SEÑOR KINO, ENS MANTÉ ALERTA

ALTRES EDICIONS

Van començar fent un pop-punk festiu del que no imaginàvem en poguessin sortir. Doncs coses més difícils veurem encara. Però no desviem el tema

Tornem a imaginar, que això encara ens deixen. Imaginem que per causalitat, o no, es mesclen cançons de bandes del mític Donosti Sound amb les d’algunes de les primeres bandes de shoegaze. Per un costat, les lletres en castellà, xiuxiuejades, i per un altre, la distorsió de les guitarres. El resultat bé podria ser la targeta de presentació de Señor Kino, un quintet de Hermosillo, Mèxic, d’ara mateix. Les seves dues darreres entregues, la màgica Estrella Fugaz i Me Quedo Aquí, pertanyen a aquells primeres, que ens agradaran més o menys. Però des del 2019, quan van adoptar aquesta línia poètic-sorollosa, sumada a l’anunci d’un proper disc, no em deixa aclucar un ull i em mantenen ben alerta.

THE BATS - FOOTHILLS, NOU DISC A LA TARDOR

A LA VISTA

La banda neozelandesa The Bats, traurà nou disc. Serà el 13 de novembre, quan segurament ja siguem totes mortes

L’edició va a càrrec de Flying Nun Records i l’àlbum es dirà Foothills. Serà el que fa deu de la seva llarga carrera. Trenta-vuit anys de nítida trajectòria, captivant amb el seu pop transparent, sense rastre de fissures. Trenta-vuit anys de fidelitat per part dels quatre integrants originals: Robert Scott, Paul Kean, Kaye Woodward i Malcom Grant. El disc es va enregistrar la primavera del 2018, en un estudi improvisat que no vol dir de qualsevol manera. Scott ha comentat això al respecte: ‘El temps vola, finalment vam trobar un forat en les nostres vides i tenir així unes setmanes per reunir-nos. Vam trobar una casa que només s’utilitza la temporada d’esquí, a Kowai Bush, a prop d’ Springfield, ubicada al peu del imponents Alpes del Sud. Vam fer arribar moltes furgonetes carregades d’amplificadors, guitarres, equips de gravació i amb unes quantes llums càlides, llar de foc i menjar casolà, aviat ens vam trobar com si fóssim a casa. Vam treballar ràpid i en pocs dies teníem les pistes bàsiques fetes, junts, en directe, que és com ens agrada fer-ho per transmetre el feeling de les nostres cançons’. Per a quant el monument?

SWIRLPOOL, EN MODE PRE-RENTAT

A LA VISTA (ESPEREM-HO)

No seria fantàstic anar a la bugaderia i trobar-te a quatre paios tocant a tota llet amb guitarres distorsionades?

Sembla que finalment, el quartet alemany Swirlpool està pensant seriosament en treure disc. Després del’EP Camomile de fa dos anys, avancen aquest Spinning In Reverse per què veiem que no han estat caçant mosques. La cançó és un remolí de reverberació que et pot xuclar i deixar-te potes amunt fins que només vegis l’un darrera l’altre donant voltes a la iaia i els mobles de casa. Però ja saps, tot va molt ràpid. També parla de la motivació que ens cal aquests dies. Motivació i paciència. El vídeo que l’acompanya està rodat en una bugaderia de la mateixa ciutat de Regensburg, on viuen. Asseguren que continuen treballant en la resta de cançons. Vinga, roba neta i motivació.

VIOLENT VICKIE, SYNTH-PUNK DE QUALITÉ

A LA VISTA

A punt el segon disc de Violent Vickie. Es diu Division i sortirà via la discogràfica de Los Angeles, especialitzada en música electrònica, Crunch Pod

Fa set anys va debutar amb un disc més lleuger. Aquest és diferent. No sé si m’explico. Pel que escoltem, aquest període ha servit per madurar un so del tot més interessant. Li ha trobat l’assunto en la combinació i acoblament de les caixes de ritmes i la guitarra. A més, utilitza la veu de manera més compacta i el resultat, és que han passat coses. Els tres temes que ha fet servir d’entremès, van carregats. L’obscura Serotonin, la bellugadissa que provoca el rerefons pop de Circle Square i l’esplèndida The Blame, amb un ritme mig industrial i distorsions varies on s’hi veu un compromís que la impulsa amunt. Division, de Violent Vickie, el podem trobar a les cubetes de Synth-Punk-Dark-Riot a partir de la tardor. 

THURSTON MOORE, NO SE’N VA PER LES BRANQUES

A LA VISTA

Thurston Moore Group te apunt nou disc, By The Fire, amb data de sortida prevista pel 25 de setembre, just uns dies abans de l’arribada amb el tren de les 10:10 del ja famós mister “rebrot”. 

Ho farà a traves del seu segell Daydream Library Series. El mes passat van mostrar Hashish, un engrescador primer avançament d’aquest nou album. Ara fan entrega de Canteloupe. Una cançó que s’ha d’escoltar parant molt be l’orella per no perdre el fil. Hi trobem de nou a Deb Googe i a James Sedwards, però en el lloc de Steve Shelley tenim a Jam Doulton. A simple vista emergeixen tots els detalls característics de la factoria Moore que tant i tant ens agrada. Encara que es deixa anar amb paisatges propers al rock de les bandes dels setanta. Al final però, guanyen els bons. 

ASTEROID #4 MÉS CONSOLIDATS QUE MAI

A LA VISTA

The After Glow és el darrer senzill dels Asteroid No.4. Tenen previst per un dia d’aquests el llançament de l’àlbum, el que farà deu (contant-ho tot) des que van posar en marxa el deflector d’ones lisèrgiques a finals dels noranta

Aquest disc serà un referent per ells. Instal·lats del tot a San Francisco, és, a més, el primer d’elaboració pròpia, sense músics convidats ni ningú més que ells dirigint en els taulells. La formació actual la conformen Scott Vitt (veu i guitarra), Eric Harms (guitarra), Adam Weaver (bateria i veu) i Matty Rhodes (baix i veu) i és el mateix Scott Vitt qui s’explica: ‘El nostre so es basa principalment de la música indie britànica dels 80 i 90, que és amb la que vam créixer’. No han enganyat mai a ningú. Sempre han dit que una de les seves més grans influencies és Spacemen 3. Explica també que ‘les lletres fan referència al moment tan xungu que estem vivint, social i políticament parlant. Volíem fer un àlbum que aportés una mica de bon rotllo o inclús nostàlgia, recordar a la gent que hi va haver uns dies millors si els comparem amb els actuals’. No, si de ganes de que passin ja en tenim. Però potser hauríem de fer alguna cosa més. Com deixar d’obeir. Dic jo.

El disc es dirà Northern Songs i sortirà via Cardinal Fuzz Records al continent i Little Cloud Records als USA. 

EL RETROBAMENT AMB THE FIERY FURNACES

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC EN 7"

Eleanor i Matthew Friedberger, aparquen per uns dies els seus treballs individuals

Després de 10 anys, els germans de Brooklyn decideixen donar-li aire al seu bé comú. Així via Third Man Records (el segell de Jack White) llancen un 7” de The Fiery Furnaces on a la cara A hi posen Down By The So And So On Somewhere i a la cara B The Fortune Teller’s Revenge. Segons les seves pròpies paraules per a la presentació del single, 'no son cançons tan tristes com semblaven en un principi'. Un percentatge dels beneficis d’una de les edicions, es donarà a Black Lives Matter i AACM Chicago. Esperem l’àlbum.

JARVIS COCKER ENS TORNA A CANTAR A L’ORELLA

A LA VISTA

Jarvis Cocker, per anar fent temps en aquests dies d’ensopiment total, dies en que si no fas el pi mentre vas dient improperis contra el rei, no surts ni a la tele 3, va decidint allargar l’aparició del seu projecte anomenat Jarv Is, a la pista central

La banda es va gestar a Islàndia el 2017 com la cosa més normal, i començant com un experiment, el resultat ha acabat en format disc. Es diu Beyond The Pale i la nova data és mitjans de juliol via Rough Trade Records/Everlasting Popstock. Son Jarvis Cocker (veu, guitarra i percussió), Serafina Steer (arpa, teclats i veu), Emma Smith (violí i guitarra), Andrew McKinney (baix i veu), Jason Buckle (sintetitzador i sorollets electrònics varis) i Adam Betts (bateria, percussió i veu). Els avançaments oficials House Music All Night Long, Must I Evolve? o aquest Save The Whale, prometen no decebre a les seguidores de la insondable veu. Cada dia s’assembla més a Leonard Cohen o només m’ho sembla a mi? El vídeo diuen que ha estat editat per ell mateix a casa seva durant aquests dies en que si sortíem ens deixaven anar els gossos. Pel què es veu, havia d’estar molt avorrit.

CENTRE EL MUUSA, DES DE L’(EX-)RÚSSIA AMB AMOR

NOU REGISTRE

A la república bàltica d’Estònia també hi passen coses. Misha Panfilov, és un dinamitzador de l’escena musical del país i ho demostra sobradament

Te diferents fronts oberts des dels que estén conceptes musicals que van quedar com a segon terme d’un temps cap aquí. Ara activa i debuta amb Centre El Muusa – que no te res a veure amb cap període vacacional a Marbella, sinó que surt de Centre Electronique Muusa, un dels seus fronts. Son una banda de quatre membres que practiquen tot allò que destil·li essències dels seixanta i especialment dels setanta. Es crea el 2018 a partir dels electrònics i susdits Centre Electronique Muusa, o sigui el propi Panfilov i Volodja Brodsky, i del moment que se’ls afegeixen Monika Erdman al baix i Aleksei Semenihhin a la bateria. Interessant és poc. El llançament per a finals de mes.

MRS. PISS, FOSQUES COM UNA MALA COSA

A LA VISTA

Amb el nom de Mrs. Piss, les experimentades Chelsea Wolfe (veu i guitarra) i Jess Gowrie (baix, bateria i veu) treuen disc juntes a banda dels seus assuntus particulars

Com bones col·legues, en el transcurs de la darrera gira de Wolfe va sorgir la idea de treure disc juntes, independentment de les més o menys habituals col·laboracions existents entre elles. Sense el compromís, entre menjades, provaven coses més arriscades. Això ha quedat registrat al disc Self-Surgery, que te previst el llançament per aquesta tardor via Sargent House. 

(foto Kristin Cofer)

SILVERBACKS, JUST A TEMPS

A LA VISTA

Son de Dublín i podrien ser una de les bandes emergents dintre de l’embarrancada actual en la que estem. Però sabem que no depèn d’ells l’èxit

Fan un pop de factura precisa amb reminiscències de la filosofia no wave de la Nova York dels setanta. El 2018 van llançar alguns singles produïts per Daniel Fox, el baixista dels no menys interessants Girl Band, la banda experimental també de l’illa. A principis d’any van treure un darrer single, Drool, aquesta vegada amb Nice Swam Records. Ara, sabedors del que tenen entre mans, s’estrenen amb Fad, un àlbum que els serveix a ells i a nosaltres de retruc, per desembarrancar ni que sigui una mica i agafar aire. Silverbacks son Daniel O’Kelly (veu i guitarra), Kilian O’Kelly (guitarra i veu) Emma Hanlon (baix i veu), Peadar Kearney (guitarra) i Gary Wickham (bateria). El disc serà al carrer el mes de juliol via Central Tones/Piccadilly Records. Aquest encomanadís Muted Gold és el darrer avançament previ a la sortida.

WALKER PHILLIPS, HUMIL RECONEIXEMENT

A LA VISTA

Es mou còmodament pels ambients folk/poètics de San Francisco. Hi troba tot el que necessita per mantenir-se en aquest espai. Cosa que no fa més que augmentar les ganes de traslladar-m’hi

L’avançament del segon disc de Walker Phillips continua produint-nos el desbordament i la consegüent expansió de les cèl·lules més disposades a continuar les cerimònies de l’estiu de l’amor. 

La cançó es diu Bottles Of Glass que estarà inclosa en l’àlbum God’s Eye que sortirà, si Déu nostre senyor vol, aquest mes que ve a través del seu propi segell creat especialment per anar editant obres amb perfum de sàndal. Continua trastejant amb aparells analògics. Cosa que es nota i s'agraeix. També explica que toca tots els instruments tret d'esporàdiques col·laboracions com la que va tenir en el disc anterior, amb la flauta d’Evan Francis.

A continuació, per a les amants de les etiquetes, un brillant tema de Neo-Àcid-Psych-Folk. Quedem a l’espera del disc sencer. 

LUCES NEGRAS, MOUEN FITXA

EP A LA VISTA

La banda Luces Negras escalfen motors? Un cop escoltat aquest nou tema ho desitgem amb ganes

Després de gairebé dos anys que van penjar aquell pastisset de tres capes l’octubre del 2018, poca cosa n’hem sabut. Ara arriba aquest Ventilador de la mà de Hidden Track. Manté l’essència pop inicial, amb la veu parsimoniosa esquivant les esgarrinxades que surten de la guitarra de Blanca Frade. El resultat, una rigorosa tonada sostinguda digne del milloret garatge-rock. El vídeo promocional és d’Alejandra Núñez i segons diuen vol ser una celebració al relax i la ganduleria. Esperem que no s’ho prenguin tan en serio i s’hi posin. 

DEERHOOF TAMBÉ ES POSEN SERIOSES

A LA VISTA

Deerhoof han fet saber la seva intenció de treure el que serà nou treball. Des de que s’hi van posar el 1994 han sigut de les més prolífiques de la seva fornada

Seran 10 temes de collita pròpia aquesta vegada carregats de missatge socio-politic. Consideren que el que teníem per normal, no tornarà. Suposo que ho diuen en sentit positiu, encara que no els veig massa optimistes. Es dirà Future Teenage  Cave Artists i ho tenen tot preparat per finals de maig via Joyful Noise Recordings. Amb el vídeo volen expressar com es senten al saber que els rebels son la nostra única esperança. O sigui, campi qui pugui! Està dirigit per Ryan Hover i Allison Durst.

FLOWER – SEGONA PART

A LA VISTA

Els novaiorquesos Flower, van editar Concrete (Bear Records) i Hologram Sky (Semaphore Records) el 1988 i el 1990, dos àlbums magistrals acompanyats de directes que de densos eren casi caòtics

Es van capbussar en un remolí viciat del que saltaven guspires. El temps ho cura tot. I estova també. Després del segon disc, quan ho van deixar, es van fer parelletes i es van dispersar. Els inicials eren Richard Baluyut (guitarra), Ian James (veu i baix), Yosh Najita (teclats) i Rob Hale (bateria). Després hi van haver canvis amb entrades i sortides i al desfer-se van sorgir Versus on hi funcionaven Richard, Edward Baluyut i Rob Hale o French amb Ian James que també a Cell i Andrew Bordwin (el substitut del bateria Rob Hale) a Ruby Fall, tothom fent coses, això sí, mantenint-se a una distància prudencial, però el suficientment curta com per seguir en contacte i de tant en tant especular en tornar a fer alguna cosa junts per veure què passava. Et voilà! Trenta anys després, hi haurà tercer àlbum. Es dirà None Is (But Once Was) i veurà la llum el 15 de maig via Ernest Jenning Record Co. Encara que sigui lleig, que cadascuna jutgi i opini.

WOODS, COM UN BÀLSAM

AVANÇAMENT

Doncs ja tenimaquí el primer avançament del nou àlbum de Woods, la banda de Brooklyn que a totes més pendents ens té

Es dirà Strange To Explain i sortirà el proper 22 de maig via ells mateixos, o sigui el segell Woodsist. A Jarvis Taveniere i Jeremy Earl els vam poder seguir amb la seva participació a l’àlbum de Purple Mountains, però els volíem en el seu hàbitat més natural. Amb aquest Where Do You Go When You Dream? els reconeixem i quedem ansioses a l’espera de més noticies.

TIM BURGESS i LES ESCALES MECÀNIQUES

AVANÇAMENT

Escoltant, i veient, els dos vídeos editats fins ara, Empathy For The Devil i especialment aquest The Mall, detecto com el cercle es va tancant

Tant amb The Charlatans com en solitari – que sumen 18 àlbums – Burgess s’hi deixa la pell en el producte. En aquest cas, més. Les dotze cançons son de collita pròpia i explica que ‘van ser compostes a Norfolk, allà on nostre Senyor va perdre les sandàlies, amb la botiga més propera a 12 kilòmetres, no hi havia distraccions i així suposo que és com funciona’. Sobre aquest segon vídeo diu ‘el centre comercial és com un estat mental: tot i res està allà. Inclús en el procés d'anar a les diferents plantes ets auxiliat per escales mecàniques’. Sortirà via Bella Union aquest 22 de maig. 

THESE NEW PURITANS ENS CONTINUEN SEDUINT

AVANÇAMENT

El treball dels germans George i Jack Barnett amb la companyia de Thomas Hein, manté totes les incògnites sobre si ho fan expressament o no, això de fer que ens encantem mentre parem les orelles amb les seves composicions extrasensorials

Amb Inside The Rose encara fresc, un any després ens alegren l’existència amb The Cut, un disc diuen cosí germà de l’anterior amb cançons noves i reelaboracions i col·laboracions per algunes remescles com les de Andrew Liles (Nurse With Wound) o Ossian Brown (Cyclobe). El magnífic artwork continua sent marca de la casa. Per a qui el celebri, sortirà el dia dels enamorats, per la resta de mortals el 14 d’aquest mes.

Aquest The Mirage és un avançament i Jack Barnett comenta: ‘George’s original idea was to get a group of kids to shout abuse, things like ‘Are you awake? Do you still exist? Hello yuppies, hello cunts’ but the idea evolved away from that, maybe for the best’.

El 23-F estaran tocant al Barbican Centre de Londres amb una instal·lació especifica per aquest espai amb aportacions de fotògrafs com Harley Weir, Angelo Pennetta i el cineasta Daniel Askill. 

SIX ORGANS OF ADMITTANCE, RECONFORT OPORTÚ

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Aquest segon tema que ens avança, per una estona em fa deixar de pensar en les conseqüències de la tan atemorida alineació dels planetes que ens havien predit pel dia 13 i que pot durar fins d'aquí a un mes

El sincopat so d’una primera capa de guitarra, deixa pas a una segona capa, crispada, mentre enceten un diàleg i desmunten qualsevol teoria obsessiva. El 21 de febrer tindrem la resta de temes en l’àlbum Companion Rises via Drag City. Més de 20 anys donant calor no es feina fàcil. En ple hivern, tornen les càlides emulsions solars de Ben Chasny.

CORNERSHOP SEGUEIXEN AMB NOSALTRES

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Vuit anys, però finalment ha arribat. O està a punt

El tan esperat àlbum de Cornershop, de nom England Is A Garden, estarà al carrer aquest proper mes de març via Ample Play. Les primeres opinions apunten que la banda de Tjinder Singh i Ben Ayres, no han perdut l’humor, però tampoc el costat crític amb el seu país. El disc s’emmarca en una especia d’evocació del tristament famós Black Country al West Midlands,  lloc on va néixer Singh. Aquest No Rock: Save In Roll n’és el primer avançament.