THE MASTER MUSICIANS OF JOUJOUKA

BRIAN JONES PLAYS WITH THE PIPES OF PAN AT JOUJOUKA

1971 - 2021

50 ANYS DE LA SEVA EDICIÓ

ANIVERSARI

Especialment i de forma concentrada, hi ha fraccions d’espai-temps absolutament lluminosos i és important que es respectin commemorant-los

Un d’aquests, va passar el juliol del 1968, com tants d’altres d’aquell gloriós any. El lloc, Jajouka, al Marroc. El detonant, un beneït Brian Jones. 

Entusiasmat pel que li explicaven Brion Gysin i Mohamed Hamri, va poder escoltar la música de The Master Musicians Of Jojouka i enregistrar un dels àlbums més místics de la història del que podríem dir-ne psicodèlia, per dotar-lo d’algun qualificatiu més o menys apropiat. És un disc amb el que, escoltant-lo, podem veure la realitat que ens envolta, aquella que normalment no veiem. Brian Jones, que va morir gairebé un any després de la gravació als 27 anys, no va poder continuar tot el que li quedava per fer. Aquest disc i el que hi ha enregistrat en les seves estries, n’és una petita escletxa per imaginar-nos-ho. La portada és una pintura del mateix Hamri, que representa als musics amb Jones al centre.

Al llarg de la nostra història, podem ser molt afortunades si tenim algun moment de lucidesa. Si succeeix, no és del tot segur que arribem a comprendre-ho tampoc. El tren passa, però no vol dir que hi pugem. Potser el proper. Potser de moment només podem escoltar la gravació al vestíbul, mentre esperem el següent. Al capdavall, com deia Austin Osman: ‘Què és la mort? Una gran mutació cap al teu següent jo’. Trossos de música que viatgen més enllà del seu significat físic.

MAQUINA – WHY?

1970 – 2020

ANIVERSARI

Tot i fer 50 anys, ‘el croissant’ és manté més fresc que mai.

L’any 1970, Harrison anunciava la dissolució dels Beatles. Hendrix i Joplin desapareixien per sempre amb pocs dies de diferència un de l’altre. Un dels representants de la ‘crosta catalana’, l’Oriol Regàs, posava la pasta per a l’organització del Festival Permanent de Música Progressiva al Saló Iris de Barcelona. En l’àmbit social, el desembre uns quants ‘intel·lectuals’, també catalans, fan una tancada a Montserrat en suport dels presos d’ETA que estan sent ajusticiats a Burgos i Allende guanya les eleccions a Xile mosquejant molt i molt a Nixon. Entre mig de tot això, surt editat per Diabolo un dels discos dels anomenats de proximitat que a més pot figurar entre lo milloret i més selecta dels discos progressius europeus.

primera formació

(foto Villier-Batiste)

El grup, fora de la música, destacà per la moguda interna amb entrades i sortides de personal al llarg dels quatre anys de funcionament oficial fins la seva dissolució el 1972. Fundat el 1969 per Jordi Batiste (veu i Baix), Enric Herrera (teclats), Lluís “Luigi” Cabanach (guitarra) i Santiago “Jackie” García Cortés (bateria), el 1969 enregistren un parell de senzills. Un any després sense “Jackie” García i la incorporació de J.M. Vilaseca “Tapi” (bateria) i J.M. París (guitarra) enregistraran als estudis Gema de Barcelona, aquesta impressionant obra.

Pocs que en tenim, i els hi fem el cas que els hi fem. Houston, tenim un problema, com també van dir fa 50 anys.

DIOPTRIA FA 50 ANYS

ANIVERSARI

Demà divendres, englobat en els concerts del Barnasants es celebraran com de forma oficial els 50 anys del Dioptria. Com era de suposar, l’expectació que ha generat ha fet que s’exhaurissin les entrades des de fa setmanes, però el mateix Pau Riba ha deixat entreveure que posteriorment hi haurà gira Dioptria’50 acompanyat pels De Mortimers.

(1976?) - fot. Ramón Santesmasses 

En motiu de l’efemèride, aquest doble lp convertit en un clàssic a l’alçada dels grans discos de la psicodèlia folk europea de l’època, viu una nova reedició, via Munster Records, remasteritzada a partir de l’enregistrament original de Concèntric.

Per cert, i la Cases? Finalment haurà dit ‘que sí’ o què?

SALVEM L’ALZINA i LES CASETES D’ENCARNACIÓ

D’ESQUITLLADA

No som al 1969 ni al People’s Park de Berkeley, però l’assumpte és el mateix, especulació i negoci pels de sempre en nom d'un fals benefici comunitari. 

Com tantes i tantes vegades – i les que caldran perquè tot està fatal – aquest diumenge hi va tornar a haver una concentració de suport a la lluita en defensa de l’alzina bicentenària i les cases històriques del carrer Encarnació de Gràcia i de passada, fer-los saber que sempre hi trobaran resistència enfront de la seva descarnada destrucció i violència moral. Lectura de poesia per part de gent com Roger Peláez, Enric Casasses o Míriam Cano.

un moment del recital de Roger Peláez

AQUELL ESGOTADOR 1968

21 d’agost 1968 – 21 d’agost 2018

ANIVERARI

El 2018, pobres de nosaltres, ens està donant molta feina celebrant els 50 anys de fets que van marcar un abans i un després, a vegades per a bé i a vegades per a mal. Demà, un 21 d’agost de fa 50 anys, es va acabar de cop la ‘Primavera de Praga’ i no perquè estiguessin fora de termini. Érem en plena “Guerra Freda” i els soviètics no estaven per deixar-se colar un gol com el que els ciutadans txecs tenien pensat. Eren les forces del Pacte de Varsòvia que comandades pel cap d’estat soviètic Leonid Brezhnev li va fer un pols al líder txec Alexander Dubček i no cal dir com va acabar.

Un jove treballador de 19 anys, Milan Linhart, aquell matí no es va presentar a la feina a les 6 on estava instal·lant una línia telefònica. Equipat amb la seva càmera made in Rússia Zenit 3M es va deixar fins i tot l’entrepà i va pensar en fer totes les fotos que pogués. Explica que la gent els hi preguntava als ocupants ‘Per què heu vingut aquí?’ cosa que fa temps jo també tinc ganes de preguntar als d’aquí.

Ara aquelles imatges s’exposen a la plaça de Venceslau, centre neuràlgic de la ciutat de Praga.

Milan Linhart

THE TRIP – KIM FOWLEY

1965/2015 – CORBY RECORDS (USA)

 

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

Es podria dir que amb aquest single, va començar una de les carreres musicals més estrambòtiques i influents de la història. El poder que figura transmetia i exercia Fowley va fer girar al seu voltant molts planetes i estrelles. Dipositar en ell expectatives, resultava casi sempre productiu. 

 

Aquest passat gener, coincidint amb els 50 anys de l'edició del disc, ho va convertir en realitat i es va fer fonedís del tot.