divendres, 30 de novembre del 2018

KEN STRINGFELLOW NO PARA QUIET


PER APRETAR A CÒRRER

Divendres que ve, Ken Stringfellow, – jo també he pensat, potser n’hi ha un altre que es diu igual – oferirà un concert, acústic, al restaurant Plata Bistró del carrer Sepúlveda formant un pack amb el sopar, és a dir, tot junt. No s’hi val per separat. O sigui, trucar i dir: ‘no és que a mi només m’interessa el concert’, o només el sopar i intentar convèncer el maitre dient: ‘és que m’és igual qui posi la música d’ambient’, no, això no s’hi val.

El músic ens té acostumades a seguir-li la pista amb intensitat, ja sabem que és molt prolífic, manté una gran activitat, diversa i a vegades molt gratament personalitzada, en locals petits i fora dels habituals. Semblant a això del Bistró, que jo sàpiga, no fa gaire ja va fer alguna cosa comparable per a una cadena d’hotels.

Coca cruixent d’escalivada i anxova
Russa de txangurro
Tàrtar de gamba, bambeta i panxeta
Tac de reig
Galta, moniato i vainilla
Tatin de mango, coco i pebre Jamaica
Vi o cervesa
És el menú.

No se per on agafar-ho. Potser no s’ha d’agafar per en lloc. Potser son amics. Potser és el futur de la música. Potser millor no dir res.

Ja m’ho imagino: ‘siusplau, ara quan acabi amb Dream All Day, em pot portar una mica més de galta?

A 2/4 d’11 i per 55€

(fot Stephen McGill)




dijous, 29 de novembre del 2018

AMO AMO, CÀLID CÀLID

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Hi ha bandes que et posen a puesto, aporten frescor i creativitat a un món que l’estem fent lleig com un pecat. Amo Amo van debutar a primers d’any amb When We’re Gones, i Closer To You és el nou single que formarà part  del disc que ja estem esperant amb candeletes, produït per Jim James (My Morning Jacket). Harmonies pletòriques, reforçades per ritmes de guitarres que evoquen tot el que tenien de bo les bandes de dècades passades.

D’això... ara no se’n diuen bandes, se’n diuen col·lectius, i aquest, format per Lovelle Femme, Omar Velasco, Shane McKillop, Justin Flint i Alex Siegel, amb seu a Los Angeles, farà que ens sentim com si fos estiu, tot l’hivern.




dimecres, 28 de novembre del 2018

EL TORN DELS DISCOS


EFECTES COL·LATERALS

Estem generant una altra bombolla? A Discogs estan esverats. Des del seu “website”, han generat un informe on afirmen que les peces més rares son cada vegada més cares en el mercat online. Que algunes de les peces més buscades han sofert augments espectaculars des del 2015 cap a aquí. Diuen que han detectat que “no hi ha cap desig per aconseguir un disc determinat, només el de comprar, vendre, comprar, vendre” de forma que s’acabarà mercantilitzant, com ha passat amb l’art modern, funcionant únicament com a mercadeig per a inversors despiatats.

El perill imminent és que aquest tipus de comportament, acostuma a portar preus inflats de manera artificial, és a dir, a crear una bombolla. Som insofribles.



dimarts, 27 de novembre del 2018

NOU ÀLBUM DE ROBERT FORSTER


NOVETAT DISCOGRÀFICA

El divendres 1 de març tindrem nou disc de Robert Forster. Es dirà Inferno, perquè segons ell, “els estius a Brisbane son brutals”. 


Explica que tenia les cançons, “de les que n’estava convençut, però volia treure-les de Brisbane – la seva ciutat natal – i enregistrar-les en un altre lloc, un lloc que fos exòtic. I el productor Victor Van Vugt té un estudi a Berlin. Perfecte”. Si ho diu Robert Forster dels Go-Betweens, Berlin és d’un exotisme brutal.

Continua amb els musics de Brisbane Scott Bromley i Karin Bãumler, i els nous son el teclista Michael Muhlhaus i el bateria Earl Havin (Tindersticks).



dilluns, 26 de novembre del 2018

COMPILACIONS – QUÈ SON EN REALITAT?

RUMIAMENTES I BARRINADES

Les compilacions, tot i que divertides, interessants, sorprenents, ingenioses – be, no totes – i així podria anar dient fins el dia que vagi amb taca-taca, definitivament son un món apart. Per què? Ni flowers. Son com un divertiment sense més finalitat que la de ser una curiositat per col·leccionar a la prestatgeria de rareses i edicions curioses.

N’hi ha tantes com qualificatius, la de Heaven And Hell (VU), If I Were A Carpenter, Monsieur Gainsbourg, I’m Your Fan, The Bridge (a Tribute To Neil Young) o aquesta Freedom Of Choice (New Wave), per citar algunes, totes veritables obres mestra de l’entreteniment.

Però no defalleixo. Algun dia se’ls hi farà justícia. 





diumenge, 25 de novembre del 2018

ALGUNS CONCERTS DE LA SETMANA


PROPOSTES

Demà dilluns a Barcelona, podem encetar setmana amb els directes de Johnny Marr (Bikini), John Parish (Apolo) i Still Corners (Razzmatazz3) tres propostes angleses, les dues primeres amb una història que treu el singlot. Millor impossible. 

John Parish

Dimarts, la nord-americana Meg Remy (Apolo) o el que és el mateix, U.S.Girls, de la que, ara, totes en parlen i The Woolly Bushmen & Teana (Meteoro). 

U.S.Girls

I divendres els japonesos Kikagaku Moyo (Upload), Idles (Apolo) i The KVB (Sidecar) completen els avisos des de la torre de descomunicacions.

The KVB


PELLISSES

ÀLBUM FAMILIAR

Com que per aquesta època hi ha més feina, ell ha entrat a correus, i ella també ha trobat una feina, en una boutique de Sant Gervasi i que pot combinar amb les classes de belles arts, que li encanten. Estan fent plans per escapar-se passat Reis a Londres i anar a veure els Led Zeppelin a l’Albert Hall.




dissabte, 24 de novembre del 2018

DESAPAREIX SOTA LES FLAMES L’ASHRAM DE COLTRANE


RELACIONATS

L’incendi que aquests dies ha devastat el nord de California, ha inclòs Sai Anantam, l’ashram que va fundar Alice Coltrane el 1983 a les muntanyes de Santa Monica d’Agoura. Ho va fer saber la seva filla Sita Michelle: “Alice Coltrane Turiyasangitananda va crear un lloc per a la pràctica espiritual que, malauradament, les flames ha consumit” i va afegir que el llegat de la seva mare “és molt més que el que ha quedat i viurà en els cors i ments de la gent que la va commoure”. Per fortuna, en aquest cas, l’ashram va tancar l’any passat.

Alice Coltrane va traspassar el gener del 2004.



In the early 80s, my mother Alice Coltrane Turiyasangitananda, purchased land in the Santa Monica mountains on which she built an ashram with the lord’s direction. She created a space for spiritual practice that sadly has been consumed by the devastating California fires. Most all of the structures have been burnt to ground, thankfully there was no loss of life.
Our family does not own the property anymore. My mother told me that there are no coincidences in life, only incidents. We can make our own plans, but God has a spiritual path and a divine order that will be followed. For over 30 years, the ashram was a haven and a home for community members and devotees of my mother's spiritual practice. Those memories live in my heart and the hearts of many, eternally.
Sunday services were filled with music, chanting, meditation and my mother's discourses. The fellowship, families, children who grew up on the land, celebrations of holy days, marriages that took place on the grounds, all of these things will last forever.

We are thankful to have been in the presence of such a spiritually aware being. The years of service, teachings and dedication that the guru exhibited will be shared with my children and grandchildren. They will remember Alice Coltrane Turiyasangitananda's legacy as it was always so much more than brick and mortar. She will live on in the hearts and minds of the students and people she affected.

Om Shanti
Sita Michelle Coltrane

Alice Coltrane fotografiada el 2004 
(fot. Emilio Flores)





dijous, 22 de novembre del 2018

GENESIS P-ORRIDGE COMENTA EL SEU ESTAT


VIDES QUOTIDIANES

Els del New York Times han visitat a Genesis P-Orridge – és sabut de fa uns mesos que pateix leucèmia – al seu apartament del Lower East Side i per començar l’article, no son massa agradables que diguéssim: “G P-O has always been a provocateur of the body. Now she’s at Its mercy”.


Però les seves declaracions son de ment clara: “Ara estic estable, els meus nivells de sang estan a prop del normal. Amb el temps això es desestabilitzarà i es convertirà en terminal, però no hi ha manera de saber quan es produirà. Sent optimista, dos anys. Menys optimista, un, potser sis mesos”. Quan va saber-se el diagnòstic a finals de l’any passat, el seu amic Douglas Rushkoff va organitzar una campanya, GoFundMe, que ha recollit gairebé $55.000 per ajudar amb les factures. “Em vaig adonar, per primera vegada, de la quantitat de persones que volen que et quedis. Ha sigut maco de descobrir. Quan tens una malaltia terminal com aquesta penses en les coses que deixaràs i només sé veure que espero que ajudi a la gent a adonar-se que pots fer de la teva vida el que en vulguis i com vulguis, i fer-ho tan interessant com et sigui possible”.

Té molt clara també quina és la nostra realitat: “M’agradaria quedar-me, perquè és fascinant això. Tenir un cos físic és un luxe que sovint no el valorem i molta gent ho desaprofita”. Somrient per sota el nas va afegir: “No l’he malbaratat. L’he utilitzat tot el que he pogut”.

Genesis P-Orridge a Benin

dimecres, 21 de novembre del 2018

JOAN OF ARC DIRECTES A L'ESTÓMAC


SALA VOL – BARCELONA

20 – 11 – 2018

HI VAM SER


La banda de Chicago van anar per feina. Saben el que tenen entre mans, de passat i de futur, marquen territori i exerceixen de mestres de cerimònies en un tiberi de cinc estrelles. Al darrera fent un mur de ritme, Bobby Burg i Theo Katsaounis i davant Melina Ausikaitis i Tim Kinsella servint la teca, l’aliment nocturn que tant necessitem.









dimarts, 20 de novembre del 2018

FOCUS NO AFLUIXA

NOVETAT DISCOGRÀFICA


Els holandesos Focus, una d’aquelles bandes progressives proscrites durant anys per la modernitat postural de torn – ressonada en bandes com Flaming Lips o Mercury Rev – es repassa el tupé i avisa que treuen disc després de sis anys de directes i reculls. Es dirà Focus 11 i es podrà adquirir a partir del 25 de gener via In And Out Of Focus Records (marca de la casa) i distribució a càrrec de Cherry Red. Actualment la formació consta dels ja històrics Thijs Van Leer i el bateria Pierre Van Der Linden, a més de Menno Gootjes i Udo Pannekeet. La portada, obra de Roger Dean. Actualment, de gira per UK.






dilluns, 19 de novembre del 2018

JOAN OF ARC

CONCERT


Demà dimarts, a la sala Vol - exBeGood - de Sancho d'Àvila (web inexistent) tindrem l’ocasió de veure Tim Kinsella, una de les poques personalitats amb cara i ulls que queden de l’espectre experimental sorgits a finals dels noranta. Serà al capdavant de la darrera formació de la banda de Chicago Joan Of Arc, vinguts per presentar 1984, el nou treball editat via Joyful Noise.





diumenge, 18 de novembre del 2018

DABADABADA

MÚSICA A LA PANTALLA GRAN


Quan no ens les imaginen, les imaginem nosaltres mateixes, però la música, quan va lligada a un context, funciona de diferent manera i els sentits van més de bòlit del normal. Hi ha tonades que convertides en eternes, moltes vegades les incorporem al nostre repertori en la higiene rutinària, bàsicament sota la dutxa. 

Un d’aquests experts és l’occità Francis Lai qui després de conèixer a Claude Lelouch a mitjans dels seixanta, s’integra a les files dels grans compositors de bandes sonores. Va traspassar aquest 7 de novembre.  


Francis Lai amb Ennio Morricone i Marco Werba



Anouk Aimée a Une Homme Et Une Femme (1966) dirigida per Claude Lelouch i música de Francis Lai

contraportada del disc




dissabte, 17 de novembre del 2018

PISCINES AGRAÏDES


ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

Físicament, mai m’han agradat gaire les piscines, entre altres coses, a part de que en una hi va morir l’Stone més Stone, l’aigua no t’aguanta com t’aguanta la del mar. Plàsticament, però, és un altre assumpte. I sinó, que li diguin al feliç comprador de Portrait Of An Artist (Pool With Two Figures), el quadre pintat per David Hockney l’any 1972 i pel qual després del típic estira i arronsa que es va allargar uns 9 minuts, va acabar apoquinant 90,3 milions de dòlars atorgant-li així el títol de l’obra més cara d’un artista viu mai venuda en subhasta, desbancant als Balloon Dog de Jeff Koons que en van pagar 51 el 2013. Tot això, dijous passat a la Christie’s de Nova York.






dijous, 15 de novembre del 2018

GIRLS NAMES


GIRLS NAMES + MARIA SOMERVILLE
SALA UPLOAD – BARCELONA
14 – 11 – 2018
HI VAM SER

Malgrat les inclemències, pròpies de la banda i d’altres que no, ahir a la nit, el quartet de Belfast va desplegar tots els seus recursos plantejant l’hora i escaig de concert amb una mostra del seu ja madur repertori. L’excusa per a tan agradable visita, el llançament del seu nou treball, Stains On Silence (Tough Love Records) el que representa una reafirmació en l’oceà post-punk irlandès.

Pujar a aquelles hores de la nit fins a la sala de Ferrer i Guàrdia, no deixa de ser com una penitencia. Encara que a vegades, té recompensa. Com aquesta.

Cathal Cully i Philip Quinn al darrera

Claire Miskimmin