AMB OPTIMISME

JOHN CALE – “POPTICAL ILLUSION”

A LA VISTA

L’històric músic gal·lès – conegut per molts temes menys per ser gal·lès – encara té coses interessants a dir.

Després d’un període en que l’edició de nou material era un assumpte de relativa prioritat, ara, a un any vista del seu últim disc, Mercy (Double Six / Electric Drone – 2023) John Cale ens anuncia la sortida del seu divuitè àlbum d’estudi, un doble àlbum amb el nom de POPtical Illusion previst per a mitjans de juny via Double Six / Domino. Ha sigut produït en el seu estudi de Los Angeles pel propi Cale i la seva parella artística, manager, digues-li atxa, Nita Scott.

(fot Pepi Ginsberg)

Com diuen els polítiquillos, així d’entrada, comparteix un primer tema amb un insistent i demolidor piano que es diu How We See The Light. Construeix un complex tripijoc de piano, sintetitzadors i samples amb el que vol mantenir en peu, el missatge ja expressat en l’anterior treball, de que encara som a temps de canviar les coses.

Malgrat el missatge, se’l nota igualment enfadat. No ens ha d’estranyar tenint en compte totes les bones intencions que ha pogut veure bolcades i escombrades en sis dècades, especialment les tres primeres, perquè després ja es va començar a veure per on vindrien les faves.

Així doncs, continua indignat pel continu i deliberat joc de destrucció que les grans multinacionals amb les seves mentides i les grans corporacions desenfrenades mantenen contra les persones. Té pressa per donar-nos el missatge? En aquest disc no ha comptat amb col·laboracions destacades com les de Mercy. És pels seus 82 anys acabats de fer o millor hem de mirar de recordar com era allò d’ajuntar les mans i posar-nos a resar el Parenostre?

Hi haurà una edició limitada en vinil que inclourà un 7 polzades amb dues pistes exclusives i un POPitem giratori que crea una il·lusió òptica. Sigui encantat amb la seva proposta (el POPitem) o amb l’opció que tinguis més a mà, mirar com tot se’n va a fer punyetes veient girar llumetes de colors, pot ser una bona tria. La cançó ve acompanyada d’un trist i inquietant vídeo.

 

DE NOU EN ÒRBITA

JULIA HOLTER – “SOMETHING IN THE ROOM SHE MOVES”

A LA VISTA

La nord-americana Julia Holter, el 2011 amb Tragedy, el seu debut, ens va instal·lar a totes a la lluna de València.

Uns mesos després, amb Ekstasis, ens hi posàvem confortablement. Les etèries composicions que anava conformant amb el seu Yamaha CS-60, creaven l’atmosfera ideal per creure que les fades havien baixat a la terra per quedar-se.

Mal acostumades a entregues amb una cadència lògica, aquesta vegada però han hagut de passar 5 llargs i grisos anys, per tenir un nou àlbum de la músic de Los Angeles. Es diu Something In The Room She Moves, és el que fa sis de la seva discografia, i sortirà la tercera setmana de març via Domino Records.

Diu que el títol és una referència als Beatles. Un detall. Ha compartit un parell de temes, Sun Girl i Spinning. Sobre aquest ha comentat: ‘Parlo d’aquell estat passional al que arribes quan estàs creant alguna cosa, quan vius aquell moment. I quin és aquell moment?’ Bona pregunta.

També ha comentat sobre el disc, que ha intentat ‘crear una atmosfera que soni fluida, com aquosa, evocant el so intern del nostre propi cos. Té una visió corpòria, inspirat en la complexitat i transformabilitat dels nostres cossos’. No li tinguem massa en compte. Ha tingut una nena fa poc. Holter sospira de nou i amb ella, el món. No aspira a res, però ho anhela tot. Deixem-la fer.

DEDICAR TEMPS A UN MATEIX, ÉS IMPORTANT

BILL RYDER-JONES – “IECHYD DA”

NOU REGISTRE

Més reconfortants que mai, tornen les càlides harmonies, del músic gal·lès. Confirmen el seu esforç per mantenir una mica d’esperança en tot això.

‘M’encanta aquest àlbum’ diu Bill Ryder-Jones i afegeix que no s’havia sentit tan satisfet des d’A Bad Wind Blows In My Heart (Domino – 2013). És el seu primer treball en 5 anys. Ha estat embolicat en feines de producció per a gent com Gerry Love o  Saint Saviour a Yawn, al seu estudi de West Kirby. Ara diu que és hora de tornar a fer alguna cosa pròpia ‘Bàsicament es tractava de continuar amb coses meves de nou, fins i tot ara soc una mica més competent com a productor’.

És el seu cinquè disc, es diu Iechyd Da, que en gal·lès vol dir bona salut i sortirà la segona setmana de gener. ‘El meu amor per Gal·les sempre hi ha estat. La mitat de la meva família és d’aquí, vaig perdre al meu germà aquí, totes les vacances de quan era petit van ser a Escòcia o a Gal·les. És simplement un lloc màgic, amb un idioma increïblement bonic. Encara que vaig haver d’anar a veure a Gruff Rhys per preguntar-li si podia dir-li així al disc, ja que encara soc massa anglès i va dir que si’.

This Can’t Go On va ser el primer tall compartit, abans d’If Tomorrow Starts Without Me. Sense deixar de parlar de les pèrdues i les angoixes, ha volgut incorporar moments d’una intensa bellesa i confiança. ‘Crec que amb el pas dels anys, la meva música s’havia tornat algo desesperançada. Per a mi era important fer un àlbum que recuperes una mica l’ànim. Per la meva manera de ser, els darrers anys han sigut difícils, però he decidit posar-hi remei amb una banda sonora amb música més positiva’ explica.

L’acabament de la cançó deixa clara la intenció: #Has de sortir a fora, has de prendre una mica el sol – Prepara’t perquè això no pot continuar. No seguiré – Sortir, he de prendre una mica el sol – Recompondre’m perquè això no pot continuar#  El vídeo que l’acompanya el va rodar a Crail, un petit poble de la costa d’Escòcia que capta la imatge de la portada, una obra pintada pel pintor escocès Dale Bissland.  

SPINNING COIN, VITAMINES PER UN TUBO

COSES QUE VAN SORTINT

Amb esquitxos de psicodèlia i uns arranjaments molt ben posats, han confeccionat un segon disc que com he llegit en algun lloc, sobreïx

Després d’aquell ja brillant Permo (Geographic/Domino Records – 2017), el renovat quartet de Glasgow (encara que Rachel Taylor i Sean Armstrong es trasllades a Berlin, Rachel no tenia altra opció i Sean va marxar amb ella) ens alegren encara més la vida amb el llançament de Hyacinth i les seves 14 vitamíniques cançons. 

Les composicions se les reparteixen i ara és el torn de Jack Mellin amb aquest Get High. És el tercer vídeo que pengen de l’àlbum i com diu el mateix Mellin ‘Get High va de l’absurd de la vida i les contradiccions en que a vegades caiem’. A sobre sincers.

PETER PERRETT, LADIES AND GENTLEMANS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Fa un parell d’anys ens va deixar amb el caramel a la boca amb aquell increïble How The West Was Won i ara ens fa saber que aviat podrem assaborir-ne un de nou. El músic i compositor ex-Only Ones, ens diu que el proper juny llançarà, de nou via Domino Records, el seu segon àlbum de la renovada etapa, que es dirà Humanworld i compta amb els seu fills Jamie i Peter Jr a la guitarra i al baix, el bateria Jake Woodward, Lauren Moon als teclats i Jenny Maxwell a la viola i teclats 

El propi Perrett comenta que ‘aquest disc te més pressa i las cançons son més concises’. El que tu vulguis, mestre. Per anar fent boca aquest I Want Your Dreams.