THE MASTER MUSICIANS OF JOUJOUKA

BRIAN JONES PLAYS WITH THE PIPES OF PAN AT JOUJOUKA

1971 - 2021

50 ANYS DE LA SEVA EDICIÓ

ANIVERSARI

Especialment i de forma concentrada, hi ha fraccions d’espai-temps absolutament lluminosos i és important que es respectin commemorant-los

Un d’aquests, va passar el juliol del 1968, com tants d’altres d’aquell gloriós any. El lloc, Jajouka, al Marroc. El detonant, un beneït Brian Jones. 

Entusiasmat pel que li explicaven Brion Gysin i Mohamed Hamri, va poder escoltar la música de The Master Musicians Of Jojouka i enregistrar un dels àlbums més místics de la història del que podríem dir-ne psicodèlia, per dotar-lo d’algun qualificatiu més o menys apropiat. És un disc amb el que, escoltant-lo, podem veure la realitat que ens envolta, aquella que normalment no veiem. Brian Jones, que va morir gairebé un any després de la gravació als 27 anys, no va poder continuar tot el que li quedava per fer. Aquest disc i el que hi ha enregistrat en les seves estries, n’és una petita escletxa per imaginar-nos-ho. La portada és una pintura del mateix Hamri, que representa als musics amb Jones al centre.

Al llarg de la nostra història, podem ser molt afortunades si tenim algun moment de lucidesa. Si succeeix, no és del tot segur que arribem a comprendre-ho tampoc. El tren passa, però no vol dir que hi pugem. Potser el proper. Potser de moment només podem escoltar la gravació al vestíbul, mentre esperem el següent. Al capdavall, com deia Austin Osman: ‘Què és la mort? Una gran mutació cap al teu següent jo’. Trossos de música que viatgen més enllà del seu significat físic.

NO JONES, NO STONES

EMBOLICA QUE FA FORT

Aquella concisa frase de Bill Wyman ha tornat a primera línia. En declaracions a Sky News, Barbara Marion, la seva filla des del 2002, diu que si no hagués sigut per ell, Mick Jagger seria un paio qualsevol, com un mortal més dels que prenem antidepressius. 

Serà per ràbia o no se jo, però el cas és que aprofitant el 50 aniversari de la mort del seu pare, està segura de que si la policia hagués fet bé la seva feina – cosa força complicada, a part de la investigació del 69, el cas ha sigut obert i tancat per dues vegades més – s’hauria provat que la mort de Brian Jones, esdevinguda dies després de que li ‘demanessin’ que abandonés la banda, en realitat va ser un assassinat. 

Barbara Marion diu: ‘M’agradaria que obrissin de nou el cas i donessin algunes respostes’ i de fonts de la policia asseguren que fa molta calor i de moment res de res que provoqui tal cosa. 

Aquest passat dimecres un bon grapat d’amics i seguidors del músic es van aplegar a la seva tomba de Cheltenham per retre-li homenatge. Això és maco.

PISCINES I ESPORTS

INSTANTÀNIES

 

aquest mes n'ha fet 45 del seu darrer bany

 

 

 

ROLLING STONES A HYDE PARK

Quaranta quatre anys després, tornaran a tocar a Hyde Park. Aquella vegada, entre altres coses, era la presentació de Mick Taylor, que substituïa a Brian Jones per la seva suposada indisciplina, encara que les circumstàncies imprevistes de la sobtada mort del music, van fer que tot es veies d’un altre color. Aquell moment de la història era també molt diferent a l’actual. Diferent en la capacitat de les persones per entendre el fets, ara la mesura de les coses només passa per l’innat i ferotge egoisme dels humans. També serà diferent per què, evidentment, no hi tocaran ni King Crimson, ni Roy Harper, ni Alexis Korner. Llàstima. Diferent per què el concert del 1969 va ser gratuït i per aquest s’haurà hagut de passar per caixa amb la Visa Gold o Platínum. Diferent per què Hyde Park era un escenari natural per a actes com aquest o com la presentació dies abans de Cream, també de franc. Increïble.

 

Toquen dos dissabtes seguits, el 6 i el 13 de juliol. Pel primer, diuen que les entrades es van esgotar en menys de 5 minuts. Desconec el ritme de venda del segon, però sincerament dubto que s’hi vegin cadires buides. 

 

Tot un símbol de la cultura pop que es mostrarà en la seva magnitud més mansa i domesticada.

 

 

Rolling Stones

King Crimson

 

Anita Pallenberg i Marianne Faithfull amb el seu fill Nicholas – fruit del primer matrimoni amb John Duncan – a Hyde Park aquell mateix dia