ELLE LEON

NEIGHBORS

Dissabte em vaig deixar caure per l’Antic Forn. Hi tenien programats per aquell dia un parell de bolos. Vaig escoltar el d’Elle Leon – la Maria Muldaur de Vallcarca – que va interpretar unes quantes cançons de collita pròpia i una versió d’un amic australià que va explicar anava de les habituals pujades i baixades que fa la vida. Les seves cançons van d’això, d’entendre que tot plegat no va de veres. Te previst enregistrar el seu primer EP aquest estiu.

Prenen aire amb cada activitat programada. Sort en tenim d’aquests locals gestionats per gent amb les úniques pretensions de ser útil al barri el màxim de temps possible, abans els especuladors immobiliaris o musicals de la modernitat subvencionada, pel cas és el mateix, els donin pel sac.

SCOTT MILLER, WHAT HAPPENED?

GUEST ARTIST

Va ser la dècada dels vuitanta amb Game Theory que hi te una pàgina escrita. Dead Center (1984), The Big Shot Chronicles (1986) o el meravellós Lolita Nation (1987) son treballs per retrobar-s’hi. A la dècada següent va rodar amb The Loud Family amb qui va treure alguns discos igualment brillants, ja amb la californiana Alias Records. Àlbums com The Tape Of Only Linda (1994) – el nom fa referencia a un llegendari bootleg d’un concert de Paul & Linda McCartney – o Interbabe Concern (1996) contenen perles en brut com aquesta Don’t Respond, She Can Tell.

A Stereo Review el van descriure com un creuament entre la música d’Electric Prunes, James Joyce i Alex Chilton. Es va treure la vida l’abril de 2013 amb 53 anys acabats de fer.

THURSTON MOORE AL IV CUL DE SAC

DINÀMIQUES DE MASSES

No se si aprofitarà per passar-hi uns dies de vacances. El cas és que Thurston Moore apareix en el recent revelat cartell del proper Cul de Sac que es celebrarà el cap de setmana del 7, 8 i 9 de juny propers. Aquesta nova edició d’ "estiu", la quarta, repeteix a l’espai Es Baluard de Palma. La gent del segell balear Bubota i Sabotage van fent passets.

Tots els concerts son gratuïts excepte el de Moore que, anticipades, estan a 25€. De moment poca informació més han posat a l’abast per part del museu ni de l’organització.

divendres 7
Za! | Futuro Terror | Zulu Zulu | Sara Fontán | TANO! | Mendra

dissabte 8
Zu | Fasenuova | Blood Quartet | The Secret Society | Sara Fontan | Cheeto's Magazine | Desenterradas - ORA | Gahra | Sac de Trons

diumenge 9
Thurston Moore Group | Suso Saiz

THE GO – DEVILS

THE GO-DEVILS + WILD MAMAS

BARBARA ANN - BARCELONA

24 – 04 – 2019

DIRECTE

Figura que dintre de les actuacions programades en motiu de la celebració del 30+1 aniversari del local de les Corts, dimecres van quedar incloses aquestes trio d’Osaka format per Howlin’ Cat MOMO (guitarra i veu), Born Mad RITZ (baix i veu) i Little JENNY Blue (bateria i veu) i el seu garatge accessible, sincer i tan autènticament oriental.

Crec que no hi ha en tota la ciutat un local millor i més apropiat per un concert com el que vam viure l’altre nit. Per un breu però intens moment, ens vam poder traslladar a principis dels anys seixanta a un imaginari Tobita Shinchi.

NEIL YOUNG & CRAZY HORSE, A L'ESTUDI

FONAMENTS

Neil Young a fet saber al món que esta enregistrant onze temes nous per un disc presumiblement per aquest any. La noticia porta un afegitó que, ja em perdonaria si fos el cas, li dona cos: l’acompanyaran els sempre venerats Crazy Horse. Parla de Nils Lofgren, Billy Talbot i Ralph Molina, que encara hi son. De moment no diu res de ‘Poncho’ Sampedro.

Ara fa 50 anys d’aquell brillant debut Everybody Knows This Is Nowhere (Reprise – 1969), i alguna llagrimeta segur cau. Diu: ‘La banda està emocionada de fer aquest nou disc i així continuar amb la historia’. Doncs això. Fa sis anys de la darrera entrega, aquell singular i sentit Americana (Reprise – 2012). Al final, sempre és ben rebuda una noticia com aquesta.

Young and Crazy Horse, Soundcheck, març 1970 

fot. Amalie R. Rothschild

PATTI SMITH, MORRICONE... AMÉN.

MENCIONS APART

En els darrers anys no paren de fer-li homenatges i reconeixements. Als seus 90 anys i en un no parar, la tarda del dilluns de la setmana passada el cardenal Ravasi, president del Consell per la Cultura, va entregar en nom del Papa Cisco, la Medalla d’Or Pontifica al famós compositor romà Ennio Morricone en una cerimònia celebrada a l’església de Sant’Agnese in Agone ubicada a la meravellosa piazza Navona de Roma.

Val a dir que en motiu del 200 aniversari de la restauració dels Jesuïtes, Morricone va compondre Missa Papae Francisci. Celebro que a aquest Papa li agradi la música. L’any passat em va sorprendre escoltar la cançó que Patti Smith va fer pel documental de Wenders Pope Francis: A Man of His Word. Al final, entre totes fem el món.

RE - ROSA

INDEFINIT

Saucie Sedgwick   -   Edie sempre s’havia vestit d’acord amb els gustos de la meva mare – faldilles de Peck & Peck amb jerseis blaus – però un dia, a Nova York, de sobte la veig amb una armilla de guineu vermella, amb un barret a joc i unes anelles enormes, una bossa estranyíssima, mitges negres i botes de taló alt. Res de tot això estava de moda en aquella època. Jo estava molt sorpresa. Li vaig dir: “Penses anar vestida així?”. Ella va contestar: “És divertit”.

Jean Stein

Edie, an american biography

editat originalment en anglès el 1982

(fragment traduït de l’edició espanyola – 1988)

A CERTAIN RATIO FA ANYS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Son la banda de Manchester més difícil de definir i malgrat això pot presumir de ser també una de les que més ha influenciat a d’altres, LCD Soundsystem o els Happy Mondays son algunes d’elles. Va començar a destacar de la mà de Factory, el segell insígnia de la ciutat, amb una proposta innovadora dins l’escena post-punk.

Han situat com any zero el 1979, quan van editar el primer single, i volen commemorar els 40 anys amb una caixa – edició de 1000 unitats – publicada per Mute i que sortirà el proper 3 de maig. Es composarà de 7 vinils – 6 de color coincidint amb els colors de la caixa més 1 de blanc – llibret de 24 pàgines i un 12” autografiat per la banda. També hi haurà l’edició corresponent en CD i digitalment ho aniran fent coincidir en diferents dates.

Remasteritzat per Martin Moscrop inclourà 20 temes inèdits. Entre ells aquest Houses In Motion, una versió del tema dels Talking Heads que va ser pensada per fer una col·laboració amb Grace Jones i que tot i que la cantant va anar a una sessió amb el grup a l’Strawberry Studios de Stockport, mai es van arribar a completar. Aquí la toma amb Jez Kerr abans de convertir-se en el cantant de la banda, reeditada a partir de les cintes originals gravades el 1980. 

SOMEBODY

LA RIERA – VALLCARCA

21 – 04 – 2019

DIRECTE

Porta sota el braç un trosset de la pau de Vallgorguina. Contagia pau i emoció. Prou que sabem que tot el que es mou per allà no son només éssers eteris i amb banyes, sinó que hi ha un bon grapat de musics que com descarregats d’alguna nau despistada aporten, al panorama musical fet aquí, un granet de sorra dels imprescindibles. Ell és Somebody i te la lliçó molt ben apresa. Empaita a musics com Elliott Smith, bandes com Built To Spill i escenes com la d’Elephant Six i no cal que s’escarrassi més. Els te al costat seu. Està presentant el seu primer EP de tres temes. 

(disseny Vampire Plum)

TESS PARKS, CERIMONIAL

TESS PARKS + GO!ZILLA

SALA UPLOAD – BARCELONA

17 – 04 – 2019

DIRECTE

Tots d’immaculat blanc en contrast amb una permanent il·luminació d’un roig de club de carretera que feia una mica de mal d'ulls, reclamant tota l’atenció en exclusiva. Guitarra i veu estripades des de bon principi. La cerimònia transcorra a una bona velocitat, sense ni una derrapada. Entre glop de vi i glop de vi, va barrejant temes dels seus darrers dos àlbums editats amb Anton Newcombe. La banda que l’acompanya sona compacta, seguint-la de ben a prop i oferint-li tot el protagonisme. Narcotitzant.

Luca Landi de Go!Zilla, obrint la nit

COACHELLA ARTÍSTIC

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Aquests dies de Coachella, a part de les actuacions musicals o més o menys, les obres d’art van tornar a aparèixer a l'esplanada de la localitat de Indio encara que en menor nombre. Altrament no per això menys poc curioses.

Per fer-ne un tast:

Un coet cap per avall l’Hazardus Interstellar Perfessional Operations – HIPO – de la parella d’artistes Dedo Vabo. Els Colossal Cacti de l’estudi Kovacs de Los Angeles, escalonada per a què la gent hi segui i no es punxi. De l’estudi Poetic Kinetics també de Los Angeles, Overview Effect, en que l’astronauta gegant torna després de 5 anys amb el vestit gastat. La pintora local Sofía Enriquez ha recorregut a la figuració ‘paisley’ per les seves estructures de fusta, de colors brillants en contrast amb el desert. O les dotze torres de l’arquitecte amb despatx a Berlin Diébédo Francis Kéré que es va inspirar en el baobab de la seva ciutat natal a Burkina Faso, bàsicament per donar ombra. Un festival.

LA SLOWDIVE RACHEL GOSWELL CREA AMB EL MARIT THE SOFT CAVALRY

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Rachel Goswell conjuntament amb el seu marit Steve Clarke amb qui es van conèixer el 2014 i que havia tocat en alguns grups la dècada dels noranta, han creat The Soft Cavalry banda amb la que debutaran el 5 de juliol amb un disc homònim via Bella Union. 

El projecte sembla que sorgeix d’ell a pesar de que especifica que Rachel ha sigut el catalitzador. Afegeix: ‘sempre he tingut idees, però mai he sentit que qualsevol cosa que tenia per dir mereixes l’atenció d’algú i molt menys la meva'. Modest ho és el noi. 

Aquest n’és el primer avançament:

THE BRIAN JONESTOWN MASSACRE

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Nou viatge de la mà de la Brian Jonestown Massacre. Amb un petit retard segons la data prevista, el seu darrer disc – impecablement editat – perllonga el recorregut per l’altiplà psicodèlic. Malgrat les entrades i sortides, tenim la sort que mantenen un ritme molt vital tant com la BJM com amb qualsevol de les altres propostes on figuren. Aquest divuitè àlbum consta de nou cançons enregistrades en el Anton’s Cobra Studio de Berlin.

Anton Newcombe amb 51 anys gaudeix d’una energia envejable, col·laboracions, bandes sonores (Moon Dogs – 2016) i temps per fer coses amb la seva amiga Tess Parks qui, dit de passada, estarà demà dimecres acompanyada dels italians Go!Zilla a la sala Upload de Barcelona presentant el seu darrer disc també homònim.

PER A FETITXISTES DE LES SIGNATURES

15.000 VINILS DE JORDI TARDÀ A SUBHASTA

D’ESQUITLLADA

Va per lots. També n’hi ha una gran quantitat de signats per l’autor o autors, que això dit en general, per algunes persones te un valor. Crec que aquí rau l’assumpta de la subhasta en qüestió. 

Els discos, també en la seva majoria, son discos que se'n van vendre milions. Hi ha varietat, de Miles Davis, Bowie, Undertones, John Martin, Ramones, i naturalment Stones, entre molts d’altres. Això sí, amb certificació de la vídua Tardà. Els dimecres, a partir d’aquest, a Setdart.com

VOSTÈ (TU, TU MATEIXA)

DIRECTE

Després d’un grapat d’anys es veu que encara no el conec. Quan va dir Killing In The Name de Rage Against The Machine em va sortir un 'no tirndrà pebrots'. Va ser la darrera desprès de gairebé dues hores i mitja de veure-ho tot borrós voluntàriament. Sense ulleres i les meves cinc diòptries, els colors i formes es barregen soles. Divendres volia perdre el món de vista de forma natural per una estona. 

Màgic no va ser. No som cinc dècades enrere. Per això de tot el concert, em quedo amb Vostè (Tu, Tu Mateixa) acompanyat per uns Mu! molt ben posats, Bet Gàrgola al baix, Antono K.Puertas bateria i veu i les carícies que Zaka Prozack li anava treient a la guitarra. Als seixanta no, però als noranta si que ens hi vam plantar. Com a mínim en aquells 5 minuts. El vídeo és de Txell Solé.

KAFKIÀ

FESTIVALS

No paren les noticies respecta la bona sinergia que hi ha entre música i festival. Amb tot el que està arribant-nos, es fa evident el veritable rerefons. Uns, els que prometien la reencarnació, han de buscar una penosa alternativa després d’una inexplicable mala gestió. Uns altres, que en comtes de seure per negociar amb les bandes més interessants del moment per portar-les al Poble Espanyol, seuen amb els tour-operadors. I ara, un dels fills del Sonar, el de Reykjavík, ha anunciat la cancel·lació del festival que s’havia de celebrar a finals de mes pel fet que la companyia de vols islandesa Wow Air plega. Als organitzadors els hi sap molt greu.

DIOPTRIA FA 50 ANYS

ANIVERSARI

Demà divendres, englobat en els concerts del Barnasants es celebraran com de forma oficial els 50 anys del Dioptria. Com era de suposar, l’expectació que ha generat ha fet que s’exhaurissin les entrades des de fa setmanes, però el mateix Pau Riba ha deixat entreveure que posteriorment hi haurà gira Dioptria’50 acompanyat pels De Mortimers.

(1976?) - fot. Ramón Santesmasses 

En motiu de l’efemèride, aquest doble lp convertit en un clàssic a l’alçada dels grans discos de la psicodèlia folk europea de l’època, viu una nova reedició, via Munster Records, remasteritzada a partir de l’enregistrament original de Concèntric.

Per cert, i la Cases? Finalment haurà dit ‘que sí’ o què?

THE GO ROUNDS, INTROSPECTIUS

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Des del 2014, quan es van convertir en quartet, han editat tres EP’s i un àlbum, i a aquestes alçades tenen el cul pelat de fer concerts. Acaben de treure Whatever You May Be i Graham Parsons, el cap visible, explica coses molt interessants sobre aquest nou disc: ‘an examination of our mirrors’ i continua ‘I forgot that I'm not where I'm from anymore, I belong wherever I am, and the work is never done. I am sick and I am well. Full of darkness and light. Capable of the worst and the best of things. Learning and unlearning. Can you see beyond my flaws, my weaknesses? Is it OK if I don't plan to stay put or settle, but rather, simply trust in the transient nature and cycle of all things? Literalment en anglès per no cagar-la amb coses tan serioses.

Foxtrot, el tema del vídeo, explica que és una adaptació d’un poema de Michael Dickman, i parla de que no veiem més enllà de la punta del nostre nas. ‘Mirem en fora, lluny de nosaltres mateixos, descuidant l’infinit de dins nostre’. Com ho sap.

PIXIES NEWS

ESTÍMULS

Black Francis, amb Joey Santiago i Dave Lovering formen el nucli masculí, després ve el femení, que ha anat variant. Ara, amb Paz Lenchantin, sembla que està tot en pau. Mai millor dit. Mantenen una activitat satisfactòria per a totes les parts. Inclosa la nostra. Al setembre disc nou, el setè (del que poca cosa ha trascendit), i el 23 d’octubre estaran tocant al Sant Jordi. A partir del 27 de juny, podrem veure a través d’un podcast de 12 parts d’entrega setmanal, que es dirà Past Is Prologue, imatges que documentaran una mica d’història de la banda i la creació del nou disc. I així.

És com insuflar aire als pulmons. Inspirar i sospirar. L’any passat Surfer Rosa, amb la Kim, va fer 30 anys. Quan Lenchantin era adolescent.

ÀLBUM FAMILIAR

ENS VE FEINA

Hem entrat a la primavera i amb ella, l’enfilall de festivals de tot tipus, estils i preus, s’apropa. Les tècniques comercials per vendre el producte son diverses i la finalitat sempre és assolida: dissuadir a la consumidora de que es deixi de concerts en sales i que el millor per ella son els festivals, necessàriament al bon temps, és clar. 

Ara ens ve la feina a nosaltres. Per una banda tragar-nos tots els anuncis de la tele que siguem capaces per així poder presumir de saber quina cançó és la que estan tocant dalt l’escenari (el nom de la banda no cal) i l’altra, començar a pensar en l’adornament.

L' OP-ART DE DOL

TRASPÀS

Un dels màxims exponents de l’Op-Art, aquesta setmana s’ha sabut que ha deixat aquest món. Antonio Asís va néixer el 1932 a Buenos Aires i el 1956 amb 24 anys es va plantar a París per començar a explorar nous terrenys relacionats, primer amb l’àmbit cinètic amb artistes com Yaacob Agam o Nicolas Schöffer, i posteriorment desenvolupar la seva gran inquietud relacionada amb el comportament de la llum, el color i la vibració dels tons.

Asís amb l’artista cinètic Narciso Debourg 

i el brasiler del Groupe de Recherche d’Art Visuel Sergio de Camargo (1970's?)

 

4 Cuadrados 4 Círculos

Interférences en bleu et jaune (No. 642) (1963)

sense títol (1960)

MADMESS, VIATGERS EN EL TEMPS

MACUTUS I CABELLS LLARGS

Instal·lats a Londres, aquests tres portuguesos es perden en el millor sentit de la paraula en les seves composicions evocadores de sonors paisatges melòdics, plens de riffs, influenciats per les grans bandes llegendàries de cabells llargs i robes vaporoses. Tancar els ulls, sentir-se propulsada a l’espai. Flotar entremig d’una pluja d’espurnes i éssers mitològics. Qui no viatge és perquè no vol. La música la posa Madmess.