POSAR ELS CULS EN MOVIMENT

JD PINKUS – “GROW A PEAR”

A LA VISTA

És una altra de les propostes més interessants del moment. En mig de la casa de putes en que s’ha convertit la societat, JD Pinkus ens salvaguarda amb la seva audaç tesi.

Jeffrey Pinkus (Butthole Surfers) te enllestit el seu nou treball. Li ha posat Grow A Pear, un disc en el que diu portar 5 anys treballant. ‘El que va començar com la meva contribució pel nou àlbum de Butthole Surfers, i que no va arribar a ser, s’ha convertit en el meu nou disc que he gravat amb la contribució d’alguns amics. Vaig voler fer un àlbum que representi d’on vinc i faci de pont a on soc ara. El títol del disc, representa el meu desig final per a tothom’.

Sortirà a primers de juny via Shimmy-Disc i aporta una escandalosa mescla de psicodèlia i ritmes drum & bass amb el resultat d’un grapat de melodies fascinants, enganxoses i apassionants a través de sinuosos teclats, instruments de corda... i el banjo.

Ha estat escrit, enregistrat i mesclat pel propi Pinkus a Plastic Cannon Studio a Asheville, Carolina del Nord. En el viatge el van acompanyar Åsa Söderqvist i Lina Ericcson (Shitkid), Paul Leary (Butthole Surfers), Sam Coomes (Quasi, Jon Spencer's Hit Makers), Mike Savin (Tall Tall Trees), Walter Daniels (Bigfoot Chester), Mike Alfred (Shed Alford), Jed Willis (Khandroma) Michael Brueggen (Honky and Syrup) i Billy Sheeran.

Després de l’ espectacular Charmer, a compartit un segon tall, aquest I Would Like To Pet It del que diu: ‘Tenia la línia de baix des del...segle passat, el 93. El vaig tocar amb un ritme de bateria scratch que vaig programar i després vaig afegir el banjo. Després li vaig demanar a Billy Sheeran que li agregués una mica de piano i un tinyós Rhodes. Després el pedal steel de Jed Willis per posar-li la cirereta al pastís, afegint finalment la bateria de Michael Brueggen per fer que alguns culs es moguin’. Els culs, i totes les neurones que ens intenten atrofiar es mouran. Brillant és poc.

         

UN TROSSET D’AMOR

DANIEL JOHNSTON – “ALIVE IN NEW YORK CITY”

DOCUMENT SONOR

El lluminós músic i compositor Daniel Johnston, és sobradament conegut per la seva fascinant carrera artística.

Com un dels grans inspirats en el camp de les arts, permanentment es podria anar descobrint diferents peculiaritats de tota l’obra que va deixar amb el seu prematur traspàs a causa d’un atac de cor a casa seva, a Waller, del que el 2024 farà 5 anys. Uns dels que porten a terme aquesta tasca, son els del segell Shimmy-Disc.

Per a Johnston, un dels seus somnis era tocar a Nova York i Mark Kramer, fundador i propietari del segell, va poder gravar un d’aquests moments. La cinta, sembla que va estar en un misteriós calaix i dues dècades després la va clissar de nou. La cinta només duia escrit “NYC April 2000”. En aquella època Johnston va oferir varis concerts a la ciutat, per això resulta difícil dir en quina sala va ser, amb un mínim de seguretat. Una badada per part de Kramer, que li perdonem.

És l’actuació sencera tal qual, acompanyada de dos temes que no apareixen en cap altre llançament, que son Memory Of Love i Super Love, així com un extracte d’una entrevista gairebé improvisada, realitzada pels mateixos dies a Nova York. Com a curiositat extra, hi ha dues versions, Live And Let Die de McCartney i Wings i You’ve Got To Hide Your Love Away dels seus adorats Beatles.

La sortida està prevista per la tercera setmana de gener amb una primera remesa de 555 unitats, que inclou una impressió d’un dels seus dibuixos. També, si vols, amb el pack ve un codi de descàrrega d’unes demos telefòniques de 18 minuts, creades explícitament per Daniel Johnston per enviar a amics i emissores de ràdio. Un esplèndid document sonor i també històric.

Daniel Johnston Alive in New York City (tracklist)

01. Frito Lay, Sweetheart
02. Frustrated Artist
03. The Spook
04. Love Will See You Through
05. Silly Love
06. Live and Let Die (Paul McCartney & Wings cover)
07. You’ve Got to Hide Your Love Away (The Beatles cover)
08. Casper the Friendly Ghost
09. Memory of Love
10. Bloody Rainbow
11. Super Love
12. Kool-Aid Medley / Funeral Home
13. Folly
14. Interview 

RECORDANT AL VISIONARI POETA BEAT

ALLEN GINSBERG – “THE LION FOR REAL, Re-Born”

ALTRES REGISTRES

A Allen Ginsberg no cal presentar-lo. Formava part del grup de persones essencials. Cada dia de la vida, vivia en estat de comprensió.

Una de les seves grans aportacions, va lligada amb l’obra poètica. Per mantenir viu el seu llegat, Shimmy-Disc, el segell fundat el 1987 a Nova York per l’històric músic i productor Mark Kramer, ha llançat una re-edició remesclada i remasteritzada de l’àlbum The Lion For Real (Great Jones – 1989).

En format de doble vinil, inclou vuit talls addicionals no inclosos en el llançament original, on trobem les paraules de Ginsberg, combinada amb música creada especialment per Mark Bingham, Arto Lindsay o Bill Frisell entre altres, que han estat coordinades i produïdes per Hal Willner.

Segons Kramer, quan van poder tenir accés a les cintes originals de 24 pistes, va ser quan van trobar les cançons addicionals, que eren material suficient per fer un doble LP. També van descobrir, dos poemes més, fet que li va permetre escriure nova música i convertir-se en part del context. Aquest Don’t Grow Old és una delicada i ferma meditació sobre la fugaç qualitat del temps, amb música original creada pel mateix Kramer. 

CURTIS GODINO PRESENTS THE MIDNIGHT WISHERS!

NOU REGISTRE

Anava a escriure del segon disc de Black Country, New Road, però definitivament, fatiguen una mica. Qui sí engresca és Curtis Godino i el seu descobriment, The Midnight Wishers. Li agrada Phil Spector i això ja és una garantia.

Ho ha batejat així, Curtis Godino Presents The MidnightWishers! i l’estrena amb un fascinant tema, No Place Like Home de la que diu que ‘és una cançó d’amor liminal, per explorar pensaments en l’espai que hi ha entre els somnis i l’estat de vigilia’. I ho va deixar aquí. El músic amb base a Brooklyn, no en te prou amb l’empresa d’espectacles psicotròpic-dèlics Runs Drippy Eye Projections, ni amb Worthless, el seu altre pla projeccional. I fa bé. 

Es declara fanàtic d’aquells grups de noies dels seixanta i les velles cançons d’amor genèriques. Així va reclutar a Jin Lee, Rachel Herman i Jessica McFarland, que circulaven en bandes com Heavy Cream o Savot Motel i haviat va tenir a punt el seu debut, de títol homònim, que sortirà a mitjans de febrer, via Shimmy-Disc. ‘No m’importa si sona una mica cursi o lo que sigui. Sempre se’m quedaven enganxades al cap, així que vaig decidir solucionar-ho’. Sí que s’enganxa, sí.

CONSTANT FOLLOWER o LA SUBLIMITAT DEL FOLK EXPERIMENTAL

A LA VISTA

El compositor escocès Stephen McAll ens obsequia amb una obra que no podia ser d’un altre manera: cançons carregades d’una sublim percepció de la fugacitat d’aquesta vida.

L’executa acompanyat de la seva banda, Constant Follower i el productor Mark Kramer, que també editarà l’àlbum a traves del seu segell, Shimmy-Disc, juntament amb Joyful Noise Recordings. Kramer parla en aquests termes: ‘No havia escoltat res semblant, amb aquesta força... cada cançó és una espècie com de memorial que pot, o no, haver sigut imaginat o desitjat’. McAll, d’adolescent, va patir un violent enfrontament amb una colla a Glasgow que va fer que es despertés en un hospital, paralitzat parcialment i amb una lesió al cap que el va deixar sense records d’infància. Va trigar uns anys a recuperar-se del tot.

De la família Arab Strap, les seves composicions reconforten l’esperit amb la simplicitat de les coses ben enteses. ‘Tot el que estimem envelleix. Així que estalvia una mica de cor, fins que ho necessitis. Ho necessitaràs. I reserva també algo de temps, fins que el necessitis, el necesitaras’ ens canta a Set Aside Some Time, un dels primers singles compartits. Després d’alguns més, comparteix aquest The Merry Dancers On TV acompanyat d’un vídeo stop-motion de Fiona Burton. La meravella es diu Neither Is, Nor Ever Was.