HAWK, AMB LLUM PRÒPIA

NOU REGISTRE

De tant en tant, apareixen bandes tremendes – qui diu bandes diu col·laboracions que acaben en alguna cosa tangible – que il·luminen el cel. Aquest no és cap debut, però sí el que segurament els faci brincar més del normal

Però sempre hi ha un alglutinador. En aquest cas és el bellugadís David Hawkins, que a part de pintor i cofundador de The Black Mountain Arts Collective ajunta al seu redós a Ken Stringfellow (The Posies) – amb qui mantenia ja una certa relació de treball – Pete Thomas (bateria dels Attractions de Costello) i a Morgan Fisher (teclats de Mott The Hoople) per anar editant cançons. En el seu anterior disc, Bomb Pop (2016), a més va enganxar a Gary Louis (The Jayhawks) que passava per allà.

Aquest passat 15 de maig va llançar Fly, un disc farcit de bones melodies pop, carregat de guitarres que et fan la clenxa, interpretades amb passió i ganes de passar-ho bé. Pel tema I Still Want You ha editat un vídeo que segons explica, està inspirat en les clàssiques actuacions de la Velvet Underground i els Exploding Plastic Inevitable de Warhol. Doncs això, llums estroboscòpiques que il·luminen el cel.

KEN STRINGFELLOW NO PARA QUIET

PER APRETAR A CÒRRER

Divendres que ve, Ken Stringfellow, – jo també he pensat, potser n’hi ha un altre que es diu igual – oferirà un concert, acústic, al restaurant Plata Bistró del carrer Sepúlveda formant un pack amb el sopar, és a dir, tot junt. No s’hi val per separat. O sigui, trucar i dir: ‘no és que a mi només m’interessa el concert’, o només el sopar i intentar convèncer el maitre dient: ‘és que m’és igual qui posi la música d’ambient’, no, això no s’hi val.

El músic ens té acostumades a seguir-li la pista amb intensitat, ja sabem que és molt prolífic, manté una gran activitat, diversa i a vegades molt gratament personalitzada, en locals petits i fora dels habituals. Semblant a això del Bistró, que jo sàpiga, no fa gaire ja va fer alguna cosa comparable per a una cadena d’hotels.

Coca cruixent d’escalivada i anxova

Russa de txangurro

Tàrtar de gamba, bambeta i panxeta

Tac de reig

Galta, moniato i vainilla

Tatin de mango, coco i pebre Jamaica

Vi o cervesa

És el menú.

No se per on agafar-ho. Potser no s’ha d’agafar per en lloc. Potser son amics. Potser és el futur de la música. Potser millor no dir res.

Ja m’ho imagino: ‘siusplau, ara quan acabi amb Dream All Day, em pot portar una mica més de galta?’

A 2/4 d’11 i per 55€

(fot Stephen McGill)

KEN STRINGFELLOW

MÚSICA

El prolífic i polifacètic músic californià que va estar el mes passat tocant amb The Posies de cap a cap els discos Frosting The Beater i Amazing Disgrace a l’escenari del Razz2, demà dissabte estarà en el raconet habilitat pels músics de l’Heliogàbal de Gràcia entre mig de la seva vertiginosa activitat presentant aquest Danzig In The Moonlight, el quart treball com a Stringfellow. Un disc amb infinitat de matisos d’un fervent i incondicional amant de la música, insígnia d’un grapat de les millors produccions pop de les dues darreres dècades.

 

 

 

Amsterdam 2012 (fot. Judith Laanen)