dimecres, 30 de setembre del 2020

XXIX FIRA INTERNACIONAL DEL DISC DE BARCELONA

2 – 3 – 4 d’octubre / Estació del Nord 

DINÀMIQUES DE MASSES

Aquest cap de setmana es portarà a terme una nova edició de la Fira del Disc de Barcelona. L’habitual que es fa el mes de maig, per causes alienes a l’organització, va haver de ser virtual

Les que tinguin por de sortir amb alguna cosa més que discos, ja poden respirar tranquil·les. A l’entrada hi haurà instal·lat el CA–VID, el Túnel de Desactivació per COVID-19 que ens traurà les teranyines a totes les que hi passem. O sigui que posem-nos el millor barret i a remenar discos!


QUE VENEN ELS VAMPIRS!

L’EVOLUCIÓ DEL MITE

CAIXAFORUM – BARCELONA

del 30 d’octubre al 31 de gener de 2021

EXPOSICIONS

Per culpa del bitxo vingut de l’espai, aquests pobres sentimentals han hagut d’estar amagats dins les capses uns mesos més dels previstos. Per fi però, les destaparan i ens deixaran veure el muntatge a l’espai que l’antiga i un dia entranyable Caixa de Pensions i d’Estalvi, te a Montjuic

El personatge s’ha acabat convertint, tot i tenir com totes sabem més anys que Matusalem, en una de les icones pop més masegada i adaptada. Després de més d’un segle del mite creat per Bram Stoker, continua generant versions. Se l’ha interpretat de totes les formes i maneres possibles que les arts permeten. Així, l’exposició ens permetrà fer un tast de la dimensió que pot arribar a tenir tot l’assumpte vampíric. A partir del cinema com a eix vertebrador, es podrà veure una mostra relacionada amb la literatura, pintura i objectes vinculats al fenomen. No tenim prou creu amb el virus que n’haurem de carregar alguna més. Per la mateixa seguretat.

cartell d’una de les versions anys 70’s

Irma Vep, 1996 d'Olivier Assayas

dimarts, 29 de setembre del 2020

JEFF TWEEDY, NO S'AVORREIX

PLAT VARIAT

Un altre cosa no ho se, però el que és innegable és que treballa. Jeff Tweedy te com sabem, un nou disc d’ell a punt. Hem sabut també que ha enllestit un nou llibre i que a sobre te temps per col·laborar amb amics i fer-los coses

(foto Britta Pedersen)

Ha fet la música original per un vídeo del reconegut fotògraf nascut a Brooklyn Gregory Crewdson. L’exposició, batejada amb el nom de An Eclipse Of Moths, s’està duent a terme fins el 21 de novembre a la galeria de Los Angeles Gagosian Gallery. Crewsdon apunta: ‘Aquestes imatges son una meditació sobre el trencament, una recerca, un anhel de significat i transcendència’. A més de la banda sonora pel vídeo, Tweedy ha participat en el llibre que acompanya l’exposició.

 

També està per venir aviat, el que és quart disc en solitari, Love Is The King. ‘Al principi del tancament, vaig començar a escriure cançons country per tranquil·litzar-me’ explica. Aquestes maneres de tipus folk i campestre son amb les que em trobo més còmode per consolar-me. El títol deu venir de les sensacions d’aquells dies xungus: ‘Em sentia afortunat, feia balanç de la meva bona sort de tenir amor a la meva vida’. L’àlbum es podrà “tenir” digitalment a partir del 13 d’octubre. El llançament físic, estranyament no te data. De moment ha avançat dos temes, Guess Again i el que dona nom a l’àlbum.



També te a punt el segon llibre, How To Write One Song que sortirà si no vaig errada també aquest mes que tenim a sobre. Es centra en com afronta el procés creatiu a l’hora de posar-se a escriure una cançó i el que passa a nivell de sentiments en aquells moments de introspecció.

Com diu la tieta, ‘a veure si prenem exemple i ens posem a treballar!



dilluns, 28 de setembre del 2020

CODE, TORNEN A NAVEGAR

A LA VISTA

La vida és així de capritxosa. I per què no? El quartet anglès Code, el 1995 va editar The Architect – en el prestigiós segell independent de música electrònica i experimental Third Mind Records – un disc que es va col·locar a les cubetes dub-techno i Leftfield, còmodament

Els 25 anys que han passat des de la seva edició li han fet sortir algunes arrugues. Però el cas és que, igual que a algunes persones, l’afavoreixen. Tant és així, que a un parell de perspicaces discogràfiques no se’ls hi va escapar el detall i van posar-se en contacte amb la banda per una re-edició. La qüestió els va fer pensar en reactivar-se per possibles futurs aspectes pràctics. Començar a remenar àudios conservats en antics arxius digitals, gravacions posteriors al debut i que no van arribar a veure mai la llum, i acabar d’engrescar-se va venir sol. Si és que quan hi ha ganes, tot flueix.

El nom Ghost Ship se’ls hi va acudir fent un paral·lelisme amb el vaixell de càrrega Alta, a la deriva per l’Atlàntic i desaparegut més d’un any, que va aparèixer intacta a les costes de Irlanda. ‘L’analogia ‘a la deriva en el temps’ ens va atraure, i d’aquí el títol del disc’, expliquen. Al carrer a primers de novembre via Lo-Tek Audio Ltd.




diumenge, 27 de setembre del 2020

CROCK OF GOLD: A FEW ROUNDS WITH SHANE MACGOWAN

68SSIFF

DONOSTI – EUSKAL HERRIA

DOCUMENTAL

La pel·lícula ahir es va endur el Premi Especial del Jurat i ha rebut critiques extraordinàries. Quan et pregunten allò de: ‘...i a tu, quin personatge de la història t’agradaria conèixer?’ sens dubte que diria a Shane MacGowan

Amb els anys, i mai millor dit, ha agafat una pàtina de saviesa per a tota aquella persona que la vulgui copsar... i ho aconsegueixi. Saviesa, o digues-li hache, que el director Julien Temple i Johnny Depp, amic de MacGowan, han intentat plasmar en aquest documental. En la roda de premsa posterior a l’estrena, Depp va fer tot el que va poder per explicar que el motiu del film és el reconeixement al seu amic ‘d’una vegada per totes’. Va explicar que el va conèixer fa més de tres dècades i que es va quedar fascinat pel llenguatge i les seves poderoses cançons, definint-lo com ‘un dels poetes més grans de tots els temps’

Al llarg de dues hores, el documental repassa des de la seva infància a Tipperary i la seva primera presa de consciència nacional – ‘de no ser per la música, hauria ingressat a l’IRA; era la meva forma de contribuir a la revolució’, diu ell mateix en el documental – la joventut i l'anada a Londres, l’ingrés en una institució psiquiàtrica, el període d’immersió en la delinqüència, la visió dels Sex Pistols, la posterior creació dels Pogues i la sortida del grup el 1991 fastiguejat de tot. Amb un considerable deteriorament físic, ara te 62 anys, MacGowan enraona amb Gerry Adams, Bobby Gillespie i el mateix Depp. Els seus pares, la seva germana i la seva dona fan la seva contribució des d’un punt de vista més proper.

El divendres es va produir la premier mundial en la Secció Oficial a Competició. A part de en la direcció, Julien Temple està també a la producció juntament amb Johnny Depp, Stephen Duters i Stephen Malit, en associació amb la BBC Music i la Warner Music.

En una entrevista de principis d’any, Temple explicava: ‘No és el més fàcil fer una pel·lícula sobre Shane MacGowan. El més semblant que se m’acut és una d’aquelles pel·lícules de David Attenborough. Poses les càmeres trampa. Esperes i esperes, amb l’esperança de que algun dia el lleopard de les neus les activi. Però després, quan captures la força i personalitat tan especials de Shane, encara que només per un moment a la pantalla, t’adones que ha valgut la pena’.



FRAM HEALY (TRAVIS) i SUSANNA HOFFS, DUET EN LA DISTÀNCIA

A TOCAR

La banda escocesa de soft-pop Travis, està a punt de disposar de nou àlbum. Serà el novè d’aquella carrera encetada el 1990 i es dirà 10 Songs

El duet en el que participa Susanna Hoffs, correspon al tema The Only Thing. Una preciosa balada pop, digna dels millors duets de la història i enregistrat d’una manera que també passarà a la història. Fram Healy ho explica: ‘Vaig contractar a un petit equip i vaig convèncer al director del Theatre Royal de Glasgow per a que ens obris les portes. Una de les dificultats era posar-nos a tots en el mateix escenari sense ser-hi, intentant capturar l’espontaneïtat del duo mentre ens trobem en diferents llocs’. 


Un disc amb molt d’amor, perfecta per la càlida veu de Hoffs. Amb les piles posades, anuncien gira amb dates a Manchester, Leeds, al Roundhouse de Londres i és clar, a Glasgow. Disponible via BMG a partir d’aquest 9 d’octubre en diferents formats, incloent un de super-luxe en doble vinil (blau i vermell) incorporant 10 demos i un 10” amb Valentine.



dissabte, 26 de setembre del 2020

JOAN OF ARC ENS DIU ADEU

COMIAT i DARRER ÀLBUM

Joan Of Arc ens ha donat la trista noticia de la setmana. Després de 25 anys es separen, i a aquests me’ls crec.

La noticia va acompanyada del que serà el darrer disc de la banda de Chicago. Es dirà Tim Melina Theo Bobby (els actuals membres) i veurà la llum el 4 de desembre de nou via Joyful Noise Recordings. Ho acompanyen d’un vídeo corresponent al tema que obrirà el disc, Destiny Revision. Tim Kinsella ha donat els detalls: ‘És una cançó que es va escriure fa un parell d’anys, sobre improvisar quan la teva vida no va com ho havies imaginat’. Ara i tal com han anat les coses, encara ho te més clar: ‘Desafortunadament, aquest sentiment en aquests moments te una ressonància més expansiva i fosca, ja que als Estats Units ens enfrontem a una administració feixista que utilitza la pandèmia com una oportunitat per consolidar el poder, i totes ens esforcem per imaginar el nostre futur’. Es pensa que això només els hi passa allà.

El darrer àlbum va ser 1984 (Joyful Noise Recordings – 2018) quan encara vam tenir la sort de poder assistir a la seva presentació en una sala del Poble Nou. 




divendres, 25 de setembre del 2020

POLYPHONIC SPREE, ESCALFEN MOTORS (ESPEREM)

ALTRES EDICIONS

Encara que en format digital, mentre continuem esperant el nou disc, tornen l’èpica i la trempera dels Polyphonic Spree

És un EP de sis temes on han enregistrat sis covers. De fet, ja ens tenen bastant acostumades a les versions. Hi han entrat, i per aquest ordre, The Visitors d’AbbaLet’Em In de Wings, She’s A Rainbow dels Stones, Never My Love de The Association, The Porpoise Song dels Monkees i Spirit Of The Radio de Rush. Li han posat com una amable consideració per la seva part, l’original nom We Hope It Finds You Well. La colla pessigolla de Tim DeLaughter des de l’any passat que tenen una campanya per finançar el que serà el seu nou disc de nom A Salvage Enterprise. El darrer va ser aquell Psychphonic (Good Records Recordings) del 2014.

La banda de Texas aquest any estan de celebració. Fan 20 anys brincant pel escenaris de mig mon. Han muntat alguna festeta de petit format. Suposem que per anar estalviant pel disc i les gires que li seguiran. És la dificultat afegida de ser tanta gent. Que es posin en contacte amb la ’tele 3’, a veure si els hi munten una marató.


dijous, 24 de setembre del 2020

JONI MITCHELL ARCHIVES VOL. 1

EDICIONS ESPECIALS

Estem de sort. L’essencial Joni Mitchell ha decidit per fi ensenyar les vergonyes

Al decidir-se va declarar: ‘Ummm.. les primeres coses... no hauria de ser una snob al respecte. Durant molt de temps m’enfadava quan em penjaven l’etiqueta de cantant folk. Ho vaig escoltar i... va ser molt bonic. Em va fer perdonar els meus principis. Jo sí era una cantant folk’.

De moment s’ha anunciat l’edició per finals del proper mes, d’una primera entrega amb el nom de Joni Mitchell Archives Vol.1: The Early Years (1963 – 1967). Una capsa que recull composicions inèdites i versions fins ara no disponibles. Son cinc CD’s amb sis hores de material  i un llibre de 40 pàgines amb converses entre ella i el llavors periodista Cameron Crowne. Entre autèntiques peces de museu, trobarem una versió de Sugar Mountain del seu amic Neil Young o, amb el que es tanca l’edició, una impressionant actuació en un club nocturn a Canterbury House d’Ann Arbor a Michigan el 1967, que serà editat individualment també en vinil de 180 grs. en una edició de 10.000 unitats, via Rhino Records. En següents llançaments anirà venint material corresponent als seus 50 anys de carrera.

Com a promo s’ha llançat aquesta versió de House Of The Rising Sun enregistrada el 1963 a l’emissora de ràdio CFQC AM de la seva ciutat natal a Saskatoon quan tenia 19 anys. Ara en disposa 76.




dimecres, 23 de setembre del 2020

BODY DOUBLE ES POSEN EN MARXA AMB 'MILK FED'

NOU REGISTRE

Body Double és una interessant banda de Oakland, CA comandada per Candace Lazarou. Les seves cançons son d’aspecte inquietant i discurs intens

Recuperen maneres que s’apropen a Siouxsie o Lydia Lunch. S’apropen però no es toquen. Mantenen la distància de seguretat. Això és l’essencial per no difuminar-te. Tant en aspectes musicals com en el de les lletres, conserva l’esperit remogut de la segona dècada. Després del vídeo per The Floating Hand, editen el tercer promo del disc, Ready To Die amb el que mantenen el to provocatiu. Espectacular, sempre que siguis amiga dels cucs de terra. Milk Fed, l’àlbum debut d’aquesta prometedora banda, acaba de sortir. Via ZUM Records.





dimarts, 22 de setembre del 2020

TINY BIT OF GIANT’S BLOOD o EL QUE NO FALLA MAI

NOU REGISTRE

Ja se que anem tard. Però a mi m’agrada menjar a poc a poc. Ara la novetat dura el temps que triga un pobre cambrer a tirar el flit desinfectant al lloc d’on t’aixeques

Arriba el divertiment post ‘quarentine’. El grup de Chicago Tiny Bit Of Giant’s Blood, considerats uns dels abanderats del glam-punk van treure Gigantosaur via Jumbo Records en vinil de 160 grams (20 grams menys dels habituals 180). Un disc que passarà a la història de les bandes que re-inventen estils amb una professionalitat que espanta. Fa uns dies que han penjat el vídeo de Girl Over Here. Un genial clip en el que els membres de la banda es van gravar a ells mateixos amb els iPhones amb tot de Barbies que Tony Rogers es va encarregar de muntar després posant-hi les cares d’ells quatre. Hi surten, les Barbies, fumant un porro a la banyera, donant a llum a un nen que canta o un altra fent coses estranyes amb un pollastre. Anem bé.




dilluns, 21 de setembre del 2020

BOB MOULD, SERENA ENERGIA

A LA VISTA

Divendres que ve, estarà al carrer via Merge Records, Blue Hearts, el catorzè disc en solitari de Bob Mould

Després d’American Crisis i Forecast Of Rain, arriba el tercer avançament, Siberian Butterfly. El disc porta el segell inconfusible del músic de Nova York, pura energia. El tema que presenta explica que és una mica autobiogràfic: ‘Quant era un adolescent gai, vaig passar alguns anys odiant-me, sense sentir-me mai del tot bé amb mi mateix... Desitjo un mon on totes les persones puguin viure sent el que vulguin ser. La vida cada dia sembla més curta; potser aquesta senzilla cançó pugui ser útil per a les persones que s’esforcen per trobar el seu veritable jo’. Una gran feina i un gran triomf.




diumenge, 20 de setembre del 2020

ARRECADES SOSTENIDORES i SOSTENIBLES

D’ESQUITLLADA

La culpa la tenen el YouTube i l’Spotify. A vegades he pensat en posar-m’hi uns cel·los en els auriculars

També quan s’enreda el finet cable he estat a punt de rebregar-los i llençar-los. Però la seva mida els fa tan pràctics i son tan baratos que al final te’ls tornes a entaforar a l’orella. Doncs s’ha acabat! Cansada de que se li caiguessin, la dissenyadora Suhani Parekh, directora creativa de la casa de joies amb seu a Londres MISHO, ha creat els Pebble Pods, uns petits arets fets de plata esterlina amb un bany d’or, que actuen com petits suports dels Apple AirPods. Però imagino que s’adaptaran a qualsevol model del minúscul aparetet. Hi ha tres versions amb diferents mides. Només amb la patent, s’hauria de forrar.



dissabte, 19 de setembre del 2020

YO LA TENGO EDITEN UN CURIOS i VALUOS EP

ALTRES EDICIONS

El LACMA (Los Angeles County Museum Of Art) va  dedicar una exposició al reconegut artista japonès Yoshimoto Nara, que va finalitzar aquest mes passat, prorroga inclosa

És sabut que la música forma part de les seves inspiracions, el folk, el rock i el punk en parts iguals i sempre que pot, li agrada plasmar-ho. Amb tot això, des del 2003 que manté una amistat amb la família Yo La Tengo, fet que ha provocat alguna col·laboració entre ells, com la d’exercir de DJ’s per a una inauguració a la Asia Society. D’aquesta manera és com es va arribar a gestar aquesta brillant idea, consistent en la inclusió en el catàleg de l’exposició de l’artista japonès, d’un vinil amb algunes de les cançons favorites de Nara en una cara i les mateixes, versionades per la banda d’Oboken, més un tema inèdit, a l'altra.

Ara, fonts oficials de la banda, han anunciat l’edició d’aquests mateixos sis temes en un EP que sortirà el mes que ve via Matador Records, amb el nom de Sleepless Night. Hi trobarem a més de Bleeding, el nou tema, les versions de Blues Stay Away de The Delmore Brothers, Roll On Babe de Ronnie Lane, It Takes A Lot To Laugh de Bob Dylan, Smile a Little Smile For Me de Flying Machine i aquest Wasn’t Born To Follow dels Byrds. Afegir que la retrospectiva de Yoshimoto Nara, es podrà veure al Guggenheim de Bilbao la primavera de l’any que ve.

(fot. Brian T. Silak)



divendres, 18 de setembre del 2020

DANIEL BLUMBERG EDITA NOU DISC (...i NOU GOIG)

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Va deixar Yuck el 2013 i es va instal·lar a l’escena underground de Londres amb el quarter general al Café OTO. Va treballar amb Hebronix, Oupa, Guo, i d’altres formacions sempre des d’un cert anonimat. Després, una ruptura i l’edició de Minus. Som al 2018. Aquesta és la continuació

La bellesa, entesa com un concepte abstracte, normalment, descol·loca. Per la mateixa irracionalitat paradoxal que comporta. El segon disc de Daniel Blumberg és un bon exemple. Arranjaments que son pura floritura, virtuosisme desbocat entre els musics. Son els mateixos amb els que va treure Minus: Ute Kanngiesser (violoncel), Billy Steiger (violí), Tom Wheatly (contrabaix) i Jim White (bateria també de Dirty Three) amb el suport de Elvin Brandhi (veus). A la producció Pete Walsh (Scott Walker). Va sortir fa mes i mig via Mute Records. Un disc que no et deixa indiferent. Preciós.




dijous, 17 de setembre del 2020

SISTERS! – BARBARA HAMMER

[LA VIRREINA] CENTRE DE LA IMATGE – BARCELONA

EXPOSICIÓ

Va tenir sort de no viure aquests dies de grisor. El març de l’any passat moria a Manhattan. Barbara Hammer va ser una de les veus més fortes en la lluita contra l’estupidesa humana

Cineasta experimental i esvalotadora de cap a peus, va ser pionera en viure el lesbianisme de forma política i socialment activa, així com el significat de la mort i els episodis dels col·lectius que més marginem. Va realitzar més de 80 pel·lícules, a més de collages, dibuixos, fotografies i instal·lacions al llarg de tota la seva vida, especialment a partir dels anys setanta. 

Corky Wick and I - California, 1979
(cortesia dels hereus de Barbara Hammer i la galeria Company de NY)

Aquesta retrospectiva ofereix la possibilitat d’endinsar-nos en l’extraordinària, revolucionària i notable capacitat de transgredir, amb la que va ser capaç de tirar per terra prejudicis i tabús. Prorrogada, hi ha temps fins el 18 d’octubre.


amb les màximes garanties de seguretat i netedat

ALERTA QUÈ?

DINÀMIQUES DE MASSES

-       On son els sindicats? ...

-       Sindi què?       

Per què no fem alguna cosa més a part de queixar-nos i parar la mà demanant caritat? I posades a somniar, alguna cosa efectiva. Ara no serà per manca de temps per a rumiar.


dimecres, 16 de setembre del 2020

THIBAULT, HO REPRÉN ALLÀ ON HO VA DEIXAR

NOU REGISTRE

Nicole Thibault descriu el disc com una oda a la sortida d’un trauma, per ‘tornar a fer les coses que acostumava a fer

Cap a finals de la passada dècada, després de les tribulacions amb Minimum Chips, deixant un rastre que encara perdura amb seguidores com Kathleen Hanna, Tim Gane-Stereolab o la gent de Fugazi, es va agafar una excedència per tenir criatures. Desconeixem el nombre final d’elles. Un cop esgotada la inevitable etapa del ‘ai que se’m passarà l’arròs’, recuperat l’alè i havent sortit sencera d’un divorci dificultós, Nicole Thibault retorna amb força del parc infantil i del jutjat. Ho fa amb un nou quartet que porta senzillament el seu nom, Thibault. El disc, via Chapter Music.

Amb ella son Julian Patterson, antic company a Min-Chips i Letraset, James Cecil i Zak Olsen, així com les contribucions de Rebecca Liston (Parsnip) i Lachlan Denton (The Ocean Party, Pop Filter). Va ser enregistrat en sessions esglaonades al llarg d’un any a l’estudi Super Melody World, situat a prop de Mount Macedon. El lloc és una escola declarada Patrimoni de la Humanitat que va ser construïda el 1878. Està just davant de la muntanya de Hanging Rock (retratada a la portada). Serà la del famós picnic del 1900?

Després dels singles Centrelink i Drama, han vingut aquests See The World i Wanting To Be Alone. En general, el disc és reflexiu. No ens enganyem.




dimarts, 15 de setembre del 2020

EL MONOPOLY, AMPLIA LA BASE DE CLIENTS

MERCADILLO

Potser provocat per uns possibles remordiments de consciencia, la marca Monopoly, en comptes de fer-nos especular amb carrers i hotels, dissimula i va traient noves versions que s’afegeixen a les més de 1700 ja existents

Una de les branques esta sent la de les dedicades a grups de música. Però no qualsevol grup. Ja disposa de la de Queen i els Rolling Stones i ara surt a la venda la de David Bowie. Amb ell farem una ronda per la seva carrera i comprarem estadis per poder muntar concerts rollo DocMusic. La ven en exclusiva la multinacional britànica de l’entreteniment Booghe utilitzant la xarxa Amazon. Tant si t’agrada com si no. El joc, segons diu la Vikipèdia, el va inventar la nord-americana Elizabeth Magie l’any 1903 amb l’original nom de The Landlord Game. Si ho veiés la noia...


dilluns, 14 de setembre del 2020

THE SPYRALS, NOVA ETAPA AMB SAME OLD LINE

NOU REGISTRE

La banda de Califòrnia The Spyrals, el mes que ve trauran el que serà el seu quart disc, Same Old Line. Un disc que representa un abans i un després, començant pel canvi de companys de Jeff Lewis i pel fixatge amb la discogràfica anglesa Fuzz Club

Els va formar a San Francisco a la primeria d’aquesta dècada des d’on van treure tres àlbums. Ara, instal·lat a Los Angeles i amb dos companys nous, Michael McDougal (guitarra) i Dash Borinstein (bateria), Lewis enceta una nova etapa que comença amb aquest disc enregistrat en uns quants dies i les seves nits, a casa de Borinstein, en un magnetòfon Tascam

El mateix Lewis – pal de paller del grup – posa sobre la taula tota la veritat: ‘En el moment de la gravació, no estàvem segurs de si seria un àlbum dels Spyrals o amb un altre nom diferent. En algun moment, durant el procés de mescla, vaig decidir continuar movent-me amb el mateix nom, així que verdaderament aquest disc és un punt de inflexió en la història de la banda’. La conseqüència comportarà una línia menys psicodèlica i més pròxima als sons de Nashville i el delta del Mississippi. ‘També algo de Neil Young i Crazy Horse, l’escoltàvem durant el procés del disc. De fet, els tres vam anar per carretera fins a Bakersfield per veure’l en un concert mentre hi treballavem’. Al carrer a finals d'octubre.

The Curse, l’anterior disc, en el seu moment ens va passar de llarg. Per sort, la velocitat no és la nostra passió i ha acabat atrapant-nos pel camí. Es compon de nou cançons enregistrades just després del seu primer disc homònim del 2012 i de Out Of Sight del 2013. El van editar – com un comiat? – l’any passat en el seu propi segell Inside The Moon Records. A continuació, l’abans i el després per a què totes puguem dir-hi la nostra. 



diumenge, 13 de setembre del 2020

ANEM A MORIR (...I A SOBRE COMENÇEN ELS COLES)

RECUPERANT CLÀSSICS

Aquests dies em ve molt al cap la cançó Fin Del Mundo de la banda de Vallirana, Desechables

Aquests dies que hem de posar-nos a proba suportant com mai havíem hagut de suportar el cicle de la involució, no és que desitgi la fi del mon, ni que m’agradi la idea. Per sort, l’únic que desapareix és una manera de funcionar. Que d’això, sí, me n’alegraria. 

La cançó va sortir originalment a la cara B de la cassette editada el 1982 coneguda com Maqueta, posteriorment editada al disc Golpe Tras Golpe del 1984 i a partir d’aquí, reeditada en diferents edicions en vinil. 


FIN DEL MUNDO - Marcelo Solá, 'Enano'

Mira que caras

llega el fin del mundo

los pobrecitos no dicen nada

os vais a morir

porque es el fin

es el fin

es el fin

Mira que caras llega el fin del mundo

todo se acaba, llega el fin del mundo

llorar, no sois nada

llorar, que la vais a palmar

que esto va a reventar

que es el final

(fot. Francesc Fàbregas)