INFINIT BANKSY

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

Aquest diumenge passat, es va inaugurar a Glasgow, la primera exposició d’art individual de Banksy, en 14 anys

No se que entendran per individual, perquè en aquests 14 anys que diuen, exposicions Banksy (no autoritzades?) n’hi ha hagut un xorro. Aquesta, es pot visitar fins a finals d’agost, l’han batejada CUT & RUN: 25 Years Card Labour i es pot veure a la Galeria d’Art Modern de la ciutat escocesa. Ha explicat en un comunicat que ha escollit aquest museu, no per altre cosa més que perquè allà hi ha la seva ‘obra d’art favorita de tot el Regne Unit’. Es refereix a l’estàtua del duc de Wellington plantada just al davant de l’entrada i que permanentment te un con guarnint-lo.

Hi exposa, entre altres peces que com ja va sent titular habitual en el negoci, no s’han vist mai, unes plantilles que es veu que son molt, però que molt especials: ‘He mantingut aquestes plantilles amagades durant anys, conscient de que es podrien fer servir com evidència en un càrrec per algun acta criminal. Però el moment sembla haver passat, així que ara les estic exhibint en una galeria com a obres d’art’. La veritat és que es repeteix una mica. Totes les bromes, al principi fan gràcia. Si s’allarguen, deixen de fer-ne. Sinó, que li preguntin al Plensa.

DEAD PONY TENEN LES COSES CLARES

ALTRES REGISTRES

Sang jove, fresca, ràfega de pop enèrgic des de Glasgow. Es fan dir Dead Pony. La banda la integren Anna Shields (veu) i Blair Crichton (guitarra i cors)

En directe s’acompanyen de Liam Adams  (baix) i Aidan McAllister (bateria). El maig van debutar amb Everything Is Easy, una cançó sobre el típic ‘ens truquem’ que després no passa mai, les habituals falses expectatives. A l’estiu van continuar el single amb una nova entrega, Sharp Tongues, sobre com a algunes persones no tenen res més que fer que ‘escampar merda i fer malbé la vida dels demés’ diu Shields. El van editar en un 7” distribuït a través de Flying Vinyl, una iniciativa d’aquestes que consisteix en presentar noves bandes a gent que compra vinils a partir d’una subscripció i pagament de quota. El single es va esgotar en 5 minuts. 

La setmana passada va arribar la tercera entrega, 23, Never Me. Al preguntar-los sobre un possible àlbum a la vista, de moment la parella protagonista creuen que abans hi haurà un EP. Això ja entrat el 2021. Tots dos pensen que necessiten ser encara una mica vistos i tenir més material per poder fer un primer disc amb cara i ulls. Però que sí, que sí, que paciència.

SPINNING COIN, VITAMINES PER UN TUBO

COSES QUE VAN SORTINT

Amb esquitxos de psicodèlia i uns arranjaments molt ben posats, han confeccionat un segon disc que com he llegit en algun lloc, sobreïx

Després d’aquell ja brillant Permo (Geographic/Domino Records – 2017), el renovat quartet de Glasgow (encara que Rachel Taylor i Sean Armstrong es trasllades a Berlin, Rachel no tenia altra opció i Sean va marxar amb ella) ens alegren encara més la vida amb el llançament de Hyacinth i les seves 14 vitamíniques cançons. 

Les composicions se les reparteixen i ara és el torn de Jack Mellin amb aquest Get High. És el tercer vídeo que pengen de l’àlbum i com diu el mateix Mellin ‘Get High va de l’absurd de la vida i les contradiccions en que a vegades caiem’. A sobre sincers.

THE PHANTOM BAND, QUAN ES VAN FER VISIBLES

GUEST ARTIST

De l’enriquidora infinitat de bandes que sorgeixen de tot tipus de caus, n’hi ha d’aquests que no paren d’abastir-nos l’esperit amb grups que fan petites grans obres des del seu trosset i que ens abasteixen del nostre aliment necessari. Amb el nou segle van aparèixer més i més bandes i d'un d’aquests caus proveïdors – un dels més prolífics –, Glasgow, va sortir The Phantom Band.

Cap al 2003 es va gestar la banda i van anar tocant i fent concerts per la seva ciutat natal (Stereo, Nice’n’Sleazy) i Edinburgh (Wee Red Bar) amb diferents noms, editant CDR’s i cassettes que distribuïen ells mateixos com podien. El 2006 ja van començar a utilitzar el de The Phantom Band (es diu que el van acabar escollint per lo difícil que era ser vistos). El 2007, va venir un primer single Throwing Bones. El 2009 va ser l’any del debut amb Checkmate Savage i després van venir The Wants (2010), Strange Friend (2014) i Fears Trending (2015). Per a mi, el rastre que van deixar amb el primer treball no l’han arribat a deixar en cap dels posteriors.

La sonoritat d’aquest Checkmate Savage destil·la pop, folk, kraut i electrònica a parts iguals. Duncan Marquiss va definir la banda al principi de la seva carrera com 'un col·lectiu escocès de rock socialista.' Havia de ser maco. AMB CROCODILE, INCLOSA EN AQUEST PRIMER OFICIAL, VAIG VEURE-HI UNA RE-ENCARNACIÓ.

SANTUARIS

PER AQUESTS MONS DE DÉU

 

 

No semblen botigues de discos. Des de fora tenen la imatge d’un cafè, una llibreria o fins i tot els baixos d’una vivenda particular.

 

Petits espais on sempre es troba alguna Mare de Déu a qui resar.

 

 

Vox Box – Edimburg

 

Mixed Up Records – Glasgow

 

 

 

MONORAIL

12 KINGS COURT – GLASGOW

 

PER AQUESTS MONS DE 10

 

 

 

 

Hi ha llocs que sense ser temples de veritat, clarament poden arribar a ser-ho. Per exemple aquest. En una sola superfície hi trobes: botiga de discos, espai amb premsa alternativa, espai de concerts amb un petit escenari i bar-restaurant.

I tot amb llum natural!

Es pot demanar alguna cosa més?

 

 

 

 

 

És Monorail, regentat entre d’altres des de fa més de 10 anys per Stephen McRobbie (The Pastels) que, si és a la ciutat, molt fàcilment te’l pots trobar pencant darrera el mostrador.