DIBUIXOS DES D’UN ALTRE PLÀ

LA MÈDIUM I EL POETA

UNA CONVERSA ASTRAL

FUNDACIÓ JOAN BROSSA - BARCELONA

fins el 31 de maig

EXPOSICIÓ

Ella deia que per fer aquells dibuixos, un ésser de llum li guiava la mà. Brossa en deia dibuixos fluídics

Josefa Tolrà va ser una mèdium catalana que el poeta i els seus amics de Dau al Set i del Club 49 visitaven de tant en tant a la seva casa de Cabrils.

Josefa Tolrà forma part d’aquell tipus de persones capaces d’explicar amb les seves notes i il·lustracions la realitat d’una manera diferent. Cosa que fa que ens atregui tant. Salvant les distàncies, els dibuixos amb aquests personatges voltats de misticisme i misteri que s’exposen a l’espai del carrer de la Seca, em van transportar als que feia el nord-americà Daniel Johnston. Formes de donar missatges per a qui els vulgui gaudir.

Una retrat d’ella, en blanc i negre, obra d’en Leopoldo Pomés, presideix la sala.

POESIA BROSSA

fins el 25 de febrer

MACBA – BARCELONA

POESIA

No se si encara passa, suposo que sí. Si vas al MACBA a veure l’expo del Brossa, a fora, just davant de la porta d’accés, et trobes una taula amb tres, quatre persones impossible de sortejar de manera que comprens que allà esta passant alguna cosa:

que continuen en VAGA INDEFINIDA.

Reclamen unes condicions de treball dignes en mig d’aquest món feliç i d’aquesta Barcelona tan guai. Això i prou. No es cobra entrada – estan en vaga – sí però que demanen una contribució de suport per a totes elles, ajuda que diposites en un pot. A dins només hi ha les que vigilen que no toquis.

L’exposició, que omple tota la primera planta, consisteix de 1.500 peces de les 60.000 que la Fundació Joan Brossa va cedir al museu el 2011, entre les que hi ha els ses coneguts poemes visuals, cartells, documents, vídeos, tot plegat per entretenir-te una bona estona i oblidar-te amb la seva màgia del món exterior, tan guai.

Teresa Grandas, co-comissaria de l’exposició junt amb Pedro G.Romero, ho resumeix molt bé: ‘L’exposició emfatitza l’encreuament constant de llenguatges i mitjans que utilitzava Brossa en la seva producció poètica’. El seu company també ho explica bé: ‘Brossa permet llegir el present’ i posa d’exemple dos documents visuals, “Barcelona per Brossa” un recorregut que va realitzar el 5 d’octubre del 79 per Barcelona en el context de la Festa de la Lletra on a través de les fotografies de Colita realitza un passeig antituristic i l’altre és “Striptease Català” una performance per el programa de TVE Mirador on Christa Leem es va treient la roba i al final del curt surt Brossa del darrera de la cortina que ha fet de fons i crida “Visca els Paisos Catalans!”. Tot un poema.

JOAN BROSSA

GALERIA CARLES TACHÉ – BARCELONA 

 

Segurament si algú ho llegís, s’escandalitzaria. Però personalment sempre l’he considerat un artista que es mou en els paràmetres del pop, més enllà d’aquesta poesia a la que es pressuposen immerses les seves obres. Encaixa perfectament en la definició estàndard del corrent, que és la utilització d’objectes quotidians en contrast amb l’art elitista. No se si ell hi estaria massa d’acord. Potser em deixaria anar un estirabot o simplement diria que son collonades. 

 

Fins a finals d’any.