JIMMY WEBB, MARXA

LA BOTIGA DE VERITAT DEL ROCK’N’ROLL, PERD LA SEVA ÀNIMA

TRASPÀS

Encara que sembli mentida, la gent seguim morint com abans. D’accident de cotxe o de càncer, com és el cas

Jimmy Webb en la seva excentricitat i generositat, darrera del taulell i fent de guru-estilista, va ser un dels personatges peculiars dels darrers anys a Nova York. Amb el seu sentit de l’humor i energia, va saber fer-se un espai en la societat musical de la ciutat. Des de Marky Ramone, Iggy Pop, Deborah Harry i Chris Stein, Henry Rollins, David Johansen, Patti Smith, tots havien de passar per on feia de gerent, Trash and Vaudeville a l’East Village, fins que el 2017 va obrir la seva pròpia botiga I Need More – per la cançó d’Iggy Pop – al Lower East Side.

Als 16 anys va arribar a Nova York, era el 1975. Va treballar de barman, de perruquer i es va enganxar a coses que no hauria durant 20 anys, vivia a Tompkins Square Park sota les estrelles i tirava enrere, tornant a casa, a Wynantskill un poble al nord de la ciutat. En va sortir pels pels i va tornar a la ciutat que estimava amb una energia renovada, on va crear l’escena que el va fer feliç a ell i a tota la gent que passava per la botiga. Li va costar però al final ho va aconseguir. Va traspassar dimarts als 61 anys.

CARRER PER A WALTER BECKER (STEELY DAN)

NOTÍCIES

Del 1972 al 1977 van treure sis discos, a LP per any, d’una brillant i original sonoritat única, després la cosa ja va afluixar. Donald Fagen i Walter Becker van ser una d’aquelles parelles que personalment van tenir els lògics estira i arronsa. De fet, mort Becker (va traspassar amb 67 anys el setembre de l’any passat) Donald Fagen en manté un amb els familiars del seu soci pels drets del llegat Steely Dan. És la vida. 

la banda a primers dels setanta

A pesar de tot plegat i com no podia ser d’altre manera, Nova York, la seva ciutat, l’homenatjarà amb un carrer a Queens, a la cantonada del 112th Street i la 72a Drive. L’acte oficial serà el 28 d’octubre. Encara falta, però és que els de les plaques estan desbordats de feina.

L’AVANÇADA DE NOVA YORK ( 1 )

TENDÈNCIES

Per a la música, Nova York continua sent la millor ciutat del món. Ho afirma Lizzie Manno - l’adoro. Així és com, de tant en tant, alguna s’hi posa i destaca un grapat de noves formacions. Assegura que tot i l’actual moment descoratjador (sobretot financer), les bandes emergents de Nova York son diverses i eclèctiques, mantenint la dignitat sense invertir-hi masses quartos.

Es el cas de Uni, una curiosa formació que no dissimula la seva influència. Tenen dos singles, editats a Chimera Music, el segell de Sean Lennon, juntament amb una sèrie de vídeos. Anem bé.

PRETTY IN PUNK

FOTOGRAFIA

Les fotografies de Julia Gorton son el testimoni de la Nova York dels setanta, quan viure en ella significava compartir la vida amb un món de benaventurades misèries. Una guia d’aquells dies per als visitants de la ciutat la Survival Guide to Visitors of New York, et rebia amb un ”Welcome to fear city” i la música aixoplugada per una sèrie de moviments artístics, ensenyava les seves dents brutes. Es vivia en una agradable sensació de certa anarquia, ella mateixa comenta: ‘Nosaltres feiem el nostre camí, sense cap norma’.

Des de fa uns dies i fins a principis d’abril, exposa les seves fotografies, collages i grafismes producte d’aquells dies al Untitled de Kingsland Road de Londres.

Gorton reflexiona: ‘Encara que era pobre i la ciutat en aquell moment era una bogeria, jo la trobava intrigant, sexy i glamurosa’. Fins que va arribar la ‘febre d’or’, és clar.

LOU REED MÉS A PROP DE NOVA YORK QUE MAI

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

El dijous passat, Lou Reed hauria fet els 75 anys i la seva dona, Laurie Anderson, li  va semblar que era el millor dia per fer saber que la Public Library for the Performing Arts de Nova York havia adquirit l’arxiu sencer del músic. Don Fleming que un dia va ser music (Velvet Monkeys, Gumball), productor (Sonic Youth, Hole) i arxivista (Ken Kesey, Hunter S. Thompson), avui n’és el director de la institució i encara ara està donant salts d’alegria sota els efectes de l’experiència de recollir tan inestimable llegat.

El material va des de la seva primera banda a l’escola fins els seus darrers treballs passant per, evidentment, l’etapa Velvet Underground. Més o menys, el paquet inclou unes 3.600 gravacions d’audio, 1.300 en vídeo, 600 hores en demos – de totes les èpoques i que teòricament no ha escoltat ningú – manuscrits, fotografies i objectes diversos entre correspondència i notes d’un dels ciutadans més emblemàtics i llegendaris de Nova York. 

El cercle es tanca.

VIVIENNE EASTWOOD

PRESENT MUSICAL

La jove banda de Nova York llencen nous temes barreja de indie pop + dream pop + shoegaze. En uns dies mancats d’idees, sempre serà ben rebut un cocktail com aquest per matar la set.

Qui no es conforma és perquè no vol.

AVUI ESTRENA OFICIAL DE VINYL

RELACIONATS

 

 

En una Nova York real, plena de macarres, putes, borratxos, ionquis i altres bitxos, barrejats tots ells amb la voràgine creativa que es desplaçava pedal a fondo, es desenvolupa aquesta tan anunciada nova sèrie de la cadena HBO, comandada per Martin Scorsese i Mick Jagger. 

 

La protagonitzen Bobby Cannavale, Olivia Wilde, Ray Romano i Juno Temple i en aquesta primera temporada, que constarà de deu capítols, explicaran la història de Richie Finestra, dirigent del modest segell American Century, que en lloc de vendre’l a una multinacional, prefereix jugar-se-la a la recerca d’un nou talent musical.

 

El primer capítol, de dues hores de durada, el va dirigir el mateix Scorsese.

 

El tema promet.