PUNK i POST-PUNK DEL 1976 AL 1986

LLIBRE GRÀFIC

Andrew Krivine, ha seleccionat el milloret de la seva privilegiada col·lecció de material gràfic i objectes de la històrica etapa punk i post-punk del Regne Unit i dels EEUU i ho ha condensat en les 352 pàgines de Too Fast to Live Too Young to Die: Punk & Post Punk Graphics 1976-1986

The Damned: UK tour poster amb The Dead Boys 

Elizabethan Rooms, Manchester (1977)

El 1976, el cosí de Krivine, va fundar les botigues Acme Attractions i BOY a Londres, i per aquelles coses de l’atzar, vivien sota el mateix sostre. Durant la jornada un despatxava punk i l’altre el va començar a col·leccionar. Entre exposició i exposició que va fent allà on el criden, per aquest llibre ha escanejat més de 600 objectes d’alguns dels originals corresponents a posters, cartells, fulls de publicitat, anuncis i portades d’aquells anys. El disseny del volum és dels populars Malcolm Garret i Peter Saville, dissenyadors de portades per New Order o els Buzzcocks entre moltíssimes altres. Hi ha dues versions, la normal i la cara. L’autor, actualment viu a Nova York. Continua col·leccionant.

THE UNDERGROUND YOUTH, PREMI!

THE UNDERGROUND YOUTH + SECOND STILL

SALA UPLOAD – BARCELONA

08 – 06 – 2019

DIRECTE

Dissabte nit vam tenir ocasió de veure i escoltar el fenomen Underground Youth. En aquesta nova visita a la ciutat, la tropa estava entregada abans de començar i amb infinites ganes de passar-s’ho bé, de manera que la seva fórmula mescla de psicodèlia i post-punk, més una saludable i enèrgica posada en escena, mantenen el fet. Van obrir la vesprada els californians Second Still que van esbossar també amb molta sintonia amb la gent que es va enfilar fins la Upload, els seus contundents compassos de forta influència coldwave. I ja està. 

The Underground Youth

Second Still

A CERTAIN RATIO FA ANYS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Son la banda de Manchester més difícil de definir i malgrat això pot presumir de ser també una de les que més ha influenciat a d’altres, LCD Soundsystem o els Happy Mondays son algunes d’elles. Va començar a destacar de la mà de Factory, el segell insígnia de la ciutat, amb una proposta innovadora dins l’escena post-punk.

Han situat com any zero el 1979, quan van editar el primer single, i volen commemorar els 40 anys amb una caixa – edició de 1000 unitats – publicada per Mute i que sortirà el proper 3 de maig. Es composarà de 7 vinils – 6 de color coincidint amb els colors de la caixa més 1 de blanc – llibret de 24 pàgines i un 12” autografiat per la banda. També hi haurà l’edició corresponent en CD i digitalment ho aniran fent coincidir en diferents dates.

Remasteritzat per Martin Moscrop inclourà 20 temes inèdits. Entre ells aquest Houses In Motion, una versió del tema dels Talking Heads que va ser pensada per fer una col·laboració amb Grace Jones i que tot i que la cantant va anar a una sessió amb el grup a l’Strawberry Studios de Stockport, mai es van arribar a completar. Aquí la toma amb Jez Kerr abans de convertir-se en el cantant de la banda, reeditada a partir de les cintes originals gravades el 1980. 

GIRLS NAMES

GIRLS NAMES + MARIA SOMERVILLE

SALA UPLOAD – BARCELONA

14 – 11 – 2018

HI VAM SER

Malgrat les inclemències, pròpies de la banda i d’altres que no, ahir a la nit, el quartet de Belfast va desplegar tots els seus recursos plantejant l’hora i escaig de concert amb una mostra del seu ja madur repertori. L’excusa per a tan agradable visita, el llançament del seu nou treball, Stains On Silence (Tough Love Records) el que representa una reafirmació en l’oceà post-punk irlandès.

Pujar a aquelles hores de la nit fins a la sala de Ferrer i Guàrdia, no deixa de ser com una penitencia. Encara que a vegades, té recompensa. Com aquesta.

Cathal Cully i Philip Quinn al darrera

Claire Miskimmin

TOPOGRAPHIES, UN ESTIMUL PER SETMANA SANTA

FUTUR IMMEDIAT

Damunt d’un gronxament de guitarres transportat per cinc joves natzarens, compleixen amb pulcritud allò que demana la Setmana Santa: recolliment. Topographies son: Gray Tolhurst (Coo Coo Birds) veu/guitarra, Jeremie Ruest (Cerf Volant, Your Friend, Lavender Blush) guitarra/veu, Lauren Grubb (To The Wedding, Minipop) Bateria/veu i Justin Oronos (Solip) al baix i beuen més dels seus col·legues britànics que de la seva Califòrnia natal. A vegades passa.

(fot. Olivia Lee)

Aquest és un 7” editat a finals d’any que serveix de tast. Es fan els distrets però lo seu és l’excés sense recepta de cap savi. A l’espera del debut. Atentament.

PRETTY IN PUNK

FOTOGRAFIA

Les fotografies de Julia Gorton son el testimoni de la Nova York dels setanta, quan viure en ella significava compartir la vida amb un món de benaventurades misèries. Una guia d’aquells dies per als visitants de la ciutat la Survival Guide to Visitors of New York, et rebia amb un ”Welcome to fear city” i la música aixoplugada per una sèrie de moviments artístics, ensenyava les seves dents brutes. Es vivia en una agradable sensació de certa anarquia, ella mateixa comenta: ‘Nosaltres feiem el nostre camí, sense cap norma’.

Des de fa uns dies i fins a principis d’abril, exposa les seves fotografies, collages i grafismes producte d’aquells dies al Untitled de Kingsland Road de Londres.

Gorton reflexiona: ‘Encara que era pobre i la ciutat en aquell moment era una bogeria, jo la trobava intrigant, sexy i glamurosa’. Fins que va arribar la ‘febre d’or’, és clar.

LA CONTRA OLA

VARIS - SYNTH WAVE AND POST PUNK FROM SPAIN 1980-86

2 x VINIL LP

RECOPILACIÓ

A l’estat espanyol, la primera meitat dels vuitanta va tenir, musicalment parlant, un punt d’interessant. Les influències europees, finalment arribaven altes i clares i era el moment de assemblar-s’hi tot el màxim que es pogués.

A partir d’una iniciativa del crític i programador francès Loïc Diaz Ronda i publicat pels suculents Les Disques Bongo Joe de Suïssa, s’ha editat una antologia dedicada a l’escena synth-wave i post-punk de l’època. Son dinou temes representatius i que volen ser un recull de tot aquell moviment que hi va haver a Espanya – tret de La Fura dels Baus i Lavabos Iturriaga (aquests de Getxo) – amb cançons farcides de sons tecno-pop, art-rock, Industrial o el que ara en diríem low-fi i que eren distribuïdes en cassettes.

Al carrer des de l’1 de febrer i amb una magnífica presentació amb fotos i texts en francès i anglès.

A1 Esplendor Geométrico – Moscú Está Helado

A2 Zombies – Extraños Juegos

A3 Derribos Arias – Aprenda Alemán En Siete Dias

A4 Todo Todo – Autogas

A5 El Humano Marrano – Himno

B1 El Aviador Dro Y Sus Obreros Especializados – Gestalt

B2 La Fura Dels Baus – Mareâ

B3 Línea Vienesa – Cangrejos En La Cocina

B4 Diseño Corbusier – Golpe De Amistad

B5 Tres – I Doubt

C1 Derribos Arias – A Flúor

C2 Zombies – La Rebelión De Los Objetos

C3 Diseño Corbusier – Meta Metalic

C4 Los Iniciados – La Marca De Anubis

C5 Lavabos Iturriaga – China

D1 Aviador Dro – Nuclear Si

D2 Oviformia Sci – Mao’s Children

D3 De Picnic- Jeanette Me Quiere (Party Mix)

D4 La T – Dark Fields

SEXTILE – TECNOLOGIA UNDERGROUND

TENDÈNCIA

Sisters Of Mercy, Cabaret Voltaire, Alan Vega i fins a Jesus & Mary Chain han arribat a nombrar com a fonts inspiradores per alguns comentaris sobre aquest segon disc del trio de LA i que van llançar el passat any. Sí que és veritat que el seu és un poti-poti de bandes i sons del post-punk, i que cadascuna hi sentirà el que voldrà, però el que és innegable és el poder que desprenen sobre la planta dels peus i la incapacitat de fer-les parar. Ni que sigui per  això, i per un punt de nostàlgia, ja molen.

Current Affair, el nou single d’Albeit Living de Sextile, vol ser crític amb la situació que viu el seu país, la regressió que pateix. Sí és clar, el seu i el nostre i el del costat...

Des de la setmana passada que estan de gira per Europa amb parada el 23 de febrer a Barcelona (Sidecar). 

Melissa Scadutto

LUST FOR YOUTH

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Formarà part del seu nou treball que es dirà Compassion, editat per Sacred Bones. Son un terceto de Copenhaguen que fan una molt interessant barreja de post-punk i synth-pop que sublima i em disposa per el cap de setmana. I en un moment com aquest, on la manca de creativitat regna a tort i dret, no em podrien venir millor per enganxar-m’hi i no parar de fer l’animal fins que el cos em supliqui que pari.

 

 

 

 

SECTION 25 – ALWAYS NOW

REEDICIÓ DISCOGRÀFICA

Aquest any passat, una de les reedicions més interessants que s’han produït és la del primer treball de la banda Section 25.

Always Now (Factory Records - 1981) és una peça clau del post-punk i forma part del procés musical del pop cap al seu destí final.

 

 

 

 

 

Aquesta nova tirada inclou alguns bonus tracks inèdits, sessió de John Peel del gener d’aquell any i un concert enregistrat a Groningen l’octubre de 1980, mesos abans de la sortida de l’àlbum. Tros d'història.

 

 

 

 

 

POSTPUNK – ROMPER TODO Y EMPEZAR DE NUEVO

SIMON REYNOLDS

 

Editat per: CAJA NEGRA EDITORA

LLIBRES

 

Continuem amb la ‘bombolla editorial' i, la veritat, no estic acostumada a que s’editin tants llibres cosa que fa que el pressupost del mes, tot i ser el més curt de l’any,  estigui fent figa. Aquest és un exemplar que encara que es concreti en una època força masegada, ho fa però des del seu costat intel·lectual. Escrit pel conegut periodista Simon Reynolds, expert precisament en analítiques musicals, va ser editat originalment el 2006, i ara fa uns mesos, set anys després de veure la llum, surt publicat en espanyol per una editorial argentina.

 

 

Simon Reynolds

 

Com es pot llegir en la contraportada, inspirats en moviments d’avantguarda pictòrica com el dadaisme, cas de Cabaret Voltaire, el teatre obscur d’Artaud cas de The Pop Group o Contortions, estimulats per Godard o Brecht, cas de Gang Of Four o per les excentricitats de l’autor francès Alfred Jarry, cas de Pere Ubu, moltes de les bandes que van existir entre finals dels setantes i els primers vuitantes no existirien tal i com les coneixem si no hagués sigut per tots ells. Al purisme estrident del punk, el postpunk li va oposar eclecticisme i hibridesa. La majoria d’elles, dins de l’estatus de bandes de culte, s’ha hagut de conformar en haver influenciat a bandes que han tingut l’èxit que elles no van tenir o alimentar a l’actual febre de neo-postpunk com la mateixa LCD Soundsystem, Franz Ferdinand o Interpol. 

 

El cert és que moltes de les bandes que apareixen en aquest llibre com Throbbing Gristle, Liquid Liquid o The Fall per citar-ne només tres, formen part, sens cap mena de dubte, d’una de les darreres avantguardes generades a través de la música. 

 

 

 

 

 

SOCIAL CLIMBERS – SOCIAL CLIMBERS /1980 (HOBOKEN RECORDS)

Dels centenars de milers de discos que giren pel món, n’hi ha uns quants, d’aquests milers, que amb els anys,  es converteixen en treballs tan representatius d’una època com imprescindibles. Aquest exemplar... ehem, n’és un. 

 

Domestic, un primer tall que deixa les coses clares amb una esgarrifosa i punxant sonoritat, que ens acompanyarà gairebé tot el disc amb un contundent baix i caixa de ritmes. Talls ballables i enganxosos com Chicken 80, amb una producció de llibre sagrat, la frenética Ernie K o Taipei, sobresortint una angelical veu femenina entre mig d’una tonada que t’afluixa els cordons.

 

Alguns els engloben en l’escena més no-wave i altres en la post-punk, ambdues situades a l’epicentre de Nova York. Però anem a pams. Mark Bingham, el cantant i guitarrista, a mitjans de la dècada dels setanta, es desplaça de Bloomington, una petita ciutat d’Indiana a Nova York i allà coneix a Glenn Branca, tocant amb ell en diversos projectes. Mentre, coneix al baixista Jean Seton Shaw i al pianista Don Connette (A. Leroy), posant-se ràpidament d’acord i formant la banda. Això era el 1979. 

 

Social Climbers van formar part del grup dels proscrits, dels que a la foto, sempre surten moguts, però afortunadament, el que compte és la seva música, una música que va deixar prou marca com per ser reconeguda pel seu brillo, especialment en uns anys en que els lluentons es van tornar a posar de moda. L’any 1982, vist el panorama, ho van deixar córrer.

 

Aquest és el seu únic treball, cosa que potser el converteix en una peça encara més preuada. Primer va sortir en un triple 7” per Goulcher i després en 12” per Hoboken. Fa un parell d’anys, Drag City el va reeditar en format posa-vasos amb dos bonus-tracks.