VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

DIRECTE

Després d’un grapat d’anys es veu que encara no el conec. Quan va dir Killing In The Name de Rage Against The Machine em va sortir un 'no tirndrà pebrots'. Va ser la darrera desprès de gairebé dues hores i mitja de veure-ho tot borrós voluntàriament. Sense ulleres i les meves cinc diòptries, els colors i formes es barregen soles. Divendres volia perdre el món de vista de forma natural per una estona. 

Màgic no va ser. No som cinc dècades enrere. Per això de tot el concert, em quedo amb Vostè (Tu, Tu Mateixa) acompanyat per uns Mu! molt ben posats, Bet Gàrgola al baix, Antono K.Puertas bateria i veu i les carícies que Zaka Prozack li anava treient a la guitarra. Als seixanta no, però als noranta si que ens hi vam plantar. Com a mínim en aquells 5 minuts. El vídeo és de Txell Solé.

DIOPTRIA FA 50 ANYS

ANIVERSARI

Demà divendres, englobat en els concerts del Barnasants es celebraran com de forma oficial els 50 anys del Dioptria. Com era de suposar, l’expectació que ha generat ha fet que s’exhaurissin les entrades des de fa setmanes, però el mateix Pau Riba ha deixat entreveure que posteriorment hi haurà gira Dioptria’50 acompanyat pels De Mortimers.

(1976?) - fot. Ramón Santesmasses 

En motiu de l’efemèride, aquest doble lp convertit en un clàssic a l’alçada dels grans discos de la psicodèlia folk europea de l’època, viu una nova reedició, via Munster Records, remasteritzada a partir de l’enregistrament original de Concèntric.

Per cert, i la Cases? Finalment haurà dit ‘que sí’ o què?

EL GRUP DE FOLK – CRÒNICA D’UN ESCLAT

FERRAN RIERA VIVES 

"COSSETÀNIA EDICIONS"

LLIBRES

Aquest passat divendres vam acabar en una Terreta de Gràcia plena de gent, com és habitual, però amb un client que no ho era tant o que ho és de tant en tant. Pau Riba es prenia unes tapes després de participar al bar del Centre Artesà de Gràcia en la presentació del llibre d’en Ferran Riera sobre el Grup de Folk conjuntament amb l’Oriol Tramvia, en Jaume Arnella i més grupaires. Un llibre amb profusió de material gràfic i documentació que ajuda a situar aquella complicada amalgama de personal que es va aglutinar al voltant d’un altre concepte de fer música, allunyat dels referents francesos de l’altre grup, el dels Setze Jutges.

Molt recomanables els bunyols de bacallà.

fot. Juan Miguel Morales

PAU RIBA + DE MORTIMERS

CONCERT

Demà dijous comença el tour:

¡VIVA HONDURAS!

RUMIAMENTES I BARRINADES

En una de les presentacions del llibre La Revolució que Ara Toca d’en Pau Riba, el propi autor feia esment de que li cridava l’atenció el fet que tot i la indignació general de que parlava la gent al carrer, aquesta indignació no la veia per en lloc.

Aquests primers dies d’agost, observant igualment els moviments de la gent, no només tampoc veig la ja famosa indignació, sinó que aquest observar ens aporta noves dades sobre el que ja sospitàvem.

PAU RIBA A LA CALDERS

LLIBRES

Per parlar de 'transhumanisme', dalt de la tarima, a més d’en Pau, en Francesc Miralles, que figura que és el que l’anava estirant de la llengua i el també escriptor David Barba. No una crisi, n’hi ha varies de crisis, però surts al carrer i costa detectar-ho, el cel és blau, fa solet, la gent sembla feliç i tranquil·la... com s’explica això? Més o menys així va començar aquest dilluns la presentació a la llibreria de moda, el resultat d’unes elaborades i pensades reflexions sobre el que està passant i les seves personals i més que interessants conclusions, transcrites en paper amb el nom de La revolució que ara toca.

En un ambient de distensió absoluta i en un context on en Pau Riba va voler deixar clar que el llibre no conté dades biogràfiques, sinó que és un treball intel·lectual i filosòfic, es van dir i fer moltes cavil·lacions sobre el present, dissertacions respecte d’on venim i cap a on anem i sobre el nostre veritable jo. Amb tot això, arribats al torn de preguntes, el primer en aixecar la mà, en Sisa.

DIA DEL PARE

LLIBRES

PAU RIBA – LA REVOLUCIÓ QUE ARA TOCA

PÒRTIC – 2016

Si no sabem que regalar-li al pare en un dia tan entranyable i nostrat com el d’avui, potser aquest llibre editat recentment serveixi de teràpia paterno-filial i en comprovem l’estat de la relació. Dono idees. 

Padre Padrone (Paolo i Vittorio Taviani)

SANT JORDI

. . .
ning, m'he fet amb una rosa
nang, tronada tradició
però en fi, he d'entregar-la i
t'ha tocat ser el meu amor

                                   . . .

Pau Riba

 

PAU RIBA – SIMFONIA Nº 1 D’UNA NIT DE NADAL

En la millor tradició d’àcid-folk europeu.

No em canso d’escoltar-la.