dimecres, 30 de maig del 2018

JOHNNY MARR ESCALFA MOTORS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


El músic britànic traurà Call The Comet, el seu tercer disc en solitari, a mitjans d’aquest juny, un disc que avança que conté idees per muntar-te el teu propi món i passar d’aquest. Serà el tercer en solitari i ha organitzat una gira de presentació que encetarà el setembre pels USA per continuar per Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda.





dimarts, 29 de maig del 2018

LUCRECIA DALT S’HI APROPA MOLT

NOVETAT DISCOGRÀFICA


Diu que ha llegit en algun lloc que la consciència és com el resultat que dona la matèria quan s’ha plegat múltiples vegades fins que l’interior es converteix en exterior. Parla d’un anticlinal, que és un plec de l’escorça terrestre en forma de llom, els flanc del qual s’inclinen en sentits oposats. Que de la compressió, els estrats més antics van cap al mig i es poden quedar al descobert. 



És una geotècnic colombiana que viu a Berlín i escoltar com ho relliga tot musicalment parlant, impressiona. A primers de mes va editar el seu sisè àlbum i porta el títol d’Anticlines, editat per Rvng Intl.  




diumenge, 27 de maig del 2018

ROBERT INDIANA


1928 – 2018
TRASPÀS

Aquests dies ens ha deixat un altre dels representants més icònics del pop-art, en Robert Indiana, autor de l’arxipopular LOVE tamanyXXL.

l’escultura a Manhattan

La conegudíssima obra va ser creada el 1964, l’any següent i per encàrrec del Museu d’Art Modern de Nova York es va convertir en una targeta de Nadal i el 1970 en escultura representada en diferents espais al llarg dels anys. El mateix Indiana es va atrevir a dir del seu disseny que era ‘l’obra d’art més plagiada del segle.’ Va traspassar als 89 anys, el dissabte 19.

Robert Indiana al Whitney Museum


dijous, 24 de maig del 2018

CANÍBALS CRÒNICS

ICONES

MORRICONE, CLÉMENTI, EKLAND... MAIG ’68

Aquests dies, les commemoracions del maig francès no paren. El cas és celebrar, trobar-se i deixar que el mòbil es refredi una estona.

Entre aquests actes, a la Filmoteca hi fan el seu cicle vestit a partir del treball de Pierre Clémenti. I és en aquest context que s’han pogut veure pel·lícules com I Cannibali rodada el 1970 i dirigida per Liliana Cavani. 

La cineasta es va Inspirar en la tragèdia grega Antígona i inevitablement em va recordar molt la situació actual. 

Més o menys: els carrers de Milà estan plens de cadàvers de ciutadans rebels que el govern manté allà d’exemple per recordar a la gent com pot acabar si es porta malament. Antígona (Britt Ekland), a qui li han matat el germà, es rebel·la i amb l’ajuda de Tirèsias (Pierre Clémenti) es dediquen a dur-los la contraria. La banda sonora és d’Ennio Morricone











dilluns, 21 de maig del 2018

GLENN BRANCA

1948 – 2018
TRASPÀS


(fot. Kristy Sparow)

Músic cercador, compositor experimental, avantguardista, però sobretot, inquiet com una mala cosa. El primer registre seriós va venir el 1978 amb Theoretical Girls, desprès amb The Static, desprès ja solet, va venir aquell The Ascension (1981) disc reeditat una i una altre vegada per a ‘gaudimenta’ de totes les inquietes en general, per a, ràpidament, tirar milles i posar-se a generar una obra cabdal i influent en mida plus-ultra en un grapat d’àlbums, estudis i actuacions. I ara sí, ara a l’eternitat.





dimecres, 16 de maig del 2018

ON ÉS EL COMPROMÍS?

RUMIAMENTES I BARRINADES

Els anys seixanta i setanta, ser jove era sinònim d’activisme, anaven de la mà de la classe treballadora i la intel·lectualitat. Els representants d’aquelles inquietuds i que actuaven gairebé sempre com a portaveus, eren en la majoria de casos els musics i artistes que hi havia aleshores.


El feixisme continua avançant descaradament en tots els fronts, com sempre. No cal buscar massa, avui mateix i aquí, amb violència política i assalts contra la llibertat d’expressió, a Euskal Herria amb muntatges policials, al Pròxim Orient amb les continues massacres de l’estat d’Israel sobre Palestina.

Tret de casos aïllats, els musics i artistes, i ho eixamplo una mica a crítics i savis en general, un temps portaveus dels moviments de resistència, sembla que els hi doni igual. 

O algun dels festivals que tenim a tort i a dret: se n’ha fet, se’n fa o se’n farà ressò? Això sí, tots ben guapos i moderns. 

Por de no rebre la subvenció? Orxata a les venes.


diumenge, 13 de maig del 2018

THE BETHS, AIXÍ DE SIMPLE

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

El que entenem per música indie com etiqueta, hauria d’estar ja passat com a mínim 10 pobles. A aquestes alçades en que es continua parlant d’Eurovisión com un interessant tema del dia, o transcorregut un considerable temps de la història del pop en que sembla que tots anem ja de tornada, no fem més l’indi i deixem de dir-li indie.


Elizabeth Stokes que viu a Auckland, al capdavant de The Beths fa allò que millor sap fer. I no és indie. El seu àlbum de debut, Future Me Hates Me, sortirà aquest agost de la mà de Carpark Records. Aquest mes i el que ve, de gira per Europa. Llarga vida al pop.




dimarts, 8 de maig del 2018

EL GODARD MÉS INÈDIT


ALTRES EDICIONS

Aquest 18 de maig sortirà un enregistrament fora del comú. Capricis sonors captats des del davant i el darrere de la camara d’un dels mestres cineastes del segle passat. El sempre inquiet i actiu grup audiovisual amb seu a Berlin, Soundwalk Collective, ha pogut ficar-hi mà als arxius personals del director, del que n’ha sortit el seu darrer treball, What We Leave Behind



Des del col·lectiu, Stephan Crasneanscki explicava: ‘Hi havia caixes plenes de sons, paraules, caos i silencis. És una composició musical feta de petits trossos de vida... i cada so te el seu propi valor.’ El llançament va acompanyat de fotografies inèdites del mateix arxiu i d’una sèrie de curtmetratges.





dilluns, 7 de maig del 2018

PRIMERA PERSONA – 2018

11 – 12 de maig
CCCB - BARCELONA
DINÀMIQUES DE MASSES


Com cada any, en el Primera Persona pot ser que hi passi alguna cosa. En aquesta edició, dissabte comptarem amb la presencia de Gee Vaucher, multidisciplinar artista que va ser una de les fundadores de la Dial House a finals dels seixanta i més tard va pertànyer al col·lectiu punk Crass. Per dir unes quantes coses que hauríem de saber, compartirà escenari amb l’escriptora barcelonina Brigitte Vasallo, d’idees també fora del políticament correcte. 




Hi haurà d'altres moments més o menys estel·lars, com la conferència de Ma Anand Sheela, la que va ser portaveu de l’influent Osho, o tertúlies post-edició de llibre com la de Simon Reynolds – Glam Rock: deT.Rex a Lady Gaga. I poca cosa més. 

Sheela


dissabte, 5 de maig del 2018

L’AVANÇADA DE NOVA YORK ( 1 )

TENDÈNCIES

Per a la música, Nova York continua sent la millor ciutat del món. Ho afirma Lizzie Manno - l’adoro. Així és com, de tant en tant, alguna s’hi posa i destaca un grapat de noves formacions. Assegura que tot i l’actual moment descoratjador (sobretot financer), les bandes emergents de Nova York son diverses i eclèctiques, mantenint la dignitat sense invertir-hi masses quartos.

Es el cas de Uni, una curiosa formació que no dissimula la seva influència. Tenen dos singles, editats a Chimera Music, el segell de Sean Lennon, juntament amb una sèrie de vídeos. Anem bé.





divendres, 4 de maig del 2018

RE - VIVINT

1968 – 2018
INDEFINIT

“Cours camarade, le vieux monde est derrière toi”

Crisi social i política, però, sobre tot, gran explosió d’ira, de còlera continguda i reprimida, de rebel·lió contra el ‘vieux monde’ que fastigueja, que avorreix, que condemna a l’estupidesa de per vida... en el maig del 68 es van alliberar els més profunds sentiments i els anhels més inajornables de milers i milers de joves: VIURE sense condicions, sense repressió, sense reglaments, sense obscurantisme, sense consumisme, VIURE, gaudir la vida i, a través d’ella, subvertir l’ordre social que li impedeix, que la condiciona, que la converteix en una carrera sense objectiu.

La societat burgesa va aixafar i pocs han sabut o pogut reaccionar posteriorment. Els hereus de maig van canviar de terreny i, d’una forma o altra, van ser integrats al sistema. Malgrat això, maig va existir, encara que no ho sembli, i pot tornar a renéixer, avui, demà, en qualsevol moment, perquè les causes que el van fer possible segueixen continuen allà, aguditzades i més profundes.

José Ma. Vidal Villa
(fragments) Mayo’68 – Paris fue una fiesta (1978)

Aquella frase escrita al Théâtre de l’Odéon de París, avui sarcàsticament convertit en oficina de Turisme, la podríem concloure amb un ‘corre company, el nou món va darrera teu’. I és que, no ens enganyem, els dolents han guanyat. Això sí, els hi podem continuar traient la llengua.




dijous, 3 de maig del 2018

EL MILLOR LLOC PER VIURE

THE LOVELY EGGS – WIGGY GIGGY 
(7”- EGG RECORDS)

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Diu Holly Ross que el tema està inspirat en un llibre que solíem llegir-li al nostre fill, sobre un home que explorava altres planetes, però que sempre hi trobava alguna cosa que no li encaixava, i quan va aterrar de nou a la Terra es va adonar que, després de tot, aquest era el millor lloc per viure.’ El millor lloc per viure és aquell on no hi ha cap destarifat que amb la seva actitud faci que ho deixi de ser. Ni tu mateixa si pot ser.

És el nou single de la banda, extret del disc This Is Eggland que van editar el passat febrer.






dimarts, 1 de maig del 2018

EL RETORN DE LA VACA HIPPIE

DOCTOR MUSIC FESTIVAL 2019 - ESCALARRE 

LA VACA SAGRADA, ECOLÒGICA, SOSTENIBLE, BIODEGRABLE... I SUPER-AUTOMÀTICA

PER APRETAR A CÒRRER

Als catalans som capaços de vendre’ns a la tieta coixa per un parell de tractors i a sobre fer-li creure que és pel seu bé i benefici.

Fa uns dies des de la catalana Doctor Music, en el seu afany per fer-se un lloc en l’actual panorama festivalero – tenint en compte les voltes que hi ha per arribar a Sort, els hi cal esforçar-se una mica més que altres – ja van fent una mica de promo. Per això han llançat un primer vídeo on es fa especial incidència en la ‘trilogia màgica’ xiruquera-pijo-iòguica, amb el missatge: Crees en la reencarnación? Bajo las estrelles de un cielo mágico se producirá la reencarnación.



A la web o en fulls promocionals, hi figuren les típiques paraules que ajuden a vendre el producte com: corrents energètiques revelades en la geometria sagrada de la vall (es refereixen a estudis tèrmics i de corrents d'aigua?), sostenabilidad mediambiental i – ojo! – social, de la sobirania alimentaria, agricultura i ramaderia ecològiques. I tot això – i aquí ve el millor – per a trobar-te amb la millor versió de tu mateixa.  

Espero que, com a mínim, deixin ben sucats als seus compatriotes de les Valls d’Àneu, que dit de passada, segur no hi posen cap pega. Al final, és pel seu bé i benefici.