MÉS ANDY WARHOL

ANDY WARHOL

autor: Jean-Noël Liaut

traducció: Jordi Giménez Samanes

edita: ARPA EDITORES

352 pàgines – març 2022 / 1a.edició en espanyol

LLIBRE

Estem vivint un boom en el camp de les biografies, siguin escrites pel propi interessat, com que el interessat, tingui altre interès. Entre mig de totes elles, encara hi ha un espai per a la nova d’Andy Warhol.

Ens preguntem si a aquestes alçades, encara és necessària una altra biografia del gran messies del pop, havent-n’hi com n'hi ha de tots els formats, estils i preus. Certament, a una estudiosa de la Bhagavad Gita, sempre li pot interessar un nou volum que s’editi del text sagrat, sempre a la recerca obsessiva d’aquell detall que en cap de les edicions que hi te ben endreçades a la prestatgeria, allà entre les espelmes i la figureta del Ganesh, i que  a ella, al traductor o a la mateixa editora, se li va escapar.

Doncs per què no es pot produir alguna cosa semblant amb un dels gurus de la modernitat contemporània? A l’estudiosa d’aquest magistral artista o senzillament, a aquella que acaba de descobrir el santuari de la modernitat novaiorquesa dels seixanta, pot semblar-li que en aquesta nova biografia hi trobarà la resposta, al perquè de tanta mediocritat existent avui.

Quina va ser la forma, el detonant per passar d’una infantesa complicada a la lluminària que va explosionar? Era un home que es trobava a gust tant entre intel·lectuals, com entre justets de teulada i el llibre intenta esbrinar-ne les causes i els costats obscurs que encara queden. No havia de ser feina fàcil. John Richardson, Stuart Preston, Lee Radziwill, Pierre Bergé, Ultra Violet, son algunes de les persones que aporten alguns detalls encara inèdits, inclosos en el treball que ha fet Jean-Noël Liaut, després de trenta anys de investigació i entrevistes. 

Encara hi trobarem un espai a la prestatgeria.

WENDY CARLOS UNA MICA MÉS PÚBLICA

BIOGRAFIA

En aquesta època en que tot ho convertim en espectacle, on cada vegada costa més mantenir-se desafectat del teatrisme, és d’agrair la tasca d’investigació amb respecte i rigor que fan persones com Amanda Sewell

Directora musical de la Interlochen Public Radio, ha dedicat un bastant del seu temps ha escriure la biografia de Wendy Carlos, que el novembre va fer 80 anys, i qui va ser una de les primeres compositores en bastir el concepte de música “ambient”, abans que Brian Eno ho convertís en alguna cosa seria. Quan tenia 10 anys va compondre la seva primera peça musical i als 14 va construir-se una petita computadora que li va valdrà per una beca a Westinghouse Science Fair. Amb les ganes de treballar amb un instrument electrònic de majors possibilitats musicals genuïns que la majoria dels equips, va començar una col·laboració amb l’enginyer Robert Moog. Era l’any 1966.

Es va donar a conèixer el 1968, amb el seu primer treball Switched-On Bach i a principis de la següent dècada l’encàrrec d’Stanley Kubrick per a Clorkwork Orange la va posar a la galeria de la popularitat, col·locant-la en una situació que no li aportava precisament comoditat. Va ser aquell mateix any que es va sotmetre a l’operació de canvi de gènere, encara que no ho faria públic fins a finals d’aquella dècada, deixant enrere el Walter per abraçar a la Wendy. Segons Sewell, l’èxit li va suposar ‘tant un somni fet realitat, com un autèntic malson’, allunyant-se de les resultes d’aquell succés.

Wendy Carlos: A Biography, el primer llibre d’Amanda Sewell, sortirà aquesta primavera editat per Oxford University Press. 

KEEP MUSIC EVIL

THE BRIAN JONESTOWN MASSACRE STORY

BIOGRAFIA (AUTORITZADA A MITGES)

És innegable que a mitjans dels noranta els BJM es van posar al davant del corrent psicodèlic marcant el pas com pocs.

Amb els anys no ens han defraudat. Certament, a aquestes alçades, potser hi faltaria alguna necrològica, però no ho tindrem en compte.

Arribats aquí – de fet si va posar fa deu anys – Jesse Valencia ha fet la seva feina i ja ha escrit i editat un llibre explicant la història de la banda californiana, encara que Newcombe se li posés de cul. Per sort sí que va obtenir les declaracions de companys de viatge com Joel Gion, Rick Maymi, Jeff Davies, Miranda L.Richards o Peter Hayes. El llibre va sortir uns dies abans que Anton Newcombe i Matt Hollywood es veiessin les cares davant dels procuradors per les seves desavinences pel famós copyright de les cançons.

Jesse Valencia, que té banda pròpia de nom Gorky, el ven com la historia definitiva de la Brian Jonestown Massacre. Que no acabi també als jutjats.

‘És realment difícil recordar el timeline, bàsicament perquè en aquells dies no hi havia timeline’ Joel Gion

Aquests son alguns dels amistosos tweets que Newcombe li ha posat al pobre noi:

RE - ROSA

INDEFINIT

Saucie Sedgwick   -   Edie sempre s’havia vestit d’acord amb els gustos de la meva mare – faldilles de Peck & Peck amb jerseis blaus – però un dia, a Nova York, de sobte la veig amb una armilla de guineu vermella, amb un barret a joc i unes anelles enormes, una bossa estranyíssima, mitges negres i botes de taló alt. Res de tot això estava de moda en aquella època. Jo estava molt sorpresa. Li vaig dir: “Penses anar vestida així?”. Ella va contestar: “És divertit”.

Jean Stein

Edie, an american biography

editat originalment en anglès el 1982

(fragment traduït de l’edició espanyola – 1988)

LILY ALLEN SE'N VA DE PUTES

PER APRETAR A CÒRRER

En una mena de biografia que sortirà aquest 20 de setembre, la cantant anglesa Lily Allen ha fet saber al món que en una gira – crec que parla de la de 2014 corresponent al disc Sheezus – va contractar el servei d'unes putes i es disculpa dient que se sentia sola.

Després d’unes declaracions tan sucoses, li ha faltat temps per concloure dient: ‘Ara ja no ho faig’. Encara sort. Per cert, també han desaparegut les groupies?

Les promocions son cosa seria.