BONS SENYALS

BUM MOTION CLUB (ESPANYA) + HEAL (CATALUNYA)

DS. 27 GEN’24 – 21:30

SALA VOL – BCN

ASSISTÈNCIES

Aquest dissabte passat, hi va haver l’ocasió de veure i escoltar a dues bandes amb les que en aquests moments, assegures aprofitar el temps i gaudir de música intel·ligent feta per persones humanes.

Obrien la nit, el quartet resident a Barcelona, Heal. Van encetar el set amb l’estimulant Pills, amb el que van escalfar motors. Van continuar amb Your Anger i Crows, tots tres talls inclosos en BCN Breakdowns, el seu EP de debut, llançat el novembre. Entremig van aparèixer Backyard i el seu escandalós hit Not A Big Deal, totes amb la potent veu de Laia Vehí, les traumàtiques cordes de guitarra de Dani Ambrosí i la precisa base rítmica d’Edu Mató al baix i bateria de Raúl Pérez. Van aprofitar per presentar i anar fent rodar tres temes nous que acaben d’enregistrar amb el reconegut productor Paco Loco, At The Dock, Closer i Nope.

En l’escenari, trobem que guanyen. A les cançons els hi aporten una energia vital que potser es troba a faltar en les gravacions d’estudi. Intuïm que porten una bona velocitat, adequada per fer-nos-ho passar bé i enriquir l’escena indie-rock de proximitat, il·luminar el nostre cel musical – si us plau, us ho demanem, senyor – i ocupar un tros de l’espai que porta massa temps criant malves.

Després va ser el torn de la ja veterana banda de Madrid Bum Motion Club. Arribaven amb un molt bon producte a sota el braç, el també debut però en format LP del quintet madrileny, el brillant Claridad Y Laureles. Amb un bon grapat de singles i un molt atractiu EP, van sembrar el que els hi ha produït uns bons i avantatjosos fruits. Amb la mescla que practiquen de shoegaze i dream-pop se’ls veu a gust i funcionen amb visible comoditat.

Van engegar amb la extensa 44 que tancava l’EP de 2020. Un instrumental llarg que d’entrada ens va semblar que era una forma valenta d’arrencar. Per sort, ràpidament va venir La Muerte del Mañana, un enganxós i ballable tema del seu recent disc amb el que, amb la timbrada veu de Pablo Vera i el teclat d’Alberto Aguilera aportant-los un mig synth-pop, la connexió banda/públic va ser immediata. Del nou, van sonar també Afecto Y Simpatia, la sentida Deprisa, Deprisa i vam provar les engaltades de guitarra d’Alejandro Leiva a Casi Un Buen Dia y Abismo, amb les que l’entrega del personal ja estava beneïda.

EL MUD JA ÉS AQUÍ

14è FESTIVAL DE MÚSIQUES DISPERSES - 2020

DEL 12 AL 15 DE MARÇ – LLEIDA

TERRITORI ENDINS

La setmana passada es va presentar el MUD d’aquest any. L’important és el contingut, però cal saber que l’organització a partir d’ara i de moment, la durà l’excel·lentíssim ajuntament de la ciutat

Guerssen, la impulsora i màxima responsable fins la darrera edició, queda per l’assumpte artístic. Que cadascuna hi vegi el què vulgui.

Tot, al cèntric Café del Teatre mentre no es digui un altre cosa, i per aquest any tenim:

dijous al Pau Riba i els sempre correctes De Mortimers, que ens ruixarà a totes amb les essències Diòptriques continuant amb la celebració del cinquanta aniversari d’aquest mític àlbum.

divendres, els madrilenys Dúo La Loba, que presentaran el seu segon treball, Verbena.

dissabte podrem gaudir primer del retorn (?) de Cánovas, Adolfo y Guzmán, sense el Rodrigo, que ha hagut de quedar-se al box a l’espera de temps millors. A continuació serà el torn de la japonesa Sachiko Kanenobu, que per primera vegada baixarà tant avall. D’Europa.

diumenge la revelació, els que estan en boca de totes, els sevillans Derby Motoreta’s Burrito Kachimba que, ojo, el seu disc de debut té tela. Visca els 70’s!

Dúo La Loba

Al migdia de dissabte també, a Grans Records, la botiga centre neuràlgic de les coses musiqueres de Lleida, hi podrem escoltar la veu de l’argentí Ivory Tusk amb proposta acústica, dintre dels actes del MUD, prenent un vermutet. Gratuït i si fa bó potser a la terrasseta.

el regidor de cultura Jaume Rutllant en la presentació, 

acompanyat d’Antoni Gorgues de Guerssen 

(fot La Ciutat Diari Digital)

REC REC FEST

LA CAPSA  - EL PRAT DE LLOBREGAT

23 – 11 – 2019

HI VAM SER

Dissabte nit, a la instal·lació municipal de La Capsa, la gent de La Servidumbre i de l’Ultra-Local Records, van organitzar-ne una on van tocar quatre propostes de la seva òrbita

Va ser sortir del metro i a 100 metres et trobes de morros amb un dels espais per a concerts més ben preparats d’aquesta metròpoli. Va trencar el gel Ran Ran Ran, els van seguir La Vida Padre – la realitat paral·lela de Xavi Escriche – Dumpbrain – alies de l’incontaminat Edu Mató – i va tancar el quartet Pararrayos. Van ser sets de presentació dels treballs recents o en portes, i probes varies, barrejats amb algunes versions dels musics Yo La Tengo a qui, especialment al Poble Nou, se’ls adora. Al llarg de gairebé tres hores hi va haver de tot: indie-autòcton, dream-pop, experimental i pop-rock, per aquest rigorós ordre. Com un Mini Festival però al novembre.

Ran Ran Ran

La Vida Padre

Dumpbrain

Pararrayos

PIXIES, L’ONCLE D’AMÈRICA

D’ESQUITLLADA

Fa uns dies van passar pel fred i desemparat magatzem del Sant Jordi en la gira de Beneath The Eyrie (Infectious Music)

Van tocar fins que en van tenir prou. Més de 40 cançons, sense deixar més de cinc segons entre una i l’altre, les dotze del nou disc i la resta, un clàssic darrere l’altre que no ens cansem d’escoltar ni en disc ni en directe.

Black Francis el passat 23 d’octubre al Sant Jordi

No és com veure’ls a Zeleste el 1989 per 1600 cuques o les dues vegades immediates que van venir a tocar a la mateixa sala, el 1990 i el 1991, encara que aquesta darrera ja per 2500 només dos anys després. Tampoc estava Kim Deal, encara que Paz Lenchantin no defrauda. Queden poquíssimes bandes de la seva talla.

Long Rider és el darrer vídeo que han editat de l’àlbum. Explica la historia d’una amiga de Lenchantin que va morir mentre feia surf. La cançó està co-escrita per la pròpia Lenchantin i Black Francis.

Paz Lenchatin el passat 23 d’octubre al Sant Jordi 

La banda de Boston, aviat enfrescats en un tour pels USA abans d’acabar l’any, per a continuació, febrer i març, menjar-se el Japó, la República Xina, Austràlia i Nova Zelanda abans de tornar al circuit festivalero europeu i africà (el juliol toquen a Madrid). I que em perdonin els africans.

ALGUNS CONCERTS DE LA SETMANA

PROPOSTES

Demà dilluns a Barcelona, podem encetar setmana amb els directes de Johnny Marr (Bikini), John Parish (Apolo) i Still Corners (Razzmatazz3) tres propostes angleses, les dues primeres amb una història que treu el singlot. Millor impossible. 

John Parish

Dimarts, la nord-americana Meg Remy (Apolo) o el que és el mateix, U.S.Girls, de la que, ara, totes en parlen i The Woolly Bushmen & Teana (Meteoro). 

U.S.Girls

I divendres els japonesos Kikagaku Moyo (Upload), Idles (Apolo) i The KVB (Sidecar) completen els avisos des de la torre de descomunicacions.

The KVB

GIRLS NAMES

GIRLS NAMES + MARIA SOMERVILLE

SALA UPLOAD – BARCELONA

14 – 11 – 2018

HI VAM SER

Malgrat les inclemències, pròpies de la banda i d’altres que no, ahir a la nit, el quartet de Belfast va desplegar tots els seus recursos plantejant l’hora i escaig de concert amb una mostra del seu ja madur repertori. L’excusa per a tan agradable visita, el llançament del seu nou treball, Stains On Silence (Tough Love Records) el que representa una reafirmació en l’oceà post-punk irlandès.

Pujar a aquelles hores de la nit fins a la sala de Ferrer i Guàrdia, no deixa de ser com una penitencia. Encara que a vegades, té recompensa. Com aquesta.

Cathal Cully i Philip Quinn al darrera

Claire Miskimmin

LEM 2018

GRÀCIA – BARCELONA

ESTÍMULS

Demà passat es donarà el tret de sortida al XXIII Edició de l’International Experimental Music Meeting, així, en anglès, i que funcionarà fins a finals d’octubre. 

Festival de petit format que engloba unes quantes propostes per desembossar les orelles de tots els arxius no desitjats. Per a què ens entenguem, no son propostes arriscades, son propostes que no entren en els circuits cerveseros. Sí, sembla que és possible.

Severine Beata (+ Javi Álvarez)

WOODEN SHJIPS, TERAPIA DE XOC

WOODEN SHJIPS + DREAM PHASES

SALA UPLOAD – BARCELONA

20 – 09 – 2018

HI VAM SER

El quartet de San Francisco feia parada a Barcelona ahir dijous amb el resultat de 500 persones amb ferides psicològiques irreversibles tot i l’intent de recuperació posterior per part del DJ de torn. La tromba de watts que despleguen magistralment Dusty Jermier i Omar Ahsanuddin, immutables, continus, son el paspartú de l’expandiment físic i mental de l’inspirat Ripley Johnson. Presentaven V (Thrill Jockey) el flamant i celebrat nou treball de la banda californiana, una mica desatesa per culpa de la pluriocupació del mestre de cerimònies.

Al final es veia venir: catarsi col·lectiva i totes esteses als seus peus.

BODEGA, PUGEN FINS A BCN

SIDECAR – BARCELONA

HORA: INDEFINIDA        

AQUESTA NIT

Proposta de banda estrafalaria d’Art-Rock/Post-Punk de Brooklyn, integrada per Madison Velding-VanDam (guitarra), Ben Hozie (guitarra i veu), Nikki Belfiglio (veu), Montana Simone (bateria) i Heather Elle (baix). 

Han editat el seu primer treball, Endless Scroll via What’s Your Rupture? Han aprofitat el viatge, demà a Benicàssim.

DAVY LYONS + THE NIGHT GARDENER

12 – 04 – 2018

PUMAREJO – BARCELONA

HI VAM SER

Una nova nit de folk en gravitatòria sintonia. Davy Lyons aquesta vegada tocava amb el berlinès Oliver Hasse, alias The Night Gardener. Davant d’un públic atent al que passava dins del cercle i en un silenci espectacular, la màgia va sobrepassar els límits inundant la sala on es fan concerts amb la millor acústica del mon. Vallcarca resisteix.

Davy Lyons

The Night Gardener

SOMRIURE POP

FEBLESES HUMANES

Diuen els més vells que a la tevetres, quan les sèries es feien pensant en les mestresses de casa, és a dir, abans que fossin el vuitè art elevat al quadrat, n’hi havia una d’australiana que es deia Neighbours i que hi sortia una joveneta que es deia Charlenne, que no era altre que ella mateixa, entre el 1986 i el 1988, moment en que va treure també els seu primer single. Demà divendres estarà a Bikini. 

Una també te debilitats.

Presenta el nou disc, Golden, en cinc sales:

dimarts 13 - Café de Paris, Londres

dimecres 14 - Gorilla, Mánchester

divendres 16 - Bikini, Barcelona

diumenge 18 - Café de la Danse, París

dimarts 20 - Berghain, Berlín

KELLEY STOLTZ

KELLEY STOLTZ + TELESCOPE

06 – 03 – 2018

SIDECAR – BARCELONA

HI VAM SER

La presencia de nou a la ciutat del music nord-americà Kelley Stoltz, era una nova oportunitat de fer les paus amb una d’aquelles persones a tenir en compte en aquest desventurat panorama musical, per a tota aquella que no l’hagués vist encara. Com per exemple jo mateixa.

Nascut clara i inequívocament per fer música, el concert d’ahir va transcórrer de manera natural entre influències de tots els colors del pop, des dels seus adorats Echo & The Bunnymen, Pulp, fins a la ELO, convertint la vetllada en pura satisfacció per cos i ànima, tancant amb versions del Mercy Mercy Me de Marvin Gaye i See No Evil dels Television, com va fent en aquesta gira. 

Diguem que presentava el seu darrer disc, Que Aura (Castle Face Records), publicat l’any passat, però això tan se val.

SOFT CELL DIUEN PASSI-HO BÉ

SAY HELLO WAVE GOODBYE

40th ANNIVERSARY DE SOFT CELL

NOTÍCIES

Si les vides tinguessin bandes sonores, algun que altre tema de Non-Stop Erotic Cabaret (1981), The Art Of Falling Apart (1983) o de This Last Night... In Sodom (1984) d’aquest parell, segur que figurarien en moltes d’elles. El llegendari duo format per Marc Almond i Dave Bell, que son, o eren, la versió comercial del que ara se’n diu synt-pop, han anunciat el que serà el darrer concert – d’acord, ens ho creurem – un comiat que escenificaran el 30 de setembre a l'O2Arena de Londres.

Almond va declarar sobre el cas: ‘Amb Soft Cell sempre he sentit que alguna cosa estava per acabar. I aquest darrer concert serà el millor final. Va de debò i servirà per donar les gràcies a tots el nostres fans.’ Entrades ja a la venda de 45£ a 110£.

EL MINIFESTIVAL

23è MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT DE BARCELONA  

Dissabte 17 DE FEBRER – ESPAI JOVE LES BASSES

AVUI

Nova edició del ja clàssic Minifestival de Barcelona. No ens cansarem de repetir que tot i tenir el format festivalero, afortunadament és dels que menys s’hi assembla amb un ambient relaxat i públic de kilòmetre zero. A més s’han empescat una Mostra Internacional de Clips Musicals Rodats en Super 8 que tindrà lloc al mateix espai a partir de 2/4 de 7 de la tarda.

19:40  Marta Knight - Barcelona

20:30  Mareta Bufona - Vilanova i la Geltrú

           (en substitució dels The Stanby Connection – València)

21:15  Colleen Green - Los Angeles

22:15  Eef Barzelay (Clem Snide) - Nashville

23:15  The Wave Pictures - Londres

Colleen Green

TUNIC

TUNIC + V¡ETNAM

dijous 15 – 02 – 2018

EL PUMAREJO – BARCELONA

HI VAM SER

Interessant equilibri el que va mostrar a la sala de Vallcarca la banda de Manitoba. Muntats sobre la plataforma del noise, a través de les punxegudes notes de la guitarra de David Schellenberg i les paraules que a batzegades ell mateix anava escopint com aquell que recita, van exemplificar tot el que avui es pot demanar en un directe com el seu: honestedat i força. Punk? Noise? Bones vibracions. Avui a Vidreres.  

CÀLIDA NIT

MATT HOLLYWOOD & THE BAD FEELINGS

SUNDAYS & CYBELE

MIGHT SANDS

1 – 12 – 2017 / SALA UPLOAD - BARCELONA

HI VAM SER

Generosa nit de psicodèlia la viscuda abans d’ahir a la sala Upload. Malgrat pretendre que ens acabéssim de congelar amb la temperatura gèlida de la sala – no anava la calefacció o què? – totes vam entrar en calor ràpidament gràcies a les substàncies orgàniques i espirituals proporcionades des de l’escenari per les tres inspirades bandes totalment alienes en cos i ànima al fred d’aquella nit.

A prop de les onze, van obrir els lisboetes Mighty Sands, perdent-nos en els boscos plens de gnoms i fades que es desplegarien abans de que poguéssim comptar fins a tres. Ja entrat el dissabte, sucumbíem a les músiques farcides de notes psicodèliques i progressives de la mà dels experts en el tema Sundays & Cybele vinguts de Tokio. I arribava el plat fort, Matt Hollywood acompanyat al baix per Bobby Hecksher i a la bateria per Jason ‘Plucky’ Anchondo dels The Warlocks amb el suport a la guitarra i veu de Kacey Barns.

I al sortir, el fred s’havia fos.

Matt Hollywood

Bobby Hecksher (Matt Hollywood & The Bad Feelings)

Sundays & Cybele 

 

Mighty Sands