AUTOAJUDA PER A L'AUTODESTRUCCIÓ

ASHER WHITE – “8 TIPS FOR FULL CATASTROPHE LIVING”

NOU REGISTRE

El divertit títol d’aquest àlbum està inspirat en un llibre d’autoajuda d’aquests que es venen a cabassos per a benefici únic de l’editorial.

El llibre en qüestió que va inspirar a Asher White és un de Jon Kabat-Zinn, que promet solucions per afrontar l’estrès i el dolor. ‘La idea de donar consells per afrontar una catàstrofe em resulta molt divertida. M’interesava fer alguna cosa que sonés a llibre d’autoajuda, però que en realitat parlés de l’autodestrucció’ afirma la music, escriptora i pintora de Rhode Island, Asher White.

D’aquí va sortir el seu setzè àlbum, primer per a Joyful Noise Recordings que acaba de llançar divendres passat amb aquest treballat títol de 8 Tips For Full Catastrophe Living. També és el primer que mescla fora del seu estudi de Providence, ella mateixa el va dur a Seth Manchester (Lightning Bolt, Battles) que el va acabar d’acolorir.   

El disc és un festival d’estils, entretingut i reflexiu. White no fa esborranys de les cançons, les composa com qui va aixecant una escultura, tros a tros, so a so. ‘És un collage, un assemblatge constant’ diu White. ‘Per a mi, te més a veure amb J Dilla, el beat de Los Angeles i la música concreta que amb la música pop’ diu. Per provocar que no quedi.

‘El que et va funcionar en el passat, pot destruir-te en el futur. Dóna-li la volta, allibera’t, fes la traveta a la persona que eres i podràs convertir-te en alguna cosa més’ assegura. ‘Hi ha hagut tants finals d’eres, tants finals dels temps. Ja hem sobreviscut a tot això abans. De les runes s’han creat obres d’art. En ple desastre simplement has de fer uns quants “whippets”. Aquest disc tracta principalment de fer “whippets”. No ho dic en broma’. L’humor no s’ha de perdre mai. 

                          

EL DESPERTAR DE L’ÓS

THE FOLK IMPLOSION – “WALK THRU ME”

A LA VISTA

No son gens prolífics. Com a The Folk Implosion els hi ha preocupat tant treure discos, com a mi els resultats d’ahir. A veure si es posen aviat d’acord i fan un llarg entreacte abans no torni a començar un nou sainet.

Les seves altres ocupacions, especialment Lou Barlow amb Dinosaur Jr. i Sebadoh, han fet que el duo estes en dic sec des de... 2003. Quatre àlbums des que van començar amb l’edició del cassette Walk Through This World With... (Chocolate Monk – 1993) fins aquest Walk Thru Me que sortirà a finals de juny via Joyful Noise Recordings, si no comptem els dos EP’s de 2022 i 2023 que va ser el detonant entre Barlow i John Davis, per ressuscitar a la banda.

Han compartit un primer tema, aquest Moonlit Kind on es pot observar tal com diu el mateix Barlow a l’ós sortint de la cova. La cançó descriu una sèrie d’alts i baixos emocionals, ja sigui tocant el cel o el fons, però mai relaxadament, sinó aprenent d’ells.

El ritme pausat aconseguit amb el productor Scott Solter, fan que acabem hipnotitzats per les notes i les paraules de Barlow. ‘Degut a que estàvem lluny un de l’altre, part de l’àlbum soc jo tractant desesperadament de comunicar-me ni que fos telepàticament amb en John i l’Scott. Una gran part del que considero que és The Folk Implosion és agafar coses dispars i convertir-les en pop’ explica Barlow en un comunicat. El retorn d’un dels referents de l’alternatiu.

          

CONSTANT FOLLOWER o LA SUBLIMITAT DEL FOLK EXPERIMENTAL

A LA VISTA

El compositor escocès Stephen McAll ens obsequia amb una obra que no podia ser d’un altre manera: cançons carregades d’una sublim percepció de la fugacitat d’aquesta vida.

L’executa acompanyat de la seva banda, Constant Follower i el productor Mark Kramer, que també editarà l’àlbum a traves del seu segell, Shimmy-Disc, juntament amb Joyful Noise Recordings. Kramer parla en aquests termes: ‘No havia escoltat res semblant, amb aquesta força... cada cançó és una espècie com de memorial que pot, o no, haver sigut imaginat o desitjat’. McAll, d’adolescent, va patir un violent enfrontament amb una colla a Glasgow que va fer que es despertés en un hospital, paralitzat parcialment i amb una lesió al cap que el va deixar sense records d’infància. Va trigar uns anys a recuperar-se del tot.

De la família Arab Strap, les seves composicions reconforten l’esperit amb la simplicitat de les coses ben enteses. ‘Tot el que estimem envelleix. Així que estalvia una mica de cor, fins que ho necessitis. Ho necessitaràs. I reserva també algo de temps, fins que el necessitis, el necesitaras’ ens canta a Set Aside Some Time, un dels primers singles compartits. Després d’alguns més, comparteix aquest The Merry Dancers On TV acompanyat d’un vídeo stop-motion de Fiona Burton. La meravella es diu Neither Is, Nor Ever Was.

DEERHOOF TAMBÉ ES POSEN SERIOSES

A LA VISTA

Deerhoof han fet saber la seva intenció de treure el que serà nou treball. Des de que s’hi van posar el 1994 han sigut de les més prolífiques de la seva fornada

Seran 10 temes de collita pròpia aquesta vegada carregats de missatge socio-politic. Consideren que el que teníem per normal, no tornarà. Suposo que ho diuen en sentit positiu, encara que no els veig massa optimistes. Es dirà Future Teenage  Cave Artists i ho tenen tot preparat per finals de maig via Joyful Noise Recordings. Amb el vídeo volen expressar com es senten al saber que els rebels son la nostra única esperança. O sigui, campi qui pugui! Està dirigit per Ryan Hover i Allison Durst.