SPINNING COIN, VITAMINES PER UN TUBO

COSES QUE VAN SORTINT

Amb esquitxos de psicodèlia i uns arranjaments molt ben posats, han confeccionat un segon disc que com he llegit en algun lloc, sobreïx

Després d’aquell ja brillant Permo (Geographic/Domino Records – 2017), el renovat quartet de Glasgow (encara que Rachel Taylor i Sean Armstrong es trasllades a Berlin, Rachel no tenia altra opció i Sean va marxar amb ella) ens alegren encara més la vida amb el llançament de Hyacinth i les seves 14 vitamíniques cançons. 

Les composicions se les reparteixen i ara és el torn de Jack Mellin amb aquest Get High. És el tercer vídeo que pengen de l’àlbum i com diu el mateix Mellin ‘Get High va de l’absurd de la vida i les contradiccions en que a vegades caiem’. A sobre sincers.

RALEIGH DAYS, PER DISTREURE AL PERSONAL

ALTRES EDICIONS

Els meravellosos locus d’Archers Of Load de nou son noticia

Algun dia, diuen que trauran nou disc, i mentre no arriba, que segurament serem ja totes mortes, llencen aquest nou tema després de 22 anys de pensar-s’ho. Responsables de part de la història musical dels 90 amb quatre discos imprescindibles rasposos com una llima consumida, mantenen el seu particular pols bromista amb les afeccionades musiqueres.

Sobre Raleigh Days, Eric Bachmann ha explicat (soc incapaç de traduir de l’original i que tingui sentit): ‘I built a birdhouse on the back of my van. The seeds of "Raleigh Days" were spit out of the circular opening on the front of this birdhouse by an angry cardinal. One day last summer, as we were barreling down the highway hell-bent for leather, this antagonistic little redbird stuck her head in through the back window and exclaimed, "Great songs often come out so easily that they practically write themselves. I tried to help you, but you idiots ruined it; and now you're going to have to finish it all by yourselves!" Then, in a white-hot flash, we smashed head-on at 130 mph into an 18-wheeler carrying a herd of giant elk. It was all blood, fire, fur, and feathers snowing down through that old familiar smell of boiling oil and scorched earth. Fortunately — after I regained consciousness — I was able to make guitar picks from some shards of elk antler I found scattered around the accident site. It wasn't planned per se, but it just kind of worked out that I used one of these picks to track my guitar part on "Raleigh Days," and I think it sounds pretty good’.

Han iniciat una gira que els portarà per diferents sales dels USA fins ben entrat l’estiu.

BIG THIEF, RESTEM A L’ESPERA

BIG THIEF + PAYS P

LA2 – BARCELONA

20 – 02 – 2020

CONCERT

La segona de l'Apolo, a part de la calor i el postureig habitual, vesava expectació... i al final unes que sí i unes que no

I jo soc de les que no. El quartet de Brooklyn, aquest cop en l’espai correcte, feien parada i fonda per aquí i tothom volia veure com s’ho farien per generar dalt de l’escenari el clima que fins llavors, només havíem escoltat, sobretot en els seus esplèndids dos discos editats l’any passat. I amb els vint primer minuts, ja sabíem que ens quedaríem amb les ganes.

Potser l’excessiu lideratge d’Adrianne Lenker, potser l’excessiva estufamenta. Moments de distorsions poc inspirades, cas de Not, o moments d’excessiu cel, cas de Cattails ja cap al final, que va resoldre tota sola passant a una altra cosa, no em van ajudar gaire a gaudir del nivell que poden gastar en dies més assolellats.

No ens escalfem el cap. Al final es només quedar-te garratibada en un grau X d’intensitat produïda per alguna cosa sublim i que al final, és el que t’emportes a casa. I no tenien un bon dia. No passa res. Tornaran. Insatisfacció en seria la paraula. Sort dels Pays P.

EL MUD JA ÉS AQUÍ

14è FESTIVAL DE MÚSIQUES DISPERSES - 2020

DEL 12 AL 15 DE MARÇ – LLEIDA

TERRITORI ENDINS

La setmana passada es va presentar el MUD d’aquest any. L’important és el contingut, però cal saber que l’organització a partir d’ara i de moment, la durà l’excel·lentíssim ajuntament de la ciutat

Guerssen, la impulsora i màxima responsable fins la darrera edició, queda per l’assumpte artístic. Que cadascuna hi vegi el què vulgui.

Tot, al cèntric Café del Teatre mentre no es digui un altre cosa, i per aquest any tenim:

dijous al Pau Riba i els sempre correctes De Mortimers, que ens ruixarà a totes amb les essències Diòptriques continuant amb la celebració del cinquanta aniversari d’aquest mític àlbum.

divendres, els madrilenys Dúo La Loba, que presentaran el seu segon treball, Verbena.

dissabte podrem gaudir primer del retorn (?) de Cánovas, Adolfo y Guzmán, sense el Rodrigo, que ha hagut de quedar-se al box a l’espera de temps millors. A continuació serà el torn de la japonesa Sachiko Kanenobu, que per primera vegada baixarà tant avall. D’Europa.

diumenge la revelació, els que estan en boca de totes, els sevillans Derby Motoreta’s Burrito Kachimba que, ojo, el seu disc de debut té tela. Visca els 70’s!

Dúo La Loba

Al migdia de dissabte també, a Grans Records, la botiga centre neuràlgic de les coses musiqueres de Lleida, hi podrem escoltar la veu de l’argentí Ivory Tusk amb proposta acústica, dintre dels actes del MUD, prenent un vermutet. Gratuït i si fa bó potser a la terrasseta.

el regidor de cultura Jaume Rutllant en la presentació, 

acompanyat d’Antoni Gorgues de Guerssen 

(fot La Ciutat Diari Digital)

PERDONEU, PERÒ ALGU HO HAVIA DEDIR

EN RELACIÓ AL CONCERT DE JEFFREY LEWIS

PER A LLOGAR-HI CADIRES

Arreplegant la frase que va fer famosa Cesc Casanovas, constato lo marcians que arribem a ser en alguns llocs del planeta

Jeffrey Lewis, l’apassionat integrant del moviment antifolk nord-americà acompanyat en aquesta ocasió per The Voltage, està de gira. Presenten el brillant Bad Wiring, el disc que van treure l’any passat i tot aquest febrer i part de març, volten pel continent, per més d’una vintena de sales. Demà toquen a Barcelona, a l’Associació Cultural Heliogàbal, al bar, no a la sala de juntes, en l’única data que fan sold out.

Qui ha fet el contracte està al corrent de que encara hi ha habitacions més petites? Cinquanta afortunades persones (hauria de dir sòcies?) gaudiran del que a Europa ho han fet milers. I no se me amontonen. Quina meravella.

MATERIAL INFLAMABLE

RICHARD LLOYD – CONTRA EDICIONES

EVERYTHING IS COMBUSTIBLE: TELEVISION, CBGB’s AND FIVE DECADES OF ROCK AND ROLL 

1a edició en anglès, 2017

LLIBRES

Bestial autobiografia d'un dels musics més brillants de la dècada dels setanta, farcida d'històries per sucar-hi pa fins a acabar-lo

‘Al final vaig optar per deixar els psicofàrmacs i tornar a l’automedicació amb les drogues que m’eren conegudes: la marihuana i l’haixix; les amfetes i els barbitúrics, i els inhalants. En una ocasió, la falta de son va fer que se me n’anés tant l’olla que em vaig passar tota una nit escoltant el riff de guitarra de “Over, Under, Sideways, Down” dels Yardbirds a través de la reixeta de l’aire condicionat.’ Fragment de Material Inflamable de Richard Lloyd.

(portada espanyola)

el 2017 signant llibres al Decatur Book Festival d’Atlanta

EN ATTENDANT ANA, VAN ENDAVANT

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Aquest és el seu segon àlbum, després d’aquell Lost and Found (2018) i asseguren que ‘és un símbol del final d’alguna cosa i el principi d’una altra’

Diguéssim que van per feina. Sí que és cert que sona més compacta en el sentit de voler transmetre que han aprés alguna cosa. Les cançons es noten més treballades, li van dedicar sis mesos, mentre escoltaven bandes com Electrelane, Cocteau Twins, Suicide, Stereolab, Breeders o Cate Le Bon. Bon repartiment.

fot Chloé Lecarpentier

Margaux Bouchaudon explica: ‘I tend to considerar it as a journey towards acceptation of losses, would they be friends, lovers or dreams through death, departure or disillusion, but also towards self respect and independence.’ La nord-americana Trouble In Mind els torna a editar i ha sortit fa uns dies. Sigui com sigui, son deu noves cançons amb les que el quintet de París ens torna a enganxar. Després de Words, ens presenten el vídeo de In / Out. Rodat a Brussel·les i en Super-8, que sempre fa gràcia.

CELEBRATE THE LIFE OF KIM SHATTUCK

CREATE A WORLD WITHOUT ALS

HOMENATGE

Morts com la de Kim Shattuck fan molta ràbia i el dia 15 del mes que ve, es celebrarà a El Rey Theatre de Los Angeles un concert homenatge per calmar-la tot el que es pugui, per a tota la gent que la pateix

Tot l’import que s’ingressi amb la venda d’entrades anirà destinat a la lluita contra l’ELA. Hi actuaran Redd Kross, Veruca Salt, Vicki Peterson, Kathy Valentine, Rob Zabrecky, Honeychain, That Dog, The Pandoras i molts altres, i la presentació anirà a càrrec dels seus ex-companys de The Muffs, Ronnie Barnett i Roy McDonald. Com sabem la ràbia s’ha d’organitzar. I aquesta és una manera.

DIBUIXOS DES D’UN ALTRE PLÀ

LA MÈDIUM I EL POETA

UNA CONVERSA ASTRAL

FUNDACIÓ JOAN BROSSA - BARCELONA

fins el 31 de maig

EXPOSICIÓ

Ella deia que per fer aquells dibuixos, un ésser de llum li guiava la mà. Brossa en deia dibuixos fluídics

Josefa Tolrà va ser una mèdium catalana que el poeta i els seus amics de Dau al Set i del Club 49 visitaven de tant en tant a la seva casa de Cabrils.

Josefa Tolrà forma part d’aquell tipus de persones capaces d’explicar amb les seves notes i il·lustracions la realitat d’una manera diferent. Cosa que fa que ens atregui tant. Salvant les distàncies, els dibuixos amb aquests personatges voltats de misticisme i misteri que s’exposen a l’espai del carrer de la Seca, em van transportar als que feia el nord-americà Daniel Johnston. Formes de donar missatges per a qui els vulgui gaudir.

Una retrat d’ella, en blanc i negre, obra d’en Leopoldo Pomés, presideix la sala.

JAN ST. WERNER SEMPRE SUCULENT

NOUS REGISTRES

Ha de sortir el 21 d'aquest mes, però el disc, segons algunes pàgines, ja es troba esgotat

El mercat especulatiu acabarà amb totes nosaltres. És evident que les copies, d’aquí uns dies, les anirem veient amb comptagotes a Discogs a preus lliures. Digueu-me malpensada si voleu. És el nou EP de Jan St. Werner, de nom Molecular Meditation. Enregistrat a Manchester el 2014, reeditat i remasteritzat amb temps, compta amb alguns dels darrers registres vocals de Mark E. Smith abans no moris ara fa just dos anys. Werner i Smith el 2007 van llançar amb el nom de Von Südenfed l’àlbum Tromatic Reflexxions. La que pugui que es faci amb ell.

ESCOLTAR LA RADIO AL BANY, ENCARA

RUMIAMENTES I BARRINADES

Com seria escoltar una de les emissions de Trilogy Rock, Guitarra, Baix i Bateria o Ones de Crom, al quarto de bany?

Perquè llegir una revista o escoltar un bon programa de radio en un dels espais més sagrats de la casa, son costums que afortunadament, en l’era dels tweets i les presses, encara perduren. I per això em pregunto, com és que avui que en els nostres barris vivim ofegades per botigues que venen tot tipus de coses inimaginables, es fa estrany no haver-hi vist encara en una d’elles, una radio-portarotlles.

La primera setmana d’agost de 1969, l’Oficina de Patents dels Estats Units li feia arribar a John F.Lewis, resident a California, la patent amb nº de registre 214.839 pel seu suport combinat.

THESE NEW PURITANS ENS CONTINUEN SEDUINT

AVANÇAMENT

El treball dels germans George i Jack Barnett amb la companyia de Thomas Hein, manté totes les incògnites sobre si ho fan expressament o no, això de fer que ens encantem mentre parem les orelles amb les seves composicions extrasensorials

Amb Inside The Rose encara fresc, un any després ens alegren l’existència amb The Cut, un disc diuen cosí germà de l’anterior amb cançons noves i reelaboracions i col·laboracions per algunes remescles com les de Andrew Liles (Nurse With Wound) o Ossian Brown (Cyclobe). El magnífic artwork continua sent marca de la casa. Per a qui el celebri, sortirà el dia dels enamorats, per la resta de mortals el 14 d’aquest mes.

Aquest The Mirage és un avançament i Jack Barnett comenta: ‘George’s original idea was to get a group of kids to shout abuse, things like ‘Are you awake? Do you still exist? Hello yuppies, hello cunts’ but the idea evolved away from that, maybe for the best’.

El 23-F estaran tocant al Barbican Centre de Londres amb una instal·lació especifica per aquest espai amb aportacions de fotògrafs com Harley Weir, Angelo Pennetta i el cineasta Daniel Askill. 

CAMPANYA PER SALVAR EL "PROSPECT COTTAGE" DE DEREK JARMAN

ACTIVISME

Prospect Cottage, el famós jardí de Derek Jarman a Dungeness, a la costa de Kent, demana auxili

El jardí i la casa son una cosa única que va ser creada pel cineasta i activista cultural el 1986 en mig d’aquell paisatge inhòspit que, a causa de les seves extraordinàries característiques d’una rica i singular flora i fauna, va ser declarat Reserva Natural, tot i estar a molt poca distància de la Dungeness B, una central nuclear. O potser per això.

Tristament, Jarman va traspassar abans d’hora, el 1994, amb 52 anys i pel què sigui, els actuals propietaris no hi posen massa interès en conservar-ho. De manera que la gent d’Art Fun amb el seu director Stephen Deuchar al capdavant, ha posat en marxa una campanya pública per salvar-lo de la piqueta. S’han de recollir 3,5 milions de lliures abans del 31 de març. A través d’Art Fun, el National Heritage Memorial Fund, Linbury Trust i donacions privades, ja hi ha la meitat d’aquesta xifra a sobre la taula. Per fer-se amb la resta s’hi han posat ara. Si s’acaba aconseguint, la pròpia Art Fun amb la Creative Folkestone i la Tate, mantindran l’accés gratuït i promocionaran residencies i visites guiades. Maco no?

Michael Craig-Martin, Tacita Dea, Tilda Swinton

 Frith Street Gallery

La reconeguda paisatgista anglesa Beth Chatto va descriure així l’espai: ‘Després d’haver vist les plantes que creixen en un ambient tan hostil, deixo Dungeness amb la renovada determinació de continuar amb el meu experiment. Hi haurà decepcions i fracassos, però cada dia em sento més entusiasmada pel que les plantes poden fer si se’ls hi dona una oportunitat...’

fot. Howard Sooley