si la policia hagués fet bé la seva feina – cosa força complicada, a part de la investigació del 69, el cas ha sigut obert i tancat per dues vegades més – s’hauria provat que la mort de Brian Jones, esdevinguda dies després de que li ‘demanessin’ que abandonés la banda, en realitat va ser un assassinat. 

Barbara Marion diu: ‘M’agradaria que obrissin de nou el cas i donessin algunes respostes’ i de fonts de la policia asseguren que fa molta calor i de moment res de res que provoqui tal cosa. 

Aquest passat dimecres un bon grapat d’amics i seguidors del músic es van aplegar a la seva tomba de Cheltenham per retre-li homenatge. Això és maco.

THE PROPER ORNAMENTS, LONDON EYES

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Els anglesos The Proper Ornaments, mantenen integra la seva entitat, patrimoni indissoluble de la millor historia del pop. Fet rollo lo-fi, els 10 temes que componen el disc 6 Lenins, editat de la mà de l’independent d’Hamburg Tapete Records, conserva el millor del pot petit. O sigui, James Hoare i Max Oscarnold, encara mantenen la química.

TORNA LA REVOLUCIO DELS PARAIGÜES?

ART POP

Aquest mes de juny a Hong Kong se’ls hi han disparat de nou les alarmes. Aquesta vegada pel tema de la llibertat d’expressió. ‘No puc quedar-me sense fer res mentre ens amenacen’ diu Amanda Hon directora d’una important galeria de la ciutat. ‘La llibertat d’expressió afecta no només a la nostra professió, sinó que amenaça els fonaments de l’art’.

Sembla que no som els únics que estem pringant. En una entrevista arrel de l’estrena de la seva imprescindible darrera pel·lícula, aquesta setmana Jarmusch deia que 'no perdem el temps amb gent com Trump, tan sols és una cortina de fum'. És evident que tots aquets ninots no son més que titelles buides de cervell.

Avui els manifestants xinesos de l’ex-colònia britànica, han aconseguit entrar al parlament. Tenen les coses enteses i el cap clar per fer accions imaginatives.

paraigües bloquejant les càmeres de la CCTV el moment en que els manifestants 

envoltaven una comissaria de policia (fot.Vernon Yuen / NurPhoto)